Els Oscars entren en una nova era

Una collita excel·lent de cine i el moviment #MeToo marquen la 90a edició

El sistema de vot preferencial dispara la incertesa sobre la millor pel·lícula

jgblanco42371066 an oscar statue is seen covered in plastic outside the dolby180303194328

jgblanco42371066 an oscar statue is seen covered in plastic outside the dolby180303194328 / LUCY NICHOLSON

4
Es llegeix en minuts
Idoya Noain
Idoya Noain

Corresponsal als EUA

Ubicada/t a EUA

ver +

Originàriament concebuts per Hollywood per mirar de desviar l’atenció d’escàndols que fa nou dècades sacsejaven la indústria, els Oscars sempre han sigut alguna cosa més que la festa major del cine. Durant dècades han combinat reconeixement a pel·lícules i professionals del setè art amb les relacions públiques, la propaganda, la política i el glamur. I aquest any –marcat per una collita de cine excel·lent– no és diferent, encara que els Oscars entren en una nova era.

En la 90a edició, que se celebra aquesta nit al teatre Dolby de Los Angeles, La forma del aigua, Tres anuncios en las afueras, Déjame salir, Dunkerque, El hilo invisible, Lady Bird, El instante más oscuro, Call me by your name i Los archivos del Pentágono lliuren la carrera més oberta i incerta dels últims anys per l’estatueta a la millor pel·lícula, una cursa, no obstant, dominada pels tres primers títols.

CANVI DE SENSIBILITATS

Els canvis que ha anat duent a terme l’Acadèmia en la seva composició després que es va posar el focus en la seva falta de diversitat es comencen a notar (malgrat que entre els seus 8.300 membres, el 91% segueixen sent blancs i el 76%, homes). I en moltes nominacions es percep un canvi de sensibilitats. Com a mostres, hi trobemla primera dona en la direcció de fotografia i la del primer director transgènere. I en el repàs als candidats es constata l’obertura a un cinema amb menys barreres a gèneres i la benvinguda a històries i personatges contundents en temes racials, de classe, polítics i socials.

Però aquesta és, sobretot, la primera edició dels Oscars en el món #MeToo, un moviment que ha elevat la consciència, la denúncia i el combat contra la discriminació a la dona i l’assetjament i l’abús sexual. I en l’origen d’aquest sisme, que va començar fa només cinc mesos, hi va estar Harvey Weinstein, un productor fonamental de les tres últimes dècades de Hollywood i peça clau dels Oscars (les seves pel·lícules han obtingut fins a 81 estatuetes), però també un assetjador i suposat violador que va actuar protegit pel seu poder i aliats en la indústria. I els Oscars ja no poden tapar escàndols. Estan forçats a fer-hi front.

Les dones de la indústria ja van usar l’exposició mediàtica dels Globus d’Or per llançar Time’s Up, un moviment activista que ha recaptat per ara 21 milions de dòlars per afrontar  processos judicials, i han anunciat que no faran cap campanya semblant en els Oscars. Ho explicava dijous la directora Ava DuVernay: «No som cap grup de protestes en gales de premis».

Ningú dubta, no obstant, que #MeToo, Time’s Up i la reivindicació per la igualtat seran presents en una gala on ja s’ha notat el seu efecte. Trencant amb la tradició, els premis a millors intèrprets protagonistes–seria una sorpresa majúscula que no se’ls emportessin Frances McDormand i Gary Oldman– no els presentaran els guanyadors en les categories l’any passat, sinó quatre dones (Jennifer Lawrence i Jodie Foster i Jane Fonda i Helen Mirren). I en la decisió hi ha pesat que Casey Affleck, que va obtenir el premi l’any passat i està acusat d’assetjament, decidís no presentar-los.

Jimmy Kimmel, en el segon any com a mestre de cerimònies, li toca el complicat paper de ser divertit a la vegada que aborda els escàndols i els problemes de Hollywood (o la presidència de Donald Trump). Ja es pot anticipar que recorrerà a l’humor per revisar la monumental pífia de l’any passat, quan es va anunciar per error l’Oscar a millor pel·lícula per a La La Land, quan la guanyadora era Moonlight. La culpa va ser d’un empleat de PricewaterhouseCoopers, però en la imatge de l’equivocació hi van quedar gravats Warren Beatty i Faye Dunaway, a qui almenys, i era de justícia, se’ls ha permès tornar aquest any per anunciar la guanyadora de la 90a edició.

EL SOBRE MÉS SECRET

Notícies relacionades

El  que està escrit en el sobre que se’ls entregui és una de les incògnites més grans d’aquest any. I és que el sistema de vot per al premi gros dels Oscars, combinat amb les esmentades transformacions en la composició de l’Acadèmia, dispara la incertesa. Mentre que en les altres 23 categories, els 7.258 acadèmics amb dret de vot elegeixen un sol títol, en millor pel·lícula classifiquen les seves favorites per ordre de preferència. Si cap de les nou nominades arriba a superar en primera ronda el 50% de vots en primer lloc, s’elimina la que ha obtingut menys vots en aquella primera posició. Aquestes paperetes no es descarten, sinó que els seus vots passen a les pel·lícules que apareguessin en segon lloc. Així successivament fins que un títol supera el 50%. I encara que el duel principal el lliuren La forma del agua Tres anuncios en las afueras, podria donar la sorpresa Déjame salir o fins i tot alguna altra de les sis candidates.

La cinta de Guillermo del Toro (favorit com a director) és la més nominada, amb un total de 13 candidatures, però el poderós sindicat d’actors va escollir el treball de Martin McDonagh, que, no obstant, no està nominat com a director.