Jorge Volpi, premi Alfaguara per 'Una novela criminal'

Jorge Volpi (Mèxic, 1968) es guanya la vida com a escriptor i com a coordinador de difusió cultural a la Universitat Nacional de Mèxic. Però va estudiar Dret, disciplina que mai ha oblidat i que li ha servit per escriure Una novela criminal, guardonada amb l’Alfaguara. Aquesta vocació jurídica va fer que a l’autor li resultés «una mica més fàcil» llegir les 10.000 pàgines de l’expedient Cassez-Vallarta, un cas policial que va commocionar Mèxic i que va generar un greu incident diplomàtic amb França.

El 2005, la policia va detenir el mexicà Israel Vallarta i la seva nòvia, la francesa Florence Cassez, i els va acusar de segrest i integració en banda criminal. Van ser torturats i se’ls van denegar els drets bàsics. L’operació policial va estar acompanyada d’un colossal circ mediàtic. Escriptor mexicà per excel·lència des de fa una dècada, Volpi ha convertit aquest succés en una novel·la sense ficció en què planteja un debat sobre la justícia, la corrupció del sistema i la presumpció d’innocència. L’autor narra els fets i deixa que els lectors en treguin les seves pròpies conclusions.     

Una novela criminal ha servit a Volpi, consolidat autor de novel·les i assajos, per embutxacar-se els 142.000 euros del premi –al qual aspiraven 580 novel·les d’Espanya, l’Amèrica Llatina i els EUA– i una escultura de Martín Chirino. «És un llibre en què hi ha moltes preguntes i cap resposta. Pertany a un gènere híbrid entre el periodisme i la literatura. És una novel·la fascinant», elogia Fernando Savater, president del jurat, del qual també formaven part, entre altres, la cineasta Claudia Llosa i l’escriptor Sergio del Molino.

PUNT FORT

La combinació de periodisme i literatura és el punt fort que, en opinió de Volpi, té Una novela criminal. L’autor de Contra Trump i El insomnio de Bolívar està convençut que la seva nova obra causarà un fort impacte i motivarà acalorats debats tant a Mèxic com a la resta de països. «He intentat fer una novel·la sobre la recerca de la veritat. ¿Es pot trobar la veritat en declaracions policials, en els judicis, en les idees?», plantejava ahir a través d’una videoconferència l’autor, a qui Alfaguara va donar la notícia quan anava cap a la feina a la universitat.

Sentenciada a 60 anys de presó, Florence Cassez va ser finalment posada en llibertat, però Israel Vallarta segueix en una presó de màxima seguretat al seu país natal a l’espera d’una sentència definitiva. Mentre escrivia la novel·la documental que l’ha portat a guanyar el premi Alfaguara, Volpi es va entrevistar diverses vegades amb ell. Retransmesa per les principals televisions, la detenció del mexicà i la francesa va respondre a un dels pitjors muntatges policials de Mèxic, amb un desenvolupament que va fer que trontollessin els fonaments del Govern del llavors president Felipe Calderón. 

«NARRACIÓ DESPIETADA»

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Música, fantasia, dansa i burlesque

Segons el parer del jurat del guardó, l’obra és «una narració despietada de les interioritats del poder, les arrels més profundes de la corrupció i els endormiscats mecanismes de la justícia». Una novela criminal és també «una valenta denúncia del cost social de les polítiques que declaren la guerra al crim sense posar fre a les seves causes».

L’autor de La paz de los sepulcros va insistir en el fet que ell, com a autor, no ofereix respostes al lector, sinó que planteja mil preguntes. ¿Són innocents Cassez i Villarta? Que cada lector emeti el seu veredicte.