¿Qui va matar el general Balmes?

L'últim llibre de l’historiador, economista i diplomàtic Ángel Viñas (Madrid, 1941) té traces de novel·la negra. Hi ha un mort –el general Amado Balmes, que va morir en estranyes circumstàncies a Las Palmas de Gran Canària el 16 de juliol de 1936–, un relat oficial ple de forats –el règim de Franco va explicar que el militar es va disparar fortuïtament la pistola mentre la desencallava– i un mòbil mai investigat: Balmes era fidel a la República i podia ser un obstacle en els plans sediciosos del futur dictador.

Davant aquests elements, qualsevol novel·lista hauria salivat imaginant-se la trama de ficció que podria trenar, però Ángel Viñas s’autodefineix com «un historiador dels de prova, paper i document» i no ha sigut fins a la publicació el 2015 de l’autòpsia de Balmes quan s’ha decidit a burxar a fons en una de les pàgines més fosques dels prolegòmens de la guerra civil per arribar a una conclusió que retrata Franco. «Era un paio fred, calculador i amoral, capaç de carregar-se un company d’armes perquè el destorbava. No tinc dubtes que va ser ell qui va ordenar la mort de Balmes», assegura.

El títol de la investigació que l’ha portat a fer aquesta afirmació és un espòiler en tota regla: El primer assassinat de Franco (Crítica).El primer assassinat de Franco Assistit pel metge patòleg Miguel Ull i el pilot d’aviació Cecilio Yusta, Viñas desmunta al llibre totes les peces que no casaven en la versió oficial de la mort del general i reconstrueix el puzle amb les proves a les quals ha tingut accés: fotos, testimonis, documents i exàmens pericials.

L'autòpsia, "aquell paperet" 

La prova del nou de la tesi de Viñas, que havia estat donant-li voltes a aquest opac passatge des que havia investigat els preparatius de la sublevació en la seva obra del 2011 La conspiración del general Franco, és l’autòpsia de Balmes, a la qual l’historiador es refereix com «aquell paperet» per les errades que conté. «Més que una autòpsia, és la transcripció que li van dictar al secretari del jutjat els forenses que van portar a terme l’operació, però les seves firmes no apareixen. Utilitza termes no professionals i contradiu la versió oficial del tret. Aquest es va fer des del costat, no des de l’abdomen, com s’ha explicat tots aquests anys», explica el metge Miguel Ull. «Per un altre costat, a cap expert en armes se li acudiria desencallar una pistola apuntant-la cap a la seva panxa», afegeix Viñas.

El fil de la troca de la qual va tibar l'historiador per arribar al 'cas Balmes' va ser el complot britànic del cop. Viñas sempre va pensar que hi havia gat amagat en el vol de Londres a Las Palmas que va fer el Dragon Rapide, l'avió que hauria de portar Franco al Marroc per posar en marxa la sublevació. Él més lògic és que hagués aterrat a Tenerife, que és on ell era. "Es va dir que les condicions meteorològiques ho impedien, però el juliol del 1936 no hi va haver ni un sol dia de boira a l'aeròdrom tenerifenc", subratlla el pilot jubilat Cecilio Yusta. 

Funeral com a coartada

"Franco necessitava el Dragon Rapide aLas Palmas, i no a Tenerife, perquè sabia que el dia assenyalat per a l'alçament seria en el funeral de Balmes", destaca Viñas, que afegeix un factor personal al recargolat full de ruta pensat per Franco. "El sepeli li donava la coartada perfecta per viatjar amb la seva dona i la seva filla a Las Palmas i fer-les pujar-les a un vaixell de la Wehrmacht alemanya per deixar-les fora de la imminent guerra". 

Com passa en tota investigació policial, el mòbil és la peça que dona coherència a tot el puzle. Franco i Balmes van mantenir una reunió secreta a principis de juliol a la qual només van assistir els seus secretaris personals. Segons explicaria l’assistent de Balmes al seu renebot, a qui Viñas ha entrevistat, el governador militar de Las Palmas va sortir de la reunió amb la cara desencaixada. «Franco sabia que Balmes no s’uniria al cop, així que li valia més mort que viu», conclou l’historiador. Mesos més tard, al futur dictador li trairia el subconscient. En una reunió celebrada a Burgos a l’agost amb diversos capitostos de la sublevació, Franco va deixar caure que Balmes «havia sigut assassinat». El secretari del general Emilio Mola així ho va reflectir en un llibre que va desaparèixer del mapa a les dues setmanes d’haver-se publicat.

I l'assassí

Notícies relacionades

Ángel Viñas: "Franco es va fer milionari a la guerra"

Gibraltar tenia un preu

Falta l’assassí. Viñas no s’atreveix a donar un nom, però li crida l’atenció que, a la tornada d’un viatge a Las Palmas, Franco li digués al seu cosí i ajudant Francisco Franco Salgado Araújo, com va consignar en els seus escrits, que havia conegut un comandant «molt atrevit, disposat a carregar-se un superior si calgués». «En lloc de denunciar-lo, Franco celebrava el seu coratge», destaca Viñas sorprès.

En anteriors assajos, l’historiador ha tret a la llum actuacions de Franco mai aclarides, com l’origen del seu enriquiment personal, que va explicar a La otra cara del caudillo. Segons el seu parer, l’assassinat de Balmes prova la perversió del dictador: «Va convertir Balmes en un màrtir de l’alçaament perquè sabia que, si transcendia la veritat, la seva imatge com a líder es veuria perjudicada. Havia ordenat la mort d’un company en temps de pau, cosa que no li haurien perdonat», acaba dient Viñas.