Filmin surt dels números vermells

Va néixer fa 10 anys a Barcelona. El nom, Filmin. El logo, un gosset dibuixat a llapis. El capital social, 300.000 euros. El despatx, 12 metres quadrats. L’objectiu: que la gent pagués per veure pel·lícules a internet. En una època en què piratejar era el més normal, l’ADSL treia fum i Netflix era un desconegut, els il·lusos i cinèfils fundadors de Filmin van posar a disposició dels internautes un catàleg de 200 pel·lícules per veure on line. Pagant. Filmin ja ha deixat de ser un nadó estrany per convertir-se en un xicotot sa de 10 anys, una empresa de referència que, per fi, ha aconseguit sortir dels números vermells i ha demostrat que el cine i internet poden ser amics de l’ànima.

El futur, digital

Filmin va néixer «a pulmó» engendrat pel mateix món del cine. Juan Carlos Tous, fundador de Ca-meo (distribució de DVD), parlava sempre d’internet amb els seus companys i socis José Antonio de Luna i Jaume Ripoll. Veient el que estava passant en el món de la música, tots tres ho tenien molt clar: «El futur del cine serà digital. La gent veurà pel·lícules en streaming».

El 2007, amb quilos d’il·lusió i zero ajudes públiques, van fundar Filmin. Van convèncer els distribuïdors de cine presents a Cameo (Wanda, Tornasol, Golem, Alta Films i Continental) de fer el salt i també s’hi van sumar Vértigo, Avalon i Versus. El món del cine tradicional –maltractat sense pietat durant anys per determinats gurus internautes– es va bolcar en el món digital. «Sense la confiança de la indústria espanyola, avui Filmin no existiria», assumeix Tous en conversa amb EL PERIÓDICO.

Megaupload i Netflix

Filmin va néixer i ningú sabia ben bé què hi feia. Ni els bancs ni el Ministeri de Cultura. Al llarg d’aquells 10 intensos anys, cada vegada que a Tous li preguntaven «¿com aneu?», ell sempre deia el mateix: «Estupendament, cada vegada perdem menys diners». Filmin –que sempre ha posat l’accent en el cine europeu i independent– no dona xifres de subscriptors i visionats. «Cap empresa de vídeo on demand ho fa. El dia que ells [en clara referència a Netflix] ho facin, nosaltres també». El 2012, el tancament de Megaupload a càrrec de l’FBI, va suposar un pic d’usuaris per a l’empresa barcelonina. Al llarg d’aquest temps, la corba de clients ha anat augmentant a poc a poc. La crescuda «brutal» va arribar amb l’aterratge a Espanya de Netflix (2015) i la resta de plataformes globals. «Molts ens deien que aquests gegants serien la nostra tomba. Però nosaltres sabíem que passaria al contrari, i així ha sigut. Ens deien ‘¡que venen els americans!’ i nosaltres contestàvem: ‘Sí, que vinguin, però que ho facin ja’. Efectivament, s’ha demostrat que teníem raó. S’ha produït un canvi d’hàbits i el públic s’ha acostumat a pagar pel contingut digital. Filmin és un complement perfecte per al que ofereixen altres operadors globals, més centrats en el mainstream».

La pirateria, un competidor 

La pirateria, la verdadera bèstia negra del cine legal on line, sembla que ja no està en plena ebullició. De fet, el 2016, per primera vegada en 10 anys, el consum de continguts il·legals de cultura, oci i esport a internet va baixar a Espanya, segons les dades de la Coalició de Creadors. Ho va fer un 4% i el sector cultural ho va atribuir a l’augment de l’oferta legal i a les mesures restrictives. «Sempre hem pensat que no podem lluitar amb la pirateria com si fos un enemic, sinó un competidor. Per això ens vam plantejar què sabíem fer millor que ells: el cine. Nosaltres som gent de cine i aquesta és la nostra verdadera arma», subratlla Tous.

Notícies relacionades

Set noves produccions en la temporada del Liceu

El retorn digital de ‘Sálvame’

Després d’experiències un pèl desastroses (per la part tecnològica) com la de Tiro en la cabeza (es va apostar per una estrena simultània en sales i internet), Filmin va fer un pas de gegant el 2010, quan va guanyar un concurs de la UE per al desenvolupament de plataformes de vídeo sota demanda. Les ajudes europees a la inversió tecnològica van suposar una injecció econòmica i moral per a Filmin, que va augmentar el seu catàleg a 2.000 pel·lícules i va transformar el seu artesanal logo. El gosset a llapis va passar a ser blau. El 2015 va tornar a canviar: ara el can mira a la cara dels internautes.

Un buscador emocional

Des que va néixer, Filmin va tenir clar que les xarxes socials havien de ser les seves aliades. També que el catàleg hauria de ser atractiu, igual que la recerca de pel·lícules. Si Netflix utilitza el big data per saber-ho tot dels seus subscriptors, Filmin gaudeix d’un «buscador emocional» en què l’usuari pot trobar pel·lícules per riure, plorar, indignar-se, inquietar-se o, simplement, passar l’estona. Amb un catàleg de 10.000 títols (7.000 pel·lícules i 3.000 capítols de sèries), Filmin (que al juliol va donar a llum Filmin.cat per englobar títols en català i disposa de l’apartat Kids per a la canalla) segueix lluitant per créixer. Acaba de firmar un acord amb Vodafone i està en converses amb l’Acadèmia de Cine, el Govern i la Generalitat de Catalunya per a capbussar-se en el món de l’educació. L’objectiu és que els nanos aprenguin les matèries escolars a través de pel·lícules, ja sigui la guerra civil o la història dels grans investigadors del món.