Anar al contingut

EL RASTRE DE LA MÚSICA AFROAMERICANA

The Slingshots, taques de funk

Jordi Bianciotto

The Slingshots, taques de funk

Joan Gasto

Més que rendir un homenatge museístic al funk i el soul d’altres temps, The Slingshots es val d’aquests gèneres per transmetre una actitud. «Una cruesa i una energia. Disfrutar i suar a l’escenari forma part de la nostra essència», explica Aleix Sinteman, teclista d’aquesta banda barcelonina que avui presenta a Apolo el seu segon disc, Spread the mud!, (a les 21.00 hores). Obriran The Crabtones.
    

El títol parla d’escampar el fang, jugant amb la voluntat de propagar la música negra i amb la similitud fonètica de fang, en català, i funk. També s’acullen a la idea d’«embrutar», diuen, il·lustrada per aquesta portada que mostra una taca que podria ser de pintura, a l’estil Jackson Pollock, firmada pel cantant, Roger Fullosoul. La seva voluntat ha sigut que el disc, coproduït amb Marc Tena i el nord-americà Mike Mariconda, «sonés porc, com en directe, sense superproducció, i a la vegada amb més matisos i colors que el primer», explica el bateria Edu Neto.
    

Semblen una banda acabada d’estrenar, però el seu debut es va produir l’octubre del 2008, com a teloners d’Osaka Monaurail a Apolo, tocant covers de The Blackbyrds, The Bar-Kays… Les seves fonts primordials venen dels 60: James Brown, The Bar-Keys, The Meters… «També música dels 70 com el blaxploitation», apunta Sinteman. Però no són tan fans de la música negra com «de tota la ­mú­sica».
    

Edu Neto té un passat en el blues, i considera que l’actual recuperació del soul clàssic té a veure amb una evolució d’aquest públic: «Gent que es va adonar que el blues no era una música per ballar i es va moure cap al soul, el funk o el boogaloo». Sinteman afegeix una altra clau retrocedint a bandes dels 80 i 90, com Skatalà. «Moltes cançons jamaicanes són versions de soul, i vam ser molts els que vam fer aquest trànsit».
    

Potser The Slingshots connecten tan bé perquè transmeten una cohesió de clan i un compromís integral amb la seva missió, firmant les composicions en equip i fonent professionalitat i passió. «Tenim una actitud rock’n’roll de posada en escena i de vida. Som dels que es queden a prendre una copa després del bolo fins que els fan fora», explica Sinteman. El directe és el seu lloc. «Molta gent no va a concerts perquè mai ha viscut en un una experiència de veritat», diu Net. «Tu no vas a veure un concert, vas a viure’l», adverteixen a qui vagi avui a Apolo. 

0 Comentaris
cargando