ESTRENES DE LA SETMANA

Chadwick Boseman: "¿Qui soc jo per parlar en nom de la comunitat negra?"

L'actor protagonitza 'Black Panther', en què interpreta el primer superheroi negre de la història de Marvel

jgarcia42115968 in this feb  14  2018 photo  actor chadwick boseman poses fo180216140716

jgarcia42115968 in this feb 14 2018 photo actor chadwick boseman poses fo180216140716 / Victoria Will

3
Es llegeix en minuts
Nando Salvà

Chadwick Boseman va interpretar per primera vegada el primer superheroi negre de la història de Marvel a Vengadores: Civil War (2015), però és la seva segona pel·lícula en la pell del personatge la que promet convertir-lo en un dels actors de moda a Hollywood: Black Panther, la història d’un jove rei africà que es dedica a combatre el crim embotit en un vestit de felí.

Aquesta no és la primera vegada que vostè es fica en la pell d’un personatge de gran rellevància simbòlica per a la comunitat negra. En el passat ha encarnat el cantant James Brown, el beisbolista Jackie Robinson i el jutge Thurgood Marshall. ¿Es tracta d’una simple coincidència? No. Des del principi de la meva carrera he fet tot el possible per formar part de projectes amb potencial per causar un impacte positiu en les vides de la gent de la meva comunitat. Vull ficar-me en la pell d’homes negres complexos, i aquest és un tipus de personatge que per desgràcia no existeix en el cine americà. Per això feia molts anys que fantasiejava amb la possibilitat d’arribar a interpretar un dia Black Panther.

No obstant ha assegurat que, així que li van oferir el paper protagonista de Black Panther En un costat de la balança hi havia molts motius per acceptar-lo, i a l’altre només un per no fer-ho: no estava segur que a Marvel vulguessin implicar-se per fer Black Panther tant com s’impliquen per fer altres pel·lícules. Temia que el personatge acabés sent un personatge de segona classe dins del seu univers de superherois, com una espècie de premi de consolació per a la comunitat negra. Òbviament no és el cas.

Sigui com sigui, és un superheroi diferent de la resta de membres de l’Univers Cinematogràfic de Marvel. Sens dubte. Jo veig la pel·lícula més pròxima a una tragèdia de Shakespeare o a El Padrí. Perquè explora la complexitat de ser un bon líder, que complicat que és fer el correcte i decidir quan respectar la tradició i quan trencar amb ella, o haver d’escollir qui ha de viure i qui ha de morir. Reflexiona sobre la necessitat, a vegades, d’haver de fer coses terribles per un fi just. Això no són temes de tebeo.

¿És conscient de la importància d’una pel·lícula com Black PantherSí, però, ¿qui soc jo per parlar en nom de la comunitat negra? Per una altra banda, la pel·lícula va començar a produir-se abans de l’arribada de Donald Trump i no voldria que la seva estrena contribuís a radicalitzar el debat polític. A mi, sobretot, m’agradaria que Black Panther servís perquè molts afroamericans redescobrissin els vincles amb els seus avantpassats africans, perquè aquesta connexió entre tots dos continents ha passat molt de temps trencada. I també m’agradaria que la pel·lícula proporcionés a molts nens i nenes negres un model de conducta que puguin sentir que els parla directament a ells, que és una cosa que jo no vaig tenir.

Notícies relacionades

¿Va trobar a faltar no tenir-ho? Un no pot trobar a faltar el que ni coneix ni ha experimentat mai. La majoria d’afroamericans de la meva generació vam créixer admirant Spiderman. I jo encara sento una gran connexió amb ell, i amb altres herois i models de conducta que eren blancs. No ens quedava una altra opció que acceptar-los. És ara, pensant en això en retrospectiva, que comprenc que bonic que hauria sigut tenir algun heroi negreper idolatrar.

En els últims anys hi ha hagut un auge de produccions impulsades per talents negres, que han obtingut un gran èxit comercial i de crítica explorant assumptes culturalment específics: Fruitvale Station (2013), Dotze anys d’esclavitud (2013), Selma (2014), Creed (2015), Moonlight (2016),  Fruitvale StationDotze anys d’esclavitudSelma Creed Moonlight Déjame salir És una mica aviat per saber si es tracta d’un moviment o si simplement és una moda, caldrà esperar uns anys per poder respondre a això. En qualsevol cas, és una sensació molt agradable anar al multicine i veure’m al centre del pòster de Black Panther, i just al costat veure John Boyega al centre del pòster de Pacific RimUprising. És un moment molt interessant, i no solament en cine sinó també en televisió, gràcies a sèries afroamericanes com Atlanta o Insecure Empire. Després de molts anys, els talents negres no hem de barallar-nos per les engrunes. Formem una verdadera comunitat creativa, i això és una cosa que fa set o vuit anys no passava. Ara, si volem que això es consolidi és necessari treballar de valent. Si no, se n’anirà tal com ha vingut.