El Palau de les Arts redreça el seu rumb i tanca la crisi institucional

El Palau de les Arts Reina Sofia de València ha viscut una profunda crisi l’últim mes: una batalla entre els que defensaven el caràcter excepcional i internacional de l’òpera i els que apostaven per donar al coliseu un caràcter més propi i obert a altres arts locals. El guanyador ha sigut Plácido Domingo, ja que ha quedat patent l’ascendència del baríton en la institució –els principals actors d’aquesta guerra cultural n’han buscat la complicitat com a aval a les seves posicions–. Dissabte es va anunciar que, a més de seguir com a director del Centre de Perfeccionament del recinte, Domingo ha acceptat presidir la Comissió de Mecenatge.

El nou rumb que s’implantarà en els pròxims sis mesos a Les Arts recull aportacions dels dos bàndols: blinda l’òpera com a «punta de llança» del centre i al seu torn inclou un concurs públic per a l’elecció del nou director artístic, però admetent la singularitat del projecte, ja que el sou del nou responsable estarà dintre dels paràmetres del mercat i s’incomplirà d’aquesta manera la màxima que ningú cobri per sobre del president de la Generalitat Valenciana.

El conflicte arran d'una dimissió

La crisi latent a la institució es va aguditzar el 5 de desembre quan va presentar la dimissió com a intendent Davide Livermore, que va substituir l’ara imputada per prevaricació, malversació i falsedat Helga Schmidt. Ho  va fer en una roda de premsa a la qual va entrar i de la qual va sortir entre aplaudiments de treballadors i col·laboradors, i en la qual va estar present Domingo donant-li suport.

L’escenògraf italià va explicar que la seva marxa es devia a «traves administratives», ja que des de la Generalitat Valenciana no s’havia posat solució al que havia assenyalat l’auditoria de la Intervenció General autonòmica que remarcava que ni ell ni els seus col·laboradors havien sigut elegits a través d’un concurs, tal com indica la normativa de contractació del sector públic. L’informe també evidenciava la impossibilitat de compaginar l’activitat que Livermore exercia en la institució amb altres treballs. Però, a més a més, l’aleshores intendent va deixar caure que existia «la voluntat conscient o inconscient de tancar» el coliseu i de rebaixar-ne el caràcter internacional.  

El valencià, al centre de l'huracà

Acabada la compareixença, Domingo va demanar solucions a la conselleria i va advertir que cap artista de gran nivell estaria disposat a audicionar a Les Arts. «No és així com es treballa», va recalcar. També va assenyalar que un concurs mal gestionat per elegir un director artístic implicava el risc de deixar Les Arts en mans inexpertes: «Si s’hi anteposa un valencià sense experiència o coneixements, correríem aquest risc».

Hores després, Albert Girona, secretari autonòmic de Cultura, va assegurar que el coneixement «del país» hi comptaria en l’elecció i va avançar que es volia obrir Les Arts «a totes les arts valencianes». Però, sobretot, va dir que desconeixia quina importància tenia l’opinió «d’una persona que ve de fora», en referència a Domingo. L’escalada de tensió va seguir quan, a l’Abc, Livermore va afirmar: «El nivell cultural d’aquesta conselleria sembla el d’una barra de bar i tothom parlant en valencià».

El nou projecte

Notícies relacionades

Serrat corona la seva trajectòria

Una ‘a’ que vol dir ‘no’

Davant de l’enrenou, el conseller Vicent Marzà va demanar un cara a cara amb Domingo, en què li va reiterar la importància de la seva figura en el projecte i li va explicar, abans que a ningú, el nou pla. Aquest té com a bases la innovació i la internacionalització. «És una persona importantíssima per a nosaltres, ho és i ho ha sigut. Comptarem amb les seves propostes perquè ens ajudi i ens assessori», va assegurar el conseller en referència al baríton durant la presentació pública d’aquesta refundació.

A més, va aclarir que, seguint el codi de bones pràctiques del Govern del Botànic, hi haurà un concurs per triar el director artístic, i serà amb un jurat internacional i oferint un sou equiparable al del Teatro Real o al del Liceu. I no va esmentar cap requisit local. També va dir que, tot i que es potenciaran altres arts, seguiran sent bàsiques les relacionades amb l’òpera (música, cant, ballet i teatre), i que la programació en aquest àmbit serà «d’excel·lència». El conseller va voler anunciar personalment, a través de les xarxes, que Domingo havia acceptat la proposició de fer-se càrrec de la Comissió de Mecenatge que vol que sigui «un motor real de dinamització econòmica de Les Arts».