Més sexe i violència en el retorn de Lars Kepler

Una cançó infantil («inventada») amb una lletra que ve a dir que deu conills blancs cauen quan una corda es trenca i que, en lloc d’anar al paradís, van a l’infern no sembla precisament tranquil·litzadora. És més, es converteix en sinistra quan és l’última cosa que senten les víctimes de l’assassí a qui s’enfronten l’inspector Joona Linna i l’agent Saga Bauer a El cazador (Roja&Negra), la sisena entrega de l’adrenalínica sèrie negra que el matrimoni suec format per Alexandra Coelho i Alexander Ahndoril firma amb el pseudònim Lars Kepler. Un nou títol generós en «la violència i el sexe explícits» que s’han convertit en marca de la casa. 

«Un no escriu novel·la negra perquè li agradi la violència, sinó per superar els malsons, les pors i les angoixes pròpies –puntualitza l’escriptor–. La ficció et permet passar del caos a l’ordre. En la vida real les coses moltes vegades no tenen solució». Tot i això, les seves trames s’alineen amb la tradició nòrdica d’utilitzar el gènere per «tractar temes socials». En el context d’El cazador, admeten, «l’aquí i l’ara és la situació dels refugiats, que ha dividit el país, la situació a Síria i la lluita contra el terrorisme internacional». 

El trauma per Olof Palme

És per això que en aquesta novel·la és assassinat un alt càrrec del Govern suec. ¿Paral·lelismes amb els magnicidis del primer ministre Olof Palme, el 1986, o el de la ministra Ana Lindh, el 2003? «Com a societat encara patim el trauma d’aquells assassinats. En el cas d’ella van atrapar els culpables, però en el de Palme, no. Les dues morts van sacsejar tota la població. I nosaltres, com a escriptors, fem servir les angoixes i els malsons per escriure». Tant que, confessen, després de la primera novel·la, El hipnotista, en què van utilirzar casa seva com a escenari, es van haver de mudar perquè de nit sentien «una presència» i no podien dormir.   

«Que un individu mati no es considera un fracàs d’un individu sinó de la societat», assenyalen abans de mostrar la seva inquietud perquè «en temes de terrorisme els serveis secrets i la policia cada vegada tenen més poder» i davant de drames com el dels refugiats, «els populismes només intenten guanyar vots».  

Els anteriors títols de la sèrie –11 milions d’exemplars venuts en 40 llengües–, els recuperarà Debolsillo al llarg de l’any. Els dos primers, El hipnotista i El contrato, ja són a les llibreries. Acabats d’arribar de gira pels Estats Units, els Kepler anuncien que s’està ultimant una sèrie de TV i una franquícia de cine amb els productors d’El renacido, Spotlight i True detective.  

Protagonista a la presó

Notícies relacionades

Una ‘a’ que vol dir ‘no’

Netflix narra ‘El caso Asunta’ sense permís dels implicats

Al costat d’un coprotagonista convidat, un famós xef televisiu –«una persona molesta i complicada»–, la gèlida Saga Bauer torna a formar tàndem investigador amb Joona Linna, que fa dos anys que compleix condemna en una presó de màxima seguretat inspirada en un presó real que els autors van visitar per documentar-se. «Pensa que la seva carrera ha acabat, però rep una visita que li demana ajuda per detenir un terrorista a canvi de l’excarceració».

Pel que fa als motius de l’assassí, per no caure en espòilers, només apunten a «la venjança». Pels mateixos motius, tampoc revelen la tragèdia real que va inspirar la novel·la, sorgida, com la majoria de les seves idees, dels diaris. Després comparteixen, a més a més de «pors, interessos, lectures» i tres filles, «tot el procés d’escriptura, fins a l’última frase, l’un davant de l’altre amb un ordinador cada un». «I ens enviem e-mails amb les escenes per anar corregint-les». «Lars Kepler –assumeixen– s’ha apoderat de nosaltres i ja té veu pròpia».