Emocionant viatge a un passat silenciat

Carmen Romero Dorr (Madrid, 1981) ha estat sempre envoltada de llibres. Lectora voraç i periodista de formació, va exercir de cap de premsa d’una editorial (Ediciones B) i després es va convertir ella mateixa en editora. Mai va escriure res, més enllà dels seus diaris d’adolescent. Fa quatre anys va morir la seva àvia, a qui estava molt unida. Enmig del dol, va agafar el vell àlbum de fotos familiar. No li havia prestat atenció des que tenia 8 o 9 anys, i el que hi va trobar la va impactar. Les imatges mostraven la infància de la seva àvia al Berlín nazi, una època tràgica de la qual la dona mai li havia explicat res. Arran de la seva mort, Romero va començar a entendre moltes coses gràcies a aquelles fotos. Per començar, l’infern que devia suposar viure en un país pres pel feixisme. En aquell moment, va sentir l’impuls de fer el que mai havia fet: escriure una història de ficció. Va redactar un esborrany i el va deixar reposar. Passat un temps, va decidir convertir-lo en novel·la.

El resultat és El último regalo de Paulina Hoffmann (Planeta), un llibre ple d’emoció, intriga i veritat en què la protagonista, Alicia, se submergeix en el passat de la seva heroica i supervivent àvia, que va fugir a la desesperada de l’Alemanya nazi i va viure el Madrid de la postguerra. El prometedor debut de Romero –un d’aquells llibres que no es poden deixar fins que no s’acaben– és el fascinant relat d’una dona forta i valenta que va plantar cara al seu destí. També és un cant a les segones oportunitats. I, per descomptat, una història d’amor entre una àvia i la seva neta, entre una dona i el seu marit, i entre una mare i els seus fills.

Violacions a Alemanya

Per la seva professió, Romero sap prou bé que no existeixen les fórmules màgiques per escriure una bona novel·la. Apassionada del gènere negre, el que sí que sabia és que per enganxar el lector el seu primer llibre havia de tenir dosis de misteri, secret i intriga. Havia de tenir també base històrica. Per això, va llegir els brutals testimonis sobre les violacions a dones alemanyes després de la segona guerra mundial, una atrocitat que les víctimes van arribar a pensar que es mereixien pel dolor extrem que havia causat el seu país, amb Adolf Hitler en el poder. També va llegir cartes de soldats nazis en què alguns d’aquests manifestaven els seus dubtes respecte a les idees del partit en el Govern.

El último regalo de Paulina Hoffmann parla «de l’heroisme de les dones i dels personatges que no apareixen en els llibres d’història», explica Romero. La novel·la es construeix a partir de dues veus principals: la de l’àvia Paulina (el passat) i la neta Alicia (el present). Té salts en el temps, però està tramada d’una manera que el lector no perd mai el fil de la narració. 

A Romero no la molesta l’etiqueta literatura de dones sempre que sigui ben entesa. «Les protagonistes són dones, sí. Dues dones de veritat. Però això no significa que el llibre no pugui agradar a un home. Aquesta és una idea absurda. A mi m’encanten les històries d’homes», assenyala.

Maternitat imperfecta

Notícies relacionades

Amb el peu esquerre

"Aquesta és la millor finestra per a la moda nupcial"

Plena de detalls emocionants, El último regalo de Paulina Hoffmann no només parla d’amor i supervivència, sinó també de la culpa, la pèrdua, les equivocacions i la maternitat. Una maternitat real i gens idíl·lica. «Les mares perfectes no existeixen. La maternitat té llums i ombres», destaca Romero, imperfecta mare de dos nens, a qui estima amb bogeria i que són, diu, «el millor del món».

Romero va lluitar com va poder amb les seves inseguretats a l’hora d’enfrontar-se a la pantalla de l’ordinador. Malgrat tenir una professió que té com a tasca fonamental llegir i descobrir nous talents, li va costar molt escriure la novel·la. «És molt difícil», confessa. El resultat ha valgut la pena. I Romero ja ha aconseguit autodefinir-se com a «autora». De moment, no té cap altre esborrany al calaix. «Hauré d’esperar que em cridi una història».