Filmin mostra les pel·lícules "que avui serien delicte"

Els plaers gastronòmics i sexuals d'El imperio de los sentidos (Nagisa Oshima, 1976), la conya del cristianisme de La vida de Brian (Terry Jones, 1979), els patètics terroristes de Four lions (Chris Morris, 2009), les tortures i vexacions de Cartas de amor a una monja portuguesa (Jess Franco, 1977)... ¿Tot això seria viable avui? Potser no. Potser cap productor ni director s'animaria a rodar aquestes pel·lícules enmig d'aquesta onada de correcció política i moral (censura) que ens envaeix. Per això, el portal de cine Filmin ha dedicat un apartat a cintes "que avui serien delicte". El van posar en marxa fa unes setmanes i, lamentablement, segueix d'actualitat tenint en compte el que ha passat amb el llibre Fariña, el raper Valtonyc i l'obra de Santiago Sierra d'ARCO.

“Hi ha un corrent de correcció que ho confon tot. Es tracta d'art o pel·lícules que et poden agradar més o menys, però que són el que són: expressions artístiques. El problema és que hi ha molta gent que vol posar la seva realitat en l'art”, explica Jaume Ripoll, un dels fundadors de Filmin. Segons la seva opinió, vivim temps confusos i no només a Espanya sinó en altres països, on en alguns museus s'han arribat a retirar obres.

Dialogar amb les institucions

Ripoll està convençut que l'art ha de ser transgressor i ha de fer pensar el públic. Ha d'ajudar a generar debat i a combatre l'onada excessiva de correcció política. ¿Com? "Recordant el passat i dialogant amb les institucions. És increïble pensar que fa 30 anys, TVE emetia, per exemple, pel·lícules amb violacions que avui serien inimaginables”, destaca. "Hem arribat a uns límits en què hi ha gent que ens dictamina què es pot veure o què no. I això no ho podem consentir”, explica el responsable de Filmin recordant la polèmica que hi va haver al festival de Sant Sebastià amb la pel·lícula Fe de etarrasFe de etarras. 

Notícies relacionades

Set noves produccions en la temporada del Liceu

El retorn digital de ‘Sálvame’

 

¿Algun director s'animaria a mostrar avui els desitjos sexuals dels feixistes a la Itàlia de Mussolini del 1944, com va fer Pier Paolo Pasolini el 1976 a Salò o los 120 días de Sodoma? ¿Com es reaccionaria avui davant les imatges dels deformes, tolits i amputats que inunden el circ de La parada de los monstruos (Tod Browning, 1932)? Tip de l'actual "correcció política talibana", Álex de la Iglesia està convençut que una obra mestra com Grupo salvaje (Sam Peckinpah, 1969) avui tampoc es podria rodar. "Per la incorrecció moral, política i per tot", sentencia el cineasta, que critica els que confonen ficció amb realitat. "Últimament sembla que hem de prohibir Dickens perquè als seus llibres peguen als nens", diu.