ENTREVISTA

Marco Mezquida, els anys fèrtils

El pianista menorquí tanca el seu cicle de concerts al festival de jazz de Barcelona amb un recital a piano solo al Conservatori del Liceu

jgarcia41276012 icult fotos de promo per la pr via del concert de marco mezq171211181543

jgarcia41276012 icult fotos de promo per la pr via del concert de marco mezq171211181543 / Sergi Escribano

2
Es llegeix en minuts
Roger Roca

El seu primer disc en solitari, el 2013, el va titular La hora fértil. Potser es va precipitar en el diagnòstic. Aquest 2017 ha publicat tres discos més. L’any passat en van ser quatre. La discografia de Marco Mez­quida creix sense parar. La seva agenda de concerts, igual. Va fer una sonada entrada al circuit del jazz a principis de la dècada, primer com a acompanyant i ara com a líder. «Acabo de fer 30 anys i sí que noto una mica de plom existencial», diu amb humor, «però tinc energia per fer-ho tot. La dècada dels 20 ha sigut la de donar-me a conèixer. Aquesta vull que sigui la de tocar i obrir fronteres». Es refereix a duanes com les de Suïssa o Portugal, on ha actuat aquest mes, però també a la frontera que separa l’escena underground del circuit d’auditoris i teatres. «Sembla que això de ser underground 

Mezquida està fent aquest salt. El punt d’inflexió, diu, va ser el concert a piano solo que va fer fa dos anys al Palau de la Música i que acaba de publicar en disc. «Allà vaig sentir que la meva música podia funcionar tan bé davant 20 persones en un local com Robadors 23, que és la meva segona casa, com davant 500 persones. Però segueix sent tan underground

En la seva 49a edició, el Voll-Damm Festival de Jazz de Barcelona ha reconegut la seva condició d’estrella local programant-lo en cinc ocasions, en formacions diferents i sempre en escenaris nobles, un fet insòlit fins ara. Mezquida s’ho pren com una responsabilitat envers els seus companys. «A mi em va molt bé, però ho he de dir amb la boca petita perquè formo part d’un col·lectiu que potser no ha estat prou representat fins ara. M’agradaria que aquest cicle fos un èxit perquè això vagi a més i l’any que ve potser és un altre el músic que estarà al meu lloc».

«Retrat d’artista»

Notícies relacionades

El colofó a aquest «retrat d’artista», com l’ha batejat el festival, és el concert d’avui (20.30 hores) al Conservatori del Liceu. Un recital a piano solo en què la música de Mezquida comparteix escenari amb projeccions d’imatges del fotògraf francès Jean-Pierre Leloir, que va retratar amb mestria els grans del jazz dels 50 i 60. Són fotos recollides al llibre Jazz images i exposades a la Fnac Triangle i l’Illa. Mezquida les ha agrupat en tres grans blocs, com si fossin una suite visual: les que revelen la psicologia dels artistes, les que els mostren fent música i les més informals, com les de Miles Davis prenent el sol en banyador. «No es tracta d’un tribut a aquests músics, sinó de reflectir amb la música el sentiment que em provoquen aquestes fotografies», diu Mezquida, que es reconeix poc mitòman. «Van ser artistes que van deixar una empremta enorme, però per mi la història del jazz està una mica mitificada. L’aura de les coses antigues és molt potent, com en la música clàssica. ¿Què diria Mozart si veiés com es parla d’ell avui dia? !Si el van enterrar en una fossa comuna!»

Al Mezquida del 2017 li interessa explorar l’ara, i això és el que potencia en els concerts improvisats a piano solo. «Aquí em sento una mica amo del temps i de l’espai. Puc començar amb una melodia, amb una peça barroca, amb una peça molt càlida o molt violenta. Aquest vertigen m’estimula més que tocar un repertori de cançons, i crec que gràcies a aquesta entrega, el públic també pot viure un viatge».