Màlaga corona 'Les distàncies'

Una vegada més, una pel·lícula catalana ha guanyat el premi més important del festival de cine espanyol. Si l'any passat Màlaga va distingir Estiu 1993, de Carla Simón, aquest any la Biznaga d'or ha recaigut en Les distàncies, en què la realitzadora barcelonina Elena Trapé parla amb intel·ligència i subtilesa del declivi de l'amistat, la decepció, el desencant i la crisi dels 35 anys, una edat en que comences a intuir que mai tindràs la vida professional que et mereixes i amb la qual has somiat tantes vegades. Amb Reencuentro (Lawrence Kasdan, 1983) com a pel·lícula de capçalera, Trapé mostra com un grup d'amics viatgen a Berlín per celebrar el 35 aniversari d'un d'ells, que es guanya la vida a la ciutat alemanya. La presumpta festa deriva en un conglomerat de sentiments insans i immadurs que la realitzadora no s'atreveix a anomenar egoisme. El suport del jurat a la pel·lícula és total, ja que també li ha atorgat el guardó a la millor direcció i a la millor actriu protagonista (Alexandra Jiménez).

Mentrestant, una altra de les cintes favorites del festival, la libèrrima Casi 40, rodada al seu aire per David Trueba al marge de la indústria, s'emporta el premi especial del jurat. Això sí, compartit amb La reina del miedo, debut en la direcció de l'actriu argentina Valeria Bertucelli (Biznaga a la millor interpretació femenina, ex aequo amb Alexandra Jiménez) i de la cineasta Fabiana Tiscornia. Totes dues mostren al guió un sentiment que coneixen molt bé: la inseguretat de l'artista.

Una mare coratge

Des de fa un parell d'anys, Màlaga no és un festival de cine espanyol sinó de cine en espanyol. Per això la secció oficial és plena de títols de la indústria llatina. Aquests films tenen la seva pròpia Biznaga d'or, que, en aquesta ocasió, ha recaigut en la pel·lícula brasilera Benzinho, drama humil, honest i sincer sobre una mare coratge que davant les dificultats econòmiques i emocionals de la vida respon amb generositat i amor. De moment, no té distribució a Espanya.

Amb la lectura del palmarès tanca així una edició del festival -la número 21- que ha allotjat tres joies: Les distàncies, Casi 40 i Formentera Lady, debut en la direcció de l'actor Pau Durà que mereixia estar entre els premiats i que, no obstant, marxa amb les mans buides. Increïble que el jurat -entre el qual hi havia el cineasta Mariano Barroso i l'actriu Aura Garrido- no hagi concedit el guardó a la millor interpretació masculina a José Sacristán, un hippy que viu aïllat del món a Formentera i que, de sobte, veu sacrificada la seva llibertat per exercir d'avi i cuidar el seu net una temporada. El veterà actor de Chinchón estava a totes les quinieles, però, finalment, ha sigut Javier Rey el guardonat. L'actor -tota una revelació a la sèrie FariñaFariña- ha presentat a Màlaga Sin fin, un drama sobre la parella amb viatges en el temps pel mig i on dona vida a un científic més preocupat per la seva feina que per la seva dona. El seu paper és apreciable (molt més creïble en la seva etapa madura que en la de jove), però Sacristán fa un paper brillant a Formentera Lady i es mereixia rebre la Biznaga.

Notícies relacionades

Amb el peu esquerre

"Aquesta és la millor finestra per a la moda nupcial"

Documentales i cine arriscat

El reconeixement a la indústria catalana és total, ja que a més de l'èxit de Les distàncies, a la secció de Zonazine (reservada als llargmetratges més arriscats), també ha triomfat una altra proposta catalana: Amb el vent, en què Meritxell Colell narra com una ballarina abandona Buenos Aires i torna al seu remot poble natal a Burgos. La vida rural i el fred retrobament amb la seva mare converteixen la protagonista en una olla a pressió. També en l'apartat de documentals, una altra producció catalana ha sortit victoriosa: Ainhoa, yo no soy esa, segon llargmetratge de la periodista i realitzadora xilena Carolina Astudillo després d'El gran vuelo. El premi del públic, el més apreciat pels distribuïdors, se l'ha emportat una altra producció catalana: Mi querida cofradía, amable comèdia que reflecteix el món de les processons malaguenyes i per la qual Carmen Flores ha conquistat el premi a la millor actriu de repartiment. És un film que la realitzadora Marta Díaz ha pogut escriure i dirigir gràcies al projecte Opera Prima de l'ESCAC.