Messi ho fa possible

Feia molts anys que Jordi Puntí no trepitjava la gespa en un dia de Sant Jordi. L’escriptor de Manlleu (Osona) es va calçar per última vegada un bolígraf un 23 d’abril de l’any 2011. En aquell any, Leo Messi estava fent mèrits per guanyar la seva tercera Pilota d’Or consecutiva i Jordi Puntí havia acabat de publicar el seu quart llibre, Els castellans.   Per a aquest Sant Jordi, Puntí havia muntat el seu particular i propi partit. A cada costat del camp, un llibre amb la seva firma, ja que l’escriptor ha presentat dues novetats editorials:  Tot Messi (Empúries) a una banda, i a l’altra Això no és Amèrica (Empúries). O el que és el mateix: un retrat sentimental i analític de l’estrella argentina enfront d’un llibre de contes.ç

 «El que més il·lusió em fa és el que m’ha passat tres vegades aquest matí, que és que m’han comprat els dos llibres. La gràcia és que et comprin els dos llibres, per a dues persones diferents...», va dir ahir Puntí durant la que va ser la seva tercera ronda de firmes d’aquest Sant Jordi, el seu tercer mini i auto partit del dia.

Entusiasme

«Perquè jo em sento tan pare de l’un com de l’altre», va afegir. Puntí va alçar la vista i no va trobar Això no és Amèrica a la taula. «Em pots portar també l’altre», va reclamar al llibreter, com un orgullós pare de bessons. «Tinc l’entusiasme del nou, com que no ho he fet gaire... M’agrada molt el contacte amb la gent, el carrer, sempre és molt agraït», va explicar l’escriptor.

Ronda informativa. Jordi Puntí, ¿minut i resultat?: «Messi també guanya per golejada aquí. Vaja 10-3, diguem-ho així. O 8-2, que queda més equilibrat». Puntí va respondre assegut i preparat per firmar a la parada de la llibreria La impossible, a la rambla de Catalunya. Impossible, l’adjectiu que tantes vegades ha destrossat Messi. Puntí recorda al llibre una frase de l’entrenador anglès Ray Hudson: «Sir Isaac Newton ens mira des d’allà a dalt i diu: ‘Jo estava equivocat i Messi té raó. Ell desafia la gravetat’». Perquè Messi ho fa tot possible, també ser protagonista per Sant Jordi.

L’escriptor sabia que Sant Jordi era el seu dia. I la rambla de Catalunya, l’estadi més gran en què podia jugar un d’ells. De fet, el públic que va aparèixer pel passeig per tafanejar al llarg de la jornada va poder recordar molt el del Camp Nou. Soci (entre altres fílies esportives, polítiques i econòmiques) barrejat amb el turista. Amb els primers va departir gran part del dia Puntí: «Ve molt de culer, gent que fa 50 anys que és sòcia i vol celebrar-hlo, gent que acaba de fer soci el seu net...».

Davant tal allau i admiració, ¿un pot fins i tot sentir-se Messi per un dia? «¡Nooo!», va exclamar Puntí. «Messi seria el que ven molt i tal... Et sents estimat pel públic, sents que la gent diu el teu nom i aquestes coses, això sí», va afirmar. «Sents que formes part de l’equip titular, diguem-ho així», va afegir.

Notícies relacionades

Una ‘a’ que vol dir ‘no’

Netflix narra ‘El caso Asunta’ sense permís dels implicats

Puntí respecta i admira massa Messi per sentir-se, ni que sigui per un dia, com l’argentí. «Hi haurà un abans i un després d’ell, i aquest llibre és una mica això, intentar buscar l’abans i el després, intentar explicar que passarà quan ell no jugui». «Estem anant una mica cap al Messi FC; de fet, el títol del llibre (Tot Messi) ens explica això, que els últims anys han sigut, sobretot, Messi».

Va firmar un llibre més en la jornada de Sant Jordi d’ahir. I va acabar la dedicatòria amb l’afegitó que va estar utilitzant durant tot el concorregut dia: «Visca Messi i visca el Barça».