Mazinger Z, fins a l'infinit i més enllà

Mazinger Z: Infinity ve per celebrar el 45è aniversari de la franquícia del superrobot i, de passada, el mig segle del seu creador, Go Nagai, dedicat a dibuixar manga. Continuació tardana de la sèrie d’anime original, la pel·lícula (produïda, però no realitzada, per Nagai) relata el retorn a l’acció de Koji Kabuto i el seu robot favorit després de diversos atacs terroristes per part de membres restants de les forces del Doctor Infierno. La intriga involucra un robot diverses vegades més gran que Mazinger Z i una androide, LISA (sigles de Large Intelligence System Agent), per a la qual tenir emocions és una càrrega. Batalles entre robots més sentimentalisme cent per cent japonès: una fórmula que està cridada a l’èxit.

«Quan vaig veure la pel·lícula, vaig sentir que era el Mazinger que tothom esperava», ens assegura Go Nagai en una entrevista contestada per correu electrònic. L’artista confia, a més, que tindrà èxit entre les noves generacions menys familiaritzades amb la sèrie original. «Crec que els enganxarà». Amb aquest objectiu d’atrapar els neòfits es va concebre un estil visual que, sense deixar de respectar l’estètica base dels 70, resultés actual. «Des del punt de vista expressiu, en aquesta pel·lícula feien falta els dos estils», explica. «Crec que als seguidors més veterans els reconfortarà veure els personatges en les dues dimensions que coneixien i a què estan acostumats, i l’acció en 3D dels robots els farà sentir sorpresa i emoció».

Quan li pregunten pels orígens de la seva creació més famosa, aquest déu del manga i l’anime sol recordar la mateixa i impagable anècdota: «La primera imatge em va venir quan vaig quedar atrapat en un embús de trànsit. Vaig pensar que tant de bo al cotxe li sortissin cames per poder passar els de davant com si fos un robot», rememora. I afegeix un detall sobre el disseny del personatge principal: «La part de la boca de Mazinger es basa en el visor de les armadures medievals europees».

Fenomen europeu i espanyol

En un altre senyal del gran abast europeu de Mazinger Z, la nova pel·lícula, dirigida per Junji Shimizu, es va estrenar abans a Itàlia i França que al Japó. I ha aterrat a Espanya només una setmana després de l’estrena al seu país, quan, en general, fins i tot les millors pel·lícules anime poden trigar mesos a arribar a les nostres sales o no fer-ho mai.

Nagai és conscient de la importància de Mazinger Z per a la generació d’espectadors que la va disfrutar, trossejada i inacabada, durant la seva emissió a TVE a finals dels anys 70; o per als qui la van recuperar a Tele 5 en la dècada dels 90. «Sé que té molts fans a Espanya i això m’alegra», diu. El creador va rodar per tot Espanya fa més de 40 anys, quan la sèrie s’emetia al Japó. «Vaig recórrer Madrid, Toledo, Granada, Màlaga i altres ciutats. I més recentment, vaig venir a Barcelona, el 2012», detalla. No sabem si va arribar a desplaçar-se fins a la urbanització Mas de Plata, a Cabra del Camp (Alt Camp), on a principis dels anys 80 es va erigir una estàtua de Mazinger Z de més de 10 metres d’alt.

Tot i això, l’homenatge a la seva criatura que més l’ha captivat ha sigut Pacific rim, la pel·lícula del 2013 de Guillermo del Toro. «M’ho vaig passar molt bé amb ella. Vaig conèixer Del Toro l’any passat [a Annecy] i estic desitjant veure la seqüela».

El 'mangaka' de les mil cares

Encara que és molt conegut principalment per les seves aportacions al gènere mecha, de robots gegants, Nagai també va sacsejar el manga i l’anime en altres temàtiques. Poc després de començar a dibuixar professionalment, va establir les bases del manga eròtic amb Harenchi gakuen (una cosa així com Escola indecent), una creació que, tot i que poc explícita, va motivar en el seu moment les ires de diversos sectors de la societat japonesa.

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Música, fantasia, dansa i burlesque

Lluny de practicar l’autocensura, va continuar obeint els seus impulsos més calents amb manga com Kekko Kamen (amb una heroïna que només porta guants, botes i màscara) i Cutey Honey (sobre una proto magical girl amb tendència a la transformació exuberant), bastant menys populars aquí. ¿Per què? «Tenen bastants elements eròtics, i per això potser no siguin gaires recomanables [rialles]».

Una obra memorable de Nagai que sí que podria adquirir nova fama és la terrorífica Devilman, ara reinventada per aquell geni guillat anomenat Masaaki Yuasa en una sèrie d’anime (Devilman crybaby) per a Netflix. «Em sembla que Yuasa ha fet una gran obra», assenyala Nagai. I diu la pura veritat. Miren i al·lucinin (però aquest cop sense nens al voltant).