Un Sant Jordi excepcional

Associem els dilluns al mirador des del qual mirar la interminable rutina setmanal. Els dilluns no molen. No solen tenir res a veure amb la nostra idea de festa. ¿Qui fa festa en dilluns més enllà dels aturats? Però aquí ve Sant Jordi per a alegria de llibreters i editors a posar de cap per avall el dia feiner. Per a aquells sectors, que els lectors no hagin d’optar sí o sí per atapeir-se pels seus carrers, en lloc d’anar a la muntanya o la platja, afavoreix el negoci. No hi ha discussió. El dilluns és un dia excel·lent. També sembla estar de bones la climatologia, cel ras a Barcelona i núvols alts a la resta de Catalunya, però la temuda pluja ni hi serà ni se l’esperarà.

Aquest serà, és sabut, un Sant Jordi atípic, estrany, excepcional pel que fa als actes i tradicions institucionals als quals el155 ha posat punt final. Però també és cert que es tracta d’activitats d’àmbit polític i religiós realitzades de portes endins del bullici al carrer que és Sant Jordi. Per cert, que l’Església només sol beneir roses, amb els llibres té un altre tipus de relació i aquí seria bo recordar que Tomàs d’Aquino solia dir allò que ell era home d’un sol llibre.

EL COLOR GROC 

El que es desconeix és el grau de transformació del paisatge en funció dels vaivens polítics, una tendència en alça els últims Sant Jordi i en aquest és molt probable que el groc campi en bona part de les a prop de vuit milions de roses que es vendran (concretament, una de cada deu roses serà groga), en samarretes i en els habituals llaços reivindicatius.

Però per allò de donar al llibre el que és del llibre i a la política el que és seu, recentment el vicepresident del Gremi de Llibreters Pere Fàbregues es lamentava de l’apropiació que la política ha fet de la diada, ja que en copa els millors llocs. Naturalment, aquestes tensions també es fan presents en les novetats llibreteres, ja que una de les tendències editorials del moment és clarament la dels llibres que a favor o en contra disseccionen el sobiranisme, molts d’ells llibres de temporada que demà oblidarem. La presidenta del Gremi de Llibreters, Carme Farré, no hi aposta: «Crec que la gent s’estima més informar-se a través de la ràdio i la televisió que no pas llegint un llibre sobre el tema».

CAUTS EN LES PREVISIONS 

Si l’any passat, el fet diferencial va ser el caràcter festiu, que va culminar en una setmana de compres, el Sant Jordi més llarg el van anomenar, aquest any és molt probable que l’efecte pont fins dilluns hagi propiciat les vendes, ja que ahir la majoria de les grans llibreries del centre de Barcelona estaven obertes i s’oferia un 5% de descompte (el 10% és privatiu de la diada en si) en un degoteig de vendes que es va iniciar a partir de divendres. ¿Quants llibres podran vendre’s? Els llibreters catalans s’han mantingut cauts perquè, excepte en dates nadalenques, la venda de llibres ha caigut entre un 20% i un 16% respecte a l’any anterior, i ningú s’atreveix a fer pronòstics econòmics. Només esperen igualar o fins i tot superar les magnífiques edicions del 2016 i, sobretot, del 2017, que amb la venda d’un milió i mig d’exemplars va aconseguir facturar 21,8 milions d’euros i un creixement del 4% respecte a l’any anterior.

Respecte als protagonistes del dia és molt probable que noms com María Dueñas, Martí Gironell o Leticia Dolera i el poeta guanyador de Got Talent, el guineà César Brandon, es trobin entre els més venuts. Perquè Sant Jordi, igual que el programa televisiu on exerceix com a jurat Risto Mejide, manté el seu interès també gràcies a la incògnita del rànquing, dels vencedors en les vendes, que poca cosa té a veure amb la literatura, però li arregla la vida en tan sols un dia als soferts llibreters. Aquells escriptors seran sens dubte els més buscats en el tradicional esmorzar d’escriptors i editors que l’any passat no es va celebrar, i en aquesta edició ha trobat nova seu al Palau de la Virreina al deixar d’acollir-lo l’Hotel Regina.

MÉS TURISTES

Un altre dels efectes col·laterals del 155 és el botó de pausa premut en la campanya a favor del fet que es declari Sant Jordi com a patrimoni immaterial de la Humanitat, després de la seva elecció com a Ciutat Literària. Però mentre això succeeix, la Cambra del Llibre i l’Agència Catalana de la Generalitat s’esforcen perquè aquest any, declarat de Turisme Cultural, la diada sigui interpretada a Europa i als Estats Units com una experiència cultural associada a Barcelona, potenciant encara més la seva qualitat de festa. I a aquest respecte han invitat un grup de mitjans i periodistes internacionals perquè visquin la jornada a peu de carrer juntament amb una trobada efectuada a la Casa de les Punxes.

Notícies relacionades

Una ‘a’ que vol dir ‘no’

Netflix narra ‘El caso Asunta’ sense permís dels implicats

El que no expliquen és com introduiran aquests nous turistes interessats per la cultura en el milió i mig que normalment satura la Rambla de Catalunya, el passeig de Gràcia i els seus voltants, encara que en aquesta edició s’hagi arribat a un acord amb l’Ajuntament esponjant la ruta del llibre per Consell de Cent, no s’augura gaire descompressió humana. En aquest espai més gran se situaran 980 llocs en total, pràcticament els mateixos que l’any passat, amb una concentració més gran a l’Eixample i Ciutat Vella.

A l’acció d’atraure visitants estrangers a Sant Jordi –¿no en tenim ja massa?– s’uneix la vella tendència d’exportar directament la nostra festa, una antiga voluntat de la Generalitat que en el passat ja va llançar campanyes al respecte portant la festa de Sant Jordi a Alemanya, Japó, França i Itàlia a través del programa Book and Roses que coordina totes les activitats. En aquesta edició s’organitzarà un concurs d’aparadors en llibreries d’arreu del món animant-los a decorar-les amb motius relacionats amb el cavaller i el drac. La votació es realitzarà a partir d’Instagram, on els participants penjaran les imatges.