ESTRENES DE CINE DE LA SETMANA

Periodisme de pel·lícula

L'estrena de 'Los archivos del Pentágono' posa de nou sobre la taula l'interès del cine nord-americà pel paper de la premsa al llarg de la seva història

jgarcia5710952 in this file photo provided by warner bros   actors robert r180118115545

jgarcia5710952 in this file photo provided by warner bros actors robert r180118115545

2
Es llegeix en minuts
Quim Casas

L’estrena de Los archivos del Pentágono, Los archivos del Pentágonola pel·lícula de Spielberg que reviu el pols entre The Washington Post i l’administració Nixon pels informes classificats sobre la guerra del Vietnam, evidencia l’interès del cinema nord-americà pel paper de la premsa, la seva incidència en els fets polítics més rellevants i el dret a la llibertat d’expressió.

Un relat clàssic

Hi ha una cita inexcusable: The Front Page, obra escrita el 1928 pels reporters de Chicago Ben Hecht i Charles Mac-Arthur. Narra la relació entre el director d’un diari i el seu millor redactor. Perquè no deixi el rotatiu, el director li ofereix cobrir el reportatge sobre un condemnat a mort que acaba de fugir. Ha sigut portada al cine en quatre ocasions, El gran reportaje (1931), Luna nueva (1940), Primera plana (1974) e Interferències (1988).

La millor és la segona, dirigida per Howard Hawks i convertida en una screwball comedy sobre la guerra de sexes, ja que aquí el redactor és redactora. La més popular és la tercera, firmada per Billy Wilder, amb la parella formada per Walter Matthau i Jack Lemmon.

Títols com El gran carnaval (Billy Wilder, 1951), El cuarto poder (Richard Brooks, 1952), Park Row (Sam Fuller, 1952), Mentre Nova York dorm (Fritz Lang, 1956) o Xantatge a Broadway (Alexander Mackendrick, 1957) presenten el revers dramàtic al retratar reporters sensacionalistes, periodistes d’un mateix diari enfrontats entre ells a la caça d’un assassí en sèrie o columnistes de societat sense escrúpols. El film de Fuller documenta el naixement de la premsa independent a finals del segle XIX.

Cary Grant i Rosalind Russell, a 'Luna nueva', de Howard Hawks.

Tots els homes del president (1976), d’Alan J. Pakula, marca el terreny a seguir pel que fa a cine, premsa i conspiració política, a través d’una reconstrucció meticulosa de les investigacions de Bob Woodward (Robert Redford) i Carl Bernstein (Dustin Hoffman) que van desembocar en el cas Watergate

Notícies relacionades

Però no tot el cine centrat en el periodisme evoca l’olor de la tinta. El mitjà televisiu ha estat ben representat en les últimes dècades, tant al cine com a la mateixa televisió. Al filo de la noticia (James L. Brooks, 1987) està ambientada en l’estressant redacció d’informatius d’una cadena televisiva. Bona nit i bona sort (George Clooney, 2005) se centra en la pugna entre l’editor i presentador de la CBS Edward Murrow i el senador anticomunista Joseph McCarthy.

El desafiament: Frost contra Nixon (Ron Howard, 2008) reconstrueix l’entrevista que David Frost va fer a Nixon tres anys després del cas Watergate. I a La verdad (James Vanderbilt, 2015), Robert Redford dona vida a un presentador televisiu obsessionat a demostrar que George W. Bush va utilitzar tota mena de subterfugis per salvar-se de l’exèrcit durant la guerra del Vietnam. 

Humphrey Bogart, a 'El cuarto poder', de Richard Brooks.

Kirk Douglas, a 'El gran carnaval', de Billy Wilder.

Denzel Washington i Julia Roberts, a 'El informe Pelícano', d'Alan J. Pakula.

El repartiment de la sèrie 'Lou Grant', amb Edward Asner a sota.