Rock Fest BCN, el festival que "fot canya"

Ulleres fosques, llarga melena i expressió hieràtica: les icones del rock riuen poc, encara que es permeten gags com deixar-li anar un bitllet (¿era d’un dòlar?) al Sevilla, de Mojinos Escozíos, després que mirés de demostrar que la seva llengua és la més llarga del lloc. Parlem de Gene Simmons, colíder de Kiss, de visita ahir a Santa Coloma de Gramenet, sense maquillatge però estrella total, per acompanyar la presentació del festival Rock Fest BCN, que del 5 al 7 de juliol omplirà el parc de Can Zam de samarretes negres i himnes metalers.

Més que una roda de premsa, l’acte que va acollir l’auditori Roig i Torres va ser un espectacle, amb encara més fans que periodistes ocupant els 216 seients, aplaudiments cíclics per a les estrelles i fornits segurates flanquejant l’escenari. Simmons va saludar amb un «¡Hola, Espanya!», va regalar les orelles dels seus admiradors («sense vosaltres no seríem res») i va llançar una reprimenda. «La gent va deixar de pagar per la música i per això el rock està mort i als escenaris només hi ha músics vells. Si no pagueu, les bandes joves no sobreviuran, i no sortiran més Juanes, ni més Tigres del Norte, ni nous Maná», va assenyalar potser pensant que Santa Coloma no està tan lluny de Mèxic.

FIDELITAT COLOMENCA 

Es va mantenir molt seriós mentre prenien la paraula una entusiasta Petra Jiménez, tinent d’alcalde («aneu amb compte perquè Santa Coloma enamora») i, per part de la promotora del festival, RockNRock, Inés Quintana, que va negar un futurible canvi de seu. «D’aquí no ens treuen ni amb aigua calenta». I la senyora alcaldessa, Núria Parlón, samarreta lila feminista, per a qui acollir el Rock Fest va en la línia de «fer atractiva la ciutat i lluitar contra l’estigma». Encara que els sàpiga greu als que, des d’altres bancades polítiques, van arronsar el nas davant d’aquest Can Zam convertit en capital del heavy metal. «Em consta que diversos regidors de l’oposició disfruten del festival», va assegurar l’alcaldessa.

Davant la presència de Simmons, fins a Txus di Fellatio (Mägo de Oz), l’altre músic convidat, es va mostrar empetitit i va expressar el seu desig d’«estar a l’altura» dels grans noms del cartell d’aquest any: a més de Kiss, hi ha Ozzy Osbourne, Scorpions, Judas Priest, Helloween, Megadeth i una lletra més petita que va del black metal de Dark Funeral al mil·lenari hard rock d’Uriah Heep. Di Fellatio va elogiar el «preciós poble» de Santa Coloma de Gramenet (117.597 habitants) i va fer broma amb la diversitat d’opinions que, sobre Mägo, corren entre la gent del metal. «Per a alguns som uns venuts o uns acabats, però per a altres som una banda collonuda».

L’acte va ser presentat per Mariscal Romero, contrastat periodista rocker, alleujat perquè els festivals ja no inspiren titulars tan deliciosos com els de La voz de Castlla el 1975 («La invasió de la brutícia»), encara que al moderar el torn de preguntes ihova passar una mica malament. «Senyor Simmons, elsegueixo des dels 8 anys: simplement, gràcies», va deixar anar un. «¿A qui elegiria per sopar, Núria Parlón o Trump?», va preguntar un altre (resposta imperceptible).

Mirant com fos d’entrar una mica més en matèria musical, es va aconseguir que el baixista cantant de Kiss pogués delectar-se parlant-nos d’aquella nova caixa antològica, Gene Simmons-The vault experience (1966-2016), amb deu compactes plens de material raríssim. «Conté 167 cançons, algunes que vaig gravar amb Bob Dylan, altres amb Van Halen, amb Joe Perry… i altres amb Déu», va rematar. ¿I el futur de Kiss? «No ens retirem. Aquesta no és una gira de comiat. Vindrem a Espanya a fotre canya. I el futur serà el que hagi de ser», va indicar coronant la frase en castellà amb un «¿comprende?».

DISC-ROCK DE CAMBRA 

Notícies relacionades

Amb el peu esquerre

"Aquesta és la millor finestra per a la moda nupcial"

La sorpresa va venir quan va entrar en escena la trentena de joves integrants de la Jove Orquestra de Cambra del Masnou atacant I was made for lovin’ you, exponent del breu període disco de Kiss. Perplex, Simmons va treure el mòbil i va gravar tota la cançó fent voltes al voltant dels músics i prenent primers plans.

Després d’això, potser sobraven les paraules, però encara hi va haver més preguntes. Cris Vega, cantant de Born in Exile, va preguntar a Simmons què ha de tenir un grup per ser gran. «¿Gran a tot el món? ¡Canta en anglès! Si vols cantar òpera, canta en alemany o en italià. Si fas rock, en anglès. Les regles no són meves. És el que hi ha». Potser sentint-se al·ludit, Di Fellatio va intervenir per defensar les seves posicions: «Ni puto cas. Cal cantar amb l’ànima». I si és amb l’ànima, i en anglès, millor encara.