Anar al contingut

ESCRIPTORES EMPODERADES

Leticia Dolera mossega la poma de Sant Jordi

L'actriu i defensora del feminisme debuta com a escriptora en la diada del #MeToo amb veteranes de les firmes com Almudena Grandes, María Dueñas, Najat el Hachmi i Moderna de Pueblo

Anna Abella

RICARD CUGAT

Leticia Dolera mossega la poma de Sant Jordi
Leticia Dolera mossega la poma de Sant Jordi
Leticia Dolera mossega la poma de Sant Jordi

/

Arriba radiant i vaporosa, i amb els passos ferms que marquen les botes Doctor Martens, Leticia Dolera. I lluint una serp platejada en forma d’anell a l’índex de la mà esquerra, la que empunya el retolador. «L’estreno avui. És la meva manera de dir que si assenyala el camí cap al pecat del coneixement, aquest és el que vull seguir», desvela l’actriu barcelonina, transmutada en escriptora i defensora del feminisme amb  Morder la manzana (Planeta). El seu primer llibre, que no deixa de firmar en el seu debut a Sant Jordi –sí, el del #MeToo–, gairebé colze a colze i després d’una calorosa salutació amb una altra empoderada, Moderna de Pueblo, pseudònim de la dibuixant Raquel Córcoles. Atenció, que les respectives cues de fans rivalitzen en extensió a la plaça de Catalunya.

«Les dones fa molt temps que aguantem, naturalitzant el masclisme i vivint-ho tot amb molta culpa. I el feminisme és molt alliberador», assegura Dolera, que abomina del masclisme i del rol femení dels contes de fades. «Hem de trencar amb aquests contes horribles, misògins, de princeses adormides a qui arriba un príncep i els fa un petó. ¡No! ¡A mi que em facin petons desperta, no adormida!»

I al seu costat una altra abanderada del feminisme, Moderna de Pueblo, que no para d’estampar dibuixos amb un segell dels personatges d’Idiotizadas (Zenith), el seu «conte de fades empoderhadas», que parodia i trenca els estereotips dels clàssics de Disney amb La Vaga Durmiente, Zorricienta o Gordinieves. «Són els tipus de dones del meu dia a dia. Les dones s’identifiquen amb aquests personatges. Abans creia que era jo sola i veig que moltes se senten com jo».

Davant de Dolera esperen moltes noies amb el seu llibre sota el braç, com la Natalia, de 23 anys. «Soc principiant en això del feminisme. És necessari perquè s’ha de canviar la normalització que tenim de la desigualtat», argumenta aquesta aprenent avantatjada de Dolera. També veteranes, com l’Alicia, de 60: «Les dones fem anar el món endavant però queda molt per recórrer». I en aquest camí no hi falten homes convençuts per a la causa. «Vinc amb el llibre ja mig llegit –apunta el Jonatan, de 25–. Ella t’obre els ulls sobre el masclisme. Coses que veies normals, quan t’atures a rumiar-hi no ho són. La societat ens forma malament de ben petits. Falta molt per canviar-ho, però estem començant».

Infal·libles són altres autores, ja amb uns quants Sant Jordis al currículum. Almudena Grandes amb Los pacientes del doctor García (Tusquets). «És bo que hi hagi moltes autores, però el més important –recalca– és que se’ns reconegui per la qualitat literària i que els nostres llibres siguin bons. Abans estàvem al pilot de cua dels escriptors. I ara hem d’anar en compte que no ens posin només perquè siguem un gerro decoratiu». 

També María Dueñas, supervendes del dia, amb Les filles del Capità (Grup 62), que davant una legió de seguidors recorda que «les dones hem estat aquí tota la vida». «Però benvingut sigui tot el que es faci per augmentar la nostra visibilitat», afegeix. A l’autora d’El temps entre costures li agradaria que entre els seus lectors hi hagués més homes i «que es treguessin els prejudicis de sobre». «Un escriptor amb protagonistes masculins escriu per a tots. ¿Per què es té la idea que una escriptora amb protagonistes femenines escriu només per a dones?»

De (i contra) el masclisme, i de dones fortes escriu Najat el Hachmi a Mare de llet i mel (Edicions 62 / Destino). «El #MeToo és bo perquè hi ha una realitat terrible a denunciar, però quan passi la moda feminista no hem de deixar de batallar», alerta. 

I a això anima Dolera, a fer arribar «la pressió social als polítics, perquè facin lleis per transformar la societat», a «llegir més» perquè «la revolució feminista ha d’anar acompanyada d’una revolució cultural», i assenyalant el seu llibre, «a mossegar totes les pomes que puguem».