Els premis de Hollywood

Els transgènere es fan un lloc en els Oscars

La candidatura del documentalista Yance Ford i l'aparició de l'actriu Daniela Vega com a presentadora representen dues fites en la lluita del col·lectiu pel reconeixement

zentauroepp42224001 yance ford180226133540

zentauroepp42224001 yance ford180226133540 / Christopher Smith

3
Es llegeix en minuts
Idoya Noain
Idoya Noain

Corresponsal als EUA

Ubicada/t a EUA

ver +

Quan diumenge Daniela Vega aparegui al Dolby Theater de Los Angeles per entregar un Oscar, estarà fent història. L’actriu xilena, protagonista d’Una mujer fantástica, el treball de Sebastián Lelio nominat en la categoria de llengua estrangera i favorita en moltes quinieles, serà la primera presentadora transgènere en els 90 anys de la gala de premis de l’Acadèmia de Hollywood. I deixarà la seva marca el mateix any en què ja ho ha fet Yance Ford, el cineasta negre que amb el documental Strong Island és el primer director transgènere nominat (i amb serioses possibilitats de convertir-se també en el primer guanyador).

La presentació de Vega i la nominació de Ford representen un avanç en la festa gran de Hollywood. Encara que en els dos últims anys l’Acadèmia ha donat entre els seus premis científics i tècnics mencions a dues persones transgènere (Paige Warner l’any passat i Abigail Brady aquest), en les 90 edicions de la cerimònia televisada només havia fet un forat en les seves candidatures a dues més. Una va ser la compositora Angela Morley, nominada el 1975 i 1978 pel seu treball a les bandes sonores d’El principito Cinderella. La historia de Cenicienta. L’altra va ser, el 2016, Anohni, que va aspirar a l’estatueta per la cançó Manta Ray del documental Racing Extinction.

En aquesta última ocasió, l’escenari de reconeixement era radicalment diferent del d’avui. Anohni va decidir no acudir a la cerimònia quan, al·legant raons de temps, els organitzadors no van comptar amb ella per interpretar la seva cançó. «Sé que no tinc el dret automàtic d’actuar, però si segueixes el camí d’engrunes, la veritat més profunda és impossible d’ignorar», va escriure llavors en un assaig en què va parlar d’«un sistema d’opressió social i oportunitats reduïdes per a gent trans».

Potser per això un cineasta com Yance Ford ha abraçat el reconeixement a la seva històrica nominació tant com l’aplaudiment a la seva pel·lícula, un treball tan íntim com universal que parla de la factura personal i familiar per l’assassinat del seu germà el 1992 a mans d’un jove blanc i dels problemes sistèmics de racisme en el sistema de justícia penal als Estats Units. «Som una societat tan homòfoba, tan trànsfoba, que estic orgullós», li va dir a Screen International. «Si el fet que es parli de mi com a primer director transgènere, i primer director transgènere negre, fa que un nen en algun lloc se senti més còmode amb el seu cos, llavors soc feliç que ho facin».

Taxes més altes de violència

Notícies relacionades

Ford ha confessat a AP que encara s’ha d’«acostumar a ser un tema de conversa públic» però que confia «ajudar la gent a adonar-se que les persones transgènere no són una espècie d’extraterrestres». I en una conversa amb The New York Times va recordar que «les persones transgènere en general, i negres en particular, són víctimes de violència en unes taxes més altes que gairebé qualsevol altre grup» i per això es declara «feliç» si la seva nominació «ajuda la gent a pensar en els transgèneres i a tractar-los com a humans i iguals que mereixen protecció».

Vega no ha aconseguit la nominació que sí van aconseguir amb personatges transgènere actors i actrius que no ho eren, des de John Lithgow El món segons Garp, Jaye Davidson Joc de llàgrimes i Felicity Huffman en Transamèrica fins als premiats Hillary Swank (Boys don’t cry) Jared Leto (Dallas Buyers Club). Malgrat els titulars que està generant, l’actriu va reconèixer a The Hollywood Reporter que no se sent «símbol de res». «Aprecio l’amor que he rebut del públic i dels mitjans i respecto la gent que lluita per canviar el món i tenir un impacte des d’un punt de vista legislatiu pel que es refereix a la comunitat LGTB. Però jo soc una actriu, i aquest és el meu paper».