Roses grogues omplen el Palau de la Generalitat

El Sant Jordi polític i institucional sempre intenta atribuir-se un protagonisme en la diada que la realitat d'una festa popular, de carrer, literària, escolar, amorosa, li acaba negant. Ni misses a Palau, ni missatges institucionals, ni lectures al Parlament són el centre de la festa. Tampoc aquest any, si s'obre el focus, l'excepcionalitat del 155 i els polítics presos ha monopolitzat el dia… però sí que han pesat més del normal. Era anormalitat el que s'ha notat, de manera especialment simbòlica al Palau de la Generalitat. Encara que també als edificis oficials forrats de llaços grocs pels funcionaris de l'Assemblea en Defensa de les Institucions Catalanes (Adic) o l'ofrena de roses grogues en record dels presos d'Òmnium, al centre de la plaça de Catalunya.

La tradicional jornada de portes obertes de cada 23 d'abril, en què la ciutadania pot visitar la seu de la presidència, ha transcorregut amb el despatx buit del president i els actes que ell presideix, suspesos: ni missatge oficial (substituït per un vídeo des de Berlín), ni la missa a la menuda capella de Sant Jordi, amb la tradicional homilia reganyaire de l'arquebisbe de Barcelona i la consegüent benedicció de flors. De fet, aquestes últimes tampoc han comparegut: el pati gòtic avui estava buit, sense la tradicional exhibició de roses. Tan sols alguns rams de roses vermelles en punts clau, com als peus de les estàtues de sant Jordi o l'altar de la capella, i caixes perquè els ciutadans hi dipositessin les seves.

No obstant, el paisatge ha canviat així que els visitants han començat a desfilar pel recorregut senyalitzat que passa per espais emblemàtics de la casa (però no pel despatx del president). Alguna cosa havia de passar si es donava l'oportunitat de penetrar en un Palau impermeable i sota mínims des del 155. Si fóssim vietnamites, algun bonze s'hauria cremat a l'antesala de la Sala de la Mare de Déu de Montserrat. Però no ho som. ¿Una ocupació al crit del Palau serà sempre nostre? ¿Control policial de samarretes estil Wanda metropolitano encarregat per Millo? ¿Blindatge estil ‘Soc llegenda’, com el de la Delegació del Govern? La capacitat de l'independentisme d'organitzar acolorides coreografies reivindicatives feia preveure una cosa més subtil. I així ha sigut. 

Roses grogues

Des de l'inici de la jornada, s'han format cues de centenars de persones per fer la visita al Palau de la Generalitat. Majoria absoluta de roses grogues i llaços del mateix color entre els ciutadans que feien cua (i han aplaudit al pas de la diputada del PDECat Elsa Artadi). Potser és pel record de la Copa, o per por que el 155 hagi tingut un efecte més profund en la policia catalana que la simple suspensió de les activitats: molts visitants, al passar pel control de seguretat, preguntaven si havien de passar la rosa groga per l'escàner de raigs X. No, no calia, responien els Mossos.

Anómalas puertas abiertas en Palau. Sin misa, bendición y exhibición de rosas. Mensajes dedicados a Puigdemont. Los visitantes traen rosas amarillas y las dejan en lugares como la fuente de Sant Jordi. #santjordiEPC pic.twitter.com/UT8GTVjxCp

— Ernest Alós (@ernestalos) 23 de abril de 2018

Una vegada a dins del recinte, alguns impacients ja deixaven les roses grogues en racons variats. Fins a arribar al Pati dels Tarongers, on la litúrgia ha trobat el seu ritu: dipositar la rosa groga a la font de Sant Jordi, que aviat s'ha omplert, després de fer-se una foto a la sala buida on es reuneix (reunia) el Consell Executiu. Aviat la font ha acabat convertida en un immens centre foral, molt més groc que vermell.

Els missatges

El despatx del president (com és habitual), a distància, darrerer d'una cinta de seguretat. El segon pas del viacrucis d'un Palau en mode 155 s'ha situat al Saló de Sant Jordi, amb diverses taules i llibres de dedicatòries (¿hauríem de dir de condolences?). Van caient els missatges: "Orgullosa de ser catalana, orgullosa del meu país, orgullosa de la meva gent, orgullosa del meu Govern! Us volem a casa. No pararem fins que tots tornin a Catalunya! President Carles Puigdemont SEMPRE"; "Visca Catalunya Lliure; us volem a casa"; "Llibertat presos polítics'; "Endavant república catalana"; "President, consellers, gràcies pel que heu fet, pel que heu fet i que fareu. Avui hem vingut a omplir el Palau en la vostra absència"; "Sou molt pobres (¿?). Visca la República. El proper Sant Jordi, roses estelades"; "M'agrada molt"; "Que tot torni a la calma"; "La Generalitat serà sempre nostra. Ni un pas enrere"; "Mai més un altre any de la infàmia"; "Volien enterrar-nos. No sabien que érem llavor"; "Avui, ser aquí dins ha estat realment colpidor. Malgrat l'absència, es pot copsar la vostra presència"...

Si es jutja pels missatges, dels dos públics potencials, l'habitual visitant de Sant Jordi i el que hi anava per aprofitar l'ocasió reivindicativa, aquest 23-A hi predominava el segon. Però no totes les roses han acabat repartides per l'interior del Palau. També a la plaça de Sant Jaume moltes persones han lligat roses grogues a la tanca de seguretat situada davant de la porta de la Generalitat.

Llibres del procés

Notícies relacionades

Netflix narra ‘El caso Asunta’ sense permís dels implicats

Luis Mateo Díez: "No hi ha res que m’interessi menys que jo mateix"

L'excepcionalitat política també s'ha notat en l'èxit d'alguns llibres, com ‘Operació urnes’, de Laia Vicens i Xavier Tedó i ‘Dies que duraran anys’, amb fotografies de Jordi Borràs sobre l'1-O. Però Sant Jordi no és mai monocolor. Ni vermell ni groc. Així que també firmaven Joan Coscubiela amb el seu llibre ‘Empantanados’ o Santi Vila amb ‘D’herois i traïdors’, amb una rosa de tela transversal (groga i vermella) a la solapa. Ha firmat més el segon que el primer. ¿Què tal? “He firmat a molta gent jove, una alegria molt gran, i gent amb llaços vermells i que em diu que no comparteix les meves idees però les vol conèixer, cosa que significa que la convivència i la moderació són valors que segueixen sent presents”, explica Coscubiela.

I parlant de Convivència… Cívica Catalana, un dels membres ens rep a la seva parada de la plaça de Catalunya amb un “benvingut a la carpa del mal”.  ¿Els han dit res? No, no hi ha hagut cap fricció. ¿I els de Tabàrnia, amb parada a la Diagonal? Un llibreter, ja cremat per l'espai que es mengen les carpes de partits polítics, es queixa que un ens que no existeix tingui un espai reservat. Però si Sant Jordi sembla que tampoc va existir mai, ¿per què no? Miguel Martínez, president de l'Associació per Tabàrnia, explica que han tallat la Diagonal. ¿Han fet un CDR? ¿Els imputaran? ¿O també ha sigut de petites mentides, com la negativa a trepitjar terra catalana de Boadella, que ha presentat el seu llibre en un catamarà per després passejar-se pel centre de Barcelona? Bé. La Guàrdia Civil no haurà d'investigar el Govern de Tabàrnia perquè ha tallat de manera breu i virtual la Diagonal… aprofitant un semàfor vermell.