Joanjo Bosk, força de la naturalesa

La moderna escena catalana està plena de propostes que basculen entre el folk i el pop, però no tant entre el folk i el rock, entre la subtilesa acústica i el múscul, amb alè poètic i intenció de sacsejar sensibilitats. Joanjo Bosk segueix tenint una part de cantant de heavy metal fent de cantautor i els seus repertoris plens d’imatges poètiques presumeixen d’una força interior inhabitual, com vam poder observar aquest divendres en el concert que va obrir la 23a edició del festival Barnasants, al Teatre Joventut, de l’Hospitalet de Llobregat.

    

Nit inaugural que, com és costum, va obrir el director de la mostra, Pere Camps, amb un parlament en què va al·ludir a l’actual context polític i va defensar tota programació cultural com «un acte de la primera de les sobiranies». Camps va llegir una carta escrita per Jordi Cuixart des de Soto de Real en la qual expressa el seu desig que la nova edició de Barnasants «sigui llum, esperança, amor i tendresa».

    

Desitjos i sentiments elevats que, en certa manera, sintonitzen amb el fons filosòfic de les cançons de Joanjo Bosk, el nou disc del qual, Camí d’aigua, expressa la recerca d’una idea de puresa emocional a través de la naturalesa. Aquestes cançons van alimentar Bosk amb un so entre acústic i elèctric, teixit amb dos guitarristes i un percussionista. Un folk de complexió corpulenta, o un rock amb formes vulnerables, en què van despuntar cançons com Per no arribar enlloc i la Salvatge (camí d’aigua), proveïdes d’emotius girs melòdics i que aquest cantautor, efectivament, amb passat metaler (va ser vocalista de les bandes Zulo i Aspid) va defensar amb una actitud vocal poderosa i molt ben modulada.

DEDICATÒRIA A LA SEVA FILLA

A Dins la cova va desplegar una estètica del recolliment entre substancioses textures ambientals de guitarra elèctrica i a Petita meva va aconseguir el prodigi de cantar a la seva petita filla sense sonar cursi, associant després la peça al relat de Cançó per Elna, al voltant dels «episodis foscos» del camp d’Argelers. Encara que generalment interioristes, algunes de les composicions van apuntar a episodis col·lectius precisos, com Història maleïda, al voltant de la memòria de l’anarquisme i «bella Icària del passat/ utopia sense Déu».

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Música, fantasia, dansa i burlesque

    

El seu món líric va acusar certa inclinació per la transcendència, però amb sobrietat i sense teatre. La consistència del seu cançoner va recordar que, encara que sigui «un perfecte desconegut per a alguns», com va reconèixer, suma 20 anys gravant discos. Va seguir transmetent intensitat en les seves cites a Josep Palau i Fabre i en aquella adaptació de La mémoire et la mer, de Leó Ferré, adaptada al català per Joan-Lluís Lluís, donant forma a un sòlid pòrtic per a aquest nou Barnasants.