TANCAMENT DE GIRA

León Benavente, en el punt límit

El grup actua a Barts abans de recloure's per treballar en el nou treball de Nacho Vegas

jgarcia33512321 barcelona 12 04 2016 el grupo le n benavente  foto  ida jans171213163048

jgarcia33512321 barcelona 12 04 2016 el grupo le n benavente foto ida jans171213163048 / Ida Jansson

3
Es llegeix en minuts
Jordi Bianciotto
Jordi Bianciotto

Periodista

ver +

Quan surt a l’escenari, León Benavente t’agafa per les solapes i s’assegura que no oblidaràs ni el concert ni els seus artefactes rockers aïrats i amb lectura política. «Hi ha alguna cosa que es genera en les nostres actuacions que és molt forta, una energia que té a veure tant amb el grup com amb el públic, i que nos­altres forcem», descriu el seu cantant, Abraham Boba, en vigílies del seu pas avui per Barts, en el clímax de la gira del seu disc 2, al Voll-Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona.

Aquesta formació creada el 2012 per músics associats a Nacho Vegas i a bandes com Schwarz i Tachenko s’ha assentat amb el seu rock robust i dramàtic, que incorpora ingredients electrònics i traços experimentals de caràcter alemany, i que es fa fort en directe. Aquí, Boba és una espècie de predicador showman que contrasta amb el seu discret paper de teclista a la banda de Vegas. «No es tracta d’un personatge, sinó d’una altra faceta», diu per telèfon des del local del grup a Mozota, Saragossa. «S’ha de veure on et porta la música: això et fa comportar d’una manera o d’una altra».

A León Benavente, tots els músics canvien de rols: Luis Rodríguez substitueix el baix per la guitarra; Eduardo Baos, la guitarra pel baix, i César Verdú, la taula de so per la bateria. Després dels seus concerts d’aquests dies, tots quatre tornaran a l’òrbita del cantautor asturià.  «Ja estem assajant per a un disc nou». Però a Barts tornaran a oficiar el seu ritu col·lectiu, alimentat per cançons com Ser brigadaÁnimo valiente o les del seu epé d’entretemps En la selva, llançat la primavera passada.

Un disc que Boba veu com «un annex» de 2 i que està integrat no tant per descarts sinó per cançons que van anar component quan ja feia uns mesos que voltaven per la carretera. «Ens agrada el format d’epé i ens va bé per donar una empenta a la gira quan ja està a la meitat». L’obre Maestros antiguos, en què semblen parodiar l’altiva estrella del rock, amb «un diamante en la garganta», diu la lletra, i mantenint les distàncies «siempre lejos, lejos». «Es refereix més a un arquetip d’estrella, no té per què ser del rock», precisa Boba, que si bé diu haver fugit sempre d’etiquetes com la de cançó protesta o política, situa la temàtica narrativa natural de León Benavente sobre «el que passa al nostre voltant, a les situacions polítiques i socials, i la forma de relacionar-nos».

Notícies relacionades

AL·LUSIONS POLÍTIQUES / Amb cançons com La ribera i Tipo D («quiero ser alemánquiero ser liberal…»), León Benavente van incorporar al·lusions polítiques en paral·lel a l’evolució de Nacho Vegas. «Però, en el fons, Nacho sempre ha fet cançó política, perquè fer cançons és posicionar-se, i això ell ho fa des que va començar», considera Boba, que al seu torn matisa la suposada apolitització del rock alternatiu dels 90. «Primer, una lletra que parli del teu univers pot ser política, i després, hi havia grups que eren més clars i que sembla que s’han oblidat, com Lagartija Nick».

Després d’un any i vuit mesos enllaçant gires, i uns 150 concerts, el grup quedarà ara en suspens. «El pròxim disc sortirà quan estiguin les cançons, i no serà l’any que ve». El concert de Barts pot oferir així la seva última imatge en una llarga temporada. S’acosta una altra nit de rock invasiu, titllat a vegades d’efectista. «Hi ha un punt de teatralitat en com ens prenem els concerts, i potser pot semblar exagerat. Si et passes, pots vorejar el ridícul. Però està bé forçar les coses per arribar a aquest punt límit».