49è VOLL-DAMM FESTIVAL INTERNACIONAL DE JAZZ DE BARCELONA

The Bad Plus, canvi de terç

El grup de jazz més influent del canvi de segle actua per última vegada a Barcelona amb la seva formació original

the-bad-plus

the-bad-plus

2
Es llegeix en minuts
Roger Roca

Passa constantment. Se’n va un bateria, se’n fitxa un altre, entra un saxofonista nou. Que un grup de jazz canviï un dels seus membres no és mai notícia. Si no és que el grup sigui The Bad Plus. L’anunci fa uns mesos que el pianista Ethan Iverson deixava el trio després de 17 anys, gairebé un rècord per a un grup de jazz, va produir una petita commoció. ¿Seria el final de la banda? ¿Podrien seguir amb un altre pianista?, es preguntaven els seus fans. Perquè The Bad Plus tenen fans. Salvant les distàncies, els passa igual que als grups de rock o les estrelles pop. 

«És molt bonic que hi hagi gent a qui li importem tant. En aquesta música el normal és que als aficionats els agradi el jazz en general o que segueixin un músic en concret. Però que hi hagi fans del grup és el nostre principal orgull», diu Reid Anderson, contrabaixista del trio, que actua avui al Conservatori del Liceu, a les 20.30 hores, dins del 49è Voll-Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona. Serà l’última vegada que Anderson, Iverson i el bateria Dave King toquin a la ciutat sota el nom de The Bad Plus.

El recanvi ideal

«Quan Ethan ens va dir que se n’anava, Dave i jo vam pensar a tancar el grup. Però després vam pensar que The Bad Plus és tan seu com nostre i que hem construït una cosa, un espai conceptual, que pot seguir funcionant». Alhora que comunicaven la marxa d’Iverson, The Bad Plus anunciaven el seu substitut, el pianista de Nova Jersey Orrin Evans. «Va ser l’únic nom en què vam pensar. Orrin és un bon amic i un pianista molt intens. Pot ser molt avantguardista i és prou estrany per encaixar a The Bad Plus. És el recanvi ideal».

Notícies relacionades

Encara no han fet cap concert amb Evans, però ja han gravat un disc que publicaran l’any que ve. El trio original es va estrenar el 2000 amb un disc publicat per un segell de Barcelona, Fresh Sound New Talent, que incloïa versions de Nirvana i Abba. Amb la seva següent gravació, ja en una multinacional, van donar la campanada. The Bad Plus eren sinònim de controvèrsia. Per a alguns eren uns provocadors, un fenomen que passaria aviat de moda. Per a altres eren uns visionaris. «Li devem gran part de la nostra carrera a aquell primer impacte, però ens hem esforçat per arribar a un públic a qui li interessa el que fem més enllà d’aquella impressió inicial». En aquests 17 anys han gravat 14 discos, que inclouen un disc de versions amb una cantant de rock alternatiu i una insòlita gravació de La consagració de la primavera d’Igor Stravinski, i compten amb un repertori propi de peces que són clàssics entre els seus fans.

La formació original de The Bad Plus farà el seu últim concert a Nova York per final d’any. Fins llavors, intenten mantenir la normalitat durant la gira. Com a màxim, si algú demana alguna peça en especial, pot ser que la toquin. «No ens podem permetre una catarsi cada nit, tenim concerts a fer i sempre hem sigut molt professionals. Però m’imagino que aquest fianl d’any serà molt intens», admet Anderson. I després, nova etapa per al trio. «Segur que amb el canvi perdrem fans però espero que en guanyarem d’altres. Per un costat és un procés que fa por, però per l’altre ens dona l’oportunitat de reinventar-nos».