LA PRIMERA GRAN CITA DE L'ANY CINEMATOGRÀFIC
Una Berlinale a l'ull de l'huracà
El festival afronta la 68a edició en el punt de mira després d'haver rebut dures crítiques per la falta de qualitat i criteri de les últimes edicions
jgarcia42059869 epa8892 berl n alemania 13 02 2018 varios trabajadores180213195004 /
A partir d’aquesta nit, la Berlinale s’hi juga molt. En la 68a edició, el festival afronta el repte de silenciar les dures crítiques de què ha sigut objecte en els últims mesos per part tant d’un nodrit grup de cineastes alemanys com de la premsa d’aquell país, que l’acusen d’un dèficit de qualitat i una falta de criteri creixents. Repassem el més destacat entre la selecció de pel·lícules que els seus responsables han preparat per poder superar el desafiament al qual s’enfronten. La cita comença avui i s’allargarà fins al 25 d’aquest mes de febrer.
Caps de cartell
De l'animació d'Anderson a l'Iphone de Soderbergh
La desfilada de noms consagrats s’inicia avui mateix gràcies a la pel·lícula inaugural, Isla de perros, que és la segona incursió de Wes Anderson en l’animació stop motion –recordem que la primera, Fantástico Sr. Fox (2009), era extraordinària– i que compta amb un repartiment de veus espectacular que inclou, entre d’altres, Bryan Cranston, Edward Norton, Bill Murray, Scarlett Johansson i Yoko Ono.
Demà els tocarà travessar l’alfombra vermella a Robert Pattinson i Mia Wasikowska per presentar Damsel, una barreja de comèdia i western, i pocs dies després el director Gus van Sant i l’actor Joaquin Phoenix estrenaran el biopic Don’t worry, he won’t get far on foot, sobre el caricaturista tetraplègic John Callahan. Però potser cap altra de les pel·lícules anglosaxones presents a la mostra desperta tanta curiositat com el thriller Unsane: sembla que Steven Soderbergh l’ha rodat amb un iPhone.
Reflexos de la Viquipèdia
El món real adaptat als mecanismes de la ficció
Seria insensat parlar de pel·lícules favorites a l’Os d’Or quan el festival ni tan sols ha començat, però una de les candidates que més ha fet parlar sens dubte és la pel·lícula noruega Utoya 22 july, recreació dirigida per Erik Poppe de l’atemptat del 2011 en què el noruec Anders Behrin Breivik va matar 77 persones. No és l’única presència del terrorisme al certamen: 7 días en Entebbe, de José Padilha, recorda el segrest el 1976 d’un avió que volava d’Israel a França, i que va culminar en una aparatosa operació de rescat per part de les forces especials israelianes.
El món real, així mateix, també es presentarà adaptat als mecanismes de la ficció a través d’una pila de biopics: Dovlatov, que explora quatre dies en la vida de l’escriptor rus Serguei Dovlatov; 3 días en Quiberon, que fa el mateix amb 72 hores en una clínica de rehabilitació amb l’actriu Romy Schneider, i The happy Prince, drama escrit, dirigit i protagonitzat per Rupert Everett sobre els agònics anys finals d’Oscar Wilde.
OSTENTACIÓ DE RIGOR AUTORAL
Cits ineludibles per a cinèfils de línia dura
La cinefília de línia dura tindrà diverses cites ineludibles al llarg d’aquesta Berlinale. Dues d’elles són amb autors presents a la competició: el filipí Lav Diaz presentarà Season of the devil, que segons les seves pròpies paraules és «un musical antimusical, una òpera rock i una mica de tot»; i a Transit, l’alemany Christian Petzold tornarà a parlar de falses identitats en el marc dels estralls del nazisme, una cosa que ja va fer a Bárbara (2012) i Phoenix (2014).
I fora de concurs, l’arthouse més purista l’abanderen Grass, la nova pel·lícula de Hong Sag-soo –que promet ser més o menys com gairebé totes les seves pel·lícules anteriors: una història d’homes i dones que mengen i beuen i discuteixen i no s’entenen–, i Fútbol infinito, documental del romanès Corneliu Porumboiu sobre un funcionari de províncies que intenta presentar al món una versió millorada de l’esport rei.
Espanyols en paral·lel
La primera vegada de tots, menys d'Isabel Coixet
Notícies relacionadesEl festival acollirà la presentació internacional de La llibreria, que després de triomfar als Goya intentarà seguir triomfant a Europa; és, compte, la vuitena pel·lícula que Isabel Coixet presenta a la Berlinale. En canvi, per a tota la resta de directors espanyols presents al certamen –tots ells en seccions paral·leles a la competició–, aquesta és la seva primera vegada: Ramón Salazar presenta La enfermedad del domingo, en què una dona rep la inesperada visita de la filla a qui va abandonar dècades enrere; i també el debut com a directora de Meritxell Colell Aparicio amb Con el viento, una història femenina: la d’una dona que recorrerà a la dansa per reconciliar-se amb la vida que va deixar 20 anys enrere.
Una altra directora que arriba al festival de cinema de Berlín amb una opera prima sota el braç és Diana Toucedo: a Trinta Lumes avança a mig camí entre la realitat i la ficció per reimaginar les muntanyes gallegues com un lloc mític on els vius conviuen amb els morts. Més clarament situada en territori documental hi ha el film El silencio de los otros, en què els directors Almudena Carracedo i Robert Bahar –i Pedro Almodóvar exercint de productor– acompanyen una sèrie de supervivents de crims comesos durant el franquisme que busquen justícia. Per últim, En busca del Óscar és un retrat d’Óscar Peyrou, un crític que presumeix de no mirar pel·lícules abans d’escriure sobre elles. Peyrou, per cert, és president de l’Associació Espanyola de la Premsa Cinematogràfica. Aquest és el panorama de la professió.
