2018, un any davant de la pantalla

L’arribada d’un nou any convida a començar de zero. En cine, això significa que és hora d’oblidar-se d’Emoji: la pel·lícula i de la vint-i-sisena seqüela de Transformers i altres títols que el 2017 ens van fer creure els que asseguraven que el cine havia mort. És l’hora de mirar endavant i mostrar tot l’optimisme possible davant l’oferta cinematogràfica que el 2018 promet, i que a continuació repassem.

SUPERHEROIS FINS A LA SOPA

Per la gran pantalla mai abans n’hi havien desfilat tants en tan poc temps. El 2018 s’estrenaran, per un costat, tres pel·lícules de l’univers X-Men: a la quarta entrega de la saga oficial, Fénix Oscura, s’hi ha d’afegir Los nuevos mutantes, un spin-off segons semblamés influït per Stephen King que per Stan Lee, i l’esperada Deadpool 2, que promet la mateixa barreja de jocosa ultraviolència i humor autoreferencial que va fer de la seva predecessora un exitàs a la taquilla. Per un altre costat, veuran la llum tres pel·lícules més de Marvel: la nova de l’Home Formiga, Ant-Man y la Avispa; el debut en pantalla de la pantera humana, Black Panther; i, és clar, Vengadores: Infinity War, que vindria a ser com tres o quatre pel·lícules en una. Pel seu metratge prometen desfilar-hi uns 83.000 personatges, heroi amunt, heroi avall. 

Però això no és tot. També veuran la llum dos títols més sobre els quals els fans del gènere fa temps que fan càbales: Venom, centrada en un dels arxienemics de Spiderman, i Aquaman, que intentarà demostrar que no tot està perdut per a l’Univers Cinematogràfic de DC. Per molts, això sí, la pel·lícula de superherois més esperada de la temporada és una de pelatge molt diferent: Los increíbles 2.

CARN DE PREMIS

Són títols que arriben a Espanya en les pròximes setmanes després d’haver-se situat com a favorits en la carrera dels Oscars. La seva estrena ens anirà de perles per anar preparant les quinieles: ¿Guillermo del Toro serà qui s’emportarà el premi a la millor pel·lícula gràcies a La forma del agua o els acadèmics decidiran decantar-se per Los papeles del Pentágono, de Steven Spielberg? ¿Greta Gerwig donarà la campanada amb el seu debut com a directora, Lady Bird? ¿Gary Oldman tocarà or amb la seva interpretació de Winston Churchill a El instante más oscuro o Daniel Day-Lewis guanyarà la seva quarta estatueta gràcies a El hilo invisible, la que, segons diu, és l’última pel·lícula de la seva carrera? ¿S’atreviran a enviar a casa de buit Llámame por tu nombre i Tres anuncios en las afueras, que segur que seran nominades però potser no encaixaran en el perfil dels votants? Ja ho veurem.

TROSSOS DE REALITAT

El cine que aspirarà a guardons aquesta temporada vinent mostra una increïble obstinació general a dramatitzar fets reals. 15:17 Tren a París, l’última obra de Clint Eastwood, recorda els tres soldats nord-americans que fa dos anys van evitar una massacre terrorista al ferrocarril francès; i, a The Irishman, Martin Scorsese rememora l’assassinat del gàngster Jimmy Hoffa escudat per Robert De Niro, Al Pacino, Joe Pesci i Harvey Keitel, quasi res. Veurem Ryan Gosling convertit en l’astronauta Neil Armstrong a First Man, la seva nova col·laboració amb el director Damien Chazelle després de La La Land, i Joaquin Phoenix donant vida precisament a Jesucrist a María Magdalena, el retrat de la groupie més famosa del Messies. Així mateix, comprovarem com li ha quedat a Ridley Scott Todo el dinero del mundo, la seva versió del segrest del net de John Paul Getty, després d’haver esborrat Kevin Spacey del seu metratge; i descobrirem quines cicatrius li han deixat els successius problemes de producció a Bohemian Rhapsody, l’esperadíssim biopic de Freddy Mercury.

MIL FORMES DE RECICLAR

Notícies relacionades

Música amb Barcelona com a escenografia

Diada popular i sense cues

Que a Hollywood es dediquen sobretot a reciclar velles idees és una cosa òbvia, però s’ha de reconèixer que són versàtils a l’hora de fer-ho. En els pròxims mesos s’estrenaran seqüeles –Halloween, continuació directa de l’original del 1978; Mary Poppins Returns– i seqüeles de seqüeles –Misión Imposible 6–. Veuran la llum un remake –Ha nacido una estrella, dirigida per Bradley Cooper i protagonitzada per Lady Gaga– i dos spin-off estel·lars: Solo: A Star Wars Story, les aventures de joventut del contrabandista més famós de la galàxia, i Ocean’s 8, versió femenina d’Ocean’s Eleven en què Sandra Bullock, Cate Blanchett i Rihanna roben les joies a Anne Hathaway. I tindrem no només un reboot –Tomb Raider, que ens permetrà comprovar fins a quin punt és millor Alicia Vikander a la pell de Lara Croft del que ho va ser Angelina Jolie– sinó també la seqüela d’un reboot: Jurassic World. El reino caído, nou espectacle d’acció i destrucció protagonitzat per dinosaures que promet ser la consagració mundial definitiva de Juan Antonio Bayona com a director de blockbusters...

MENCIONS HONORABLES

Poden servir per tancar aquest repàs quatre pel·lícules que no podem esperar gaire més temps a veure, i que prometen acontentar de la mateixa manera cinèfils i consumidors compulsius de crispetes. Isle of dogs és la segona pel·lícula que Wes Anderson fa amb animació stop motion; només que sigui la meitat de bona que la primera, Fantastic Sr. Fox, ja ens conformem. Ready Player One és el retorn de Steven Spielberg –¿és que aquest home no descansa mai?– al tipus de cine ple d’aventures i fantasia del qual el seu nom va ser una vegada sinònim. Aniquilación és el més nou com a director del guionista Alex Garland. Després d’haver fet la pel·lícula definitiva sobre intel·ligència artificial, Ex Machina, ¿pot ser que el britànic hagi fet ara la mare de totes les intrigues mediambientals? Per últim, El hombre que mató a Don Qujote és la fantasia cervantina que Terry Gilliam ha trigat 17 anys a fer per culpa de desastres meteorològics, problemes de salut i batalles legals. La seva mera existència es pot considerar  gairebé un miracle. 

Isle of dogs Wes Anderson stop motion; Fantastic Sr. Fox, Ready Player One Steven SpielbergAniquilación Alex Garland. Ex MachinaEl hombre que mató a Don Qujote Terry Gilliam