L'home que xiuxiuejava als assassins

¿Quina classe de persona faria una cosa així?», ens solem preguntar davant la notícia d’algun assassinat macabre. Des de finals dels anys 70, John E. Douglas va buscar la resposta a aquesta classe de pregunta elaborant perfils psicològics a la Unitat de Suport a la Investigació de l’FBI. A Douglas devem moltes importants conclusions sobre la psicopatia criminal i, almenys en part, l’encunyació del terme assassí en sèrie.

    

L’exagent de l’FBI va recollir les seves experiències en un llibre, Mindhunter. Cazador de mentes, que, dues dècades després, s’ha convertit en una exitosa sèrie de televisió, o el que sigui que és Netflix. La producció de Charlize Theron i David Fincher (que dirigeix alguns episodis) ha sorprès amb el seu acostament dialèctic i intel·lectual a un gènere, el dels assassins en sèrie, en què sovint pesa més l’impacte que la reflexió.

    

Seguint l’estela d’altres títols que han sigut beneïts amb una segona vida gràcies a les seves adaptacions televisives (de The leftovers, de Tom Perrotta, a El cuento de la criada, de Margaret Atwood), aquest llibre, meitat memòries, meitat manual de psicologia criminal, acaba d’arribar a les llibreries espanyoles editat per Crítica i amb una portada més pròxima a la sèrie Hannibal. Això últim té tot el sentit. Al capdavall, Douglas va ser la inspiració per al personatge del cap de l’FBI Jack Crawford de les novel·les El dragón rojo i El silencio de los corderos, de Thomas Harris, però també per al torbat analista criminal Will Graham de Hannibal. 

ENTREVISTES AMB «ELS EXPERTS»

«No sempre és fàcil, i mai és agradable, posar-se en la pell d’aquesta gent, o dins de la seva ment», diu Douglas en el llibre coescrit amb el novel·lista Mark Olshaker, i és inevitable pensar en Graham, en les seves visions i en les seves reconstruccions de malson.  

  

Per a ficar-se en la ment de l’assassí, Douglas va estudiar la quantitat de crims més àmplia possible, però també era important parlar amb «els experts»; és a dir, els autors dels crims. ¿Assassins presos parlant amb agents federals? Ho hem vist a la sèrie, però no és ficció.

    

«Alguns senten una preocupació autèntica pels seus crims i creuen que col·laborar en un estudi psicològic és una manera d’esmenar-lo parcialment, a més d’entendre’s millor a si mateixos», diu Douglas. Altres, havent tractat en va de ser policies i agents de la llei (segons sembla, vocació habitual d’agressors en sèrie), disfruten amb el mer fet d’estar a prop d’aquestes figures. Entre els criminals entrevistats figuren noms tristament populars com John Wayne Gacy (el pallasso que entre 1972 i 1978 va violar i va matar 33 homes joves), Charles Manson, l’assassí d’infermeres Richard Speck i el d’universitàries Ed Kemper, les declaracions del qual es van usar paraula per paraula a la sèrie.

REALITAT I FICCIÓ

A través del cas d’Ed Kemper, aprenem el paper de la fantasia en el crim. De petit, Ed va fer algunes coses rares, com desmembrar dos gats de la família i jugar a rituals fúnebres amb la seva germana gran. Amb vint-i-pocs, va començar a recollir noies estudiants de la carretera per disseccionar-les a casa. Saber del cert que la fantasia pot no quedar-se en això hauria evitat molta tragèdia: «Si alguna cosa pot tenir aspiracions de funcionar, ha d’arribar en una etapa molt més precoç, abans d’arribar el punt en què la fantasia es fa rea­litat».

    

Mentre que la història dels criminals es va mantenir intacta, el personatge de Douglas va patir algun canvi en el trasllat del paper a la imatge. Holden Ford (el seu transsumpte televisiu) és més esquiu, menys hàbil en la interacció social o amorosa; i en la sèrie (espòiler tardà) és la seva nòvia la que juga a dues bandes, no al revés, com Douglas ens explica sense problemes.

    

«Jo no havia d’intimidar gaire. Igual que al col·legi, la gent se sentia còmoda per obrir-se amb mi», diu l’autor de Mindhunter. Cazador de mentes. La mirada blava intensa de Ford (interpretat per l’actor Jonathan Groff) sens dubte pot resultar intimidant.

QUI ÉS QUI

¿I d’on ve la resta de personatges centrals? Bill Tench (Holt McCallany), company rondinaire de Ford en els seus viatges a través del país entrevistant homes repulsius, es basa en l’agent de l’FBI Robert K. Ressler, autor ell mateix de diversos llibres sobre assassins en sèrie, entre ells el conegut El que lucha con monstruos (publicat en castellà per Seix Barral el 1995). La psicòloga Wendy Carr (Anna Torv) és la Dra. Ann Wolbert Burgess, que va treballar amb Douglas i Ressler a l’FBI i va cofirmar amb ells un estudi sobre l’homicidi sexual el 1988.

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Música, fantasia, dansa i burlesque

    

Va ser als anys 80 quan més van proliferar els assassinats en sèrie als Estats Units, amb més de 600 víctimes. En aquells anys van causar estralls Joseph Christopher (l’assassí del calibre 22) i Jeffrey Dahmer (el carnisser de Milwaukee), tots dos part del terrorífic índex alfabètic de Mindhunter. Cazador de mentes. Al segle XXI la figura de l’assassí en sèrie ha cedit rellevància a una classe de criminal que busca més fama, més ràpid: l’assassí en massa.