POETA MÍTIC

Lorca, de viva veu

Un llibre recull 133 declaracions i entrevistes completes de l'autor de 'Bodas de sangre', amb bona part de material inèdit

zentauroepp19384022 lorca171124170503

zentauroepp19384022 lorca171124170503 / FEDERICO GARCIA LORCA

4
Es llegeix en minuts
Elena Hevia
Elena Hevia

Periodista

ver +

En els records dels que el van conèixer, Federico García Lorca sempre es mostra càlid, sociable, amb una simpatia directa i innocent com de nen gran, un títol que, com el de gitano, el perseguiria i acabaria per irritar-lo. Aquest retrat més pròxim del poeta no es concreta fàcilment perquè el cine no va recollir la seva imatge i tampoc es guarda registre de la seva veu, més enllà de saber-se que la seva tessitura era de baríton. Però hi ha les nombroses entrevistes que li van fer, especialment a partir de 1928, quan l’èxit del seu Romancero gitano el va convertir en una estrella pop de la literatura. Per això la premsa el buscava com caça major. I ell, afalagat, es prestés al joc tot i que moltes vegades no es reconeixia en els retrats que l’empresonaven en l’estereotip.

    

Totes aquelles entrevistes i declaracions, 133, componen el llibre Palabra de Lorca (Malpaso) que ha elaborat Rafael Inglada, més conegut com a investigador de l’obra de Picasso, en col·laboració amb el periodista Víctor Fernández. No és aquesta la primera vegada que es reuneixen les entrevistes del poeta granadí, de fet van formar part de les Obres completes que va publicar Aguilar a partir de la seva quarta edició i més tard es van recollir en l’edició de Galaxia Gutenberg, però en aquesta ocasió no només es rescata una tercera part de material que mai havia sigut recollit en llibre, sinó que a més s’ofereixen completes, ja que en versions anteriors solien aparèixer només les declaracions de Lorca fora de context.

    

A més s’han cotejat amb els originals, restituïda la seva correcta transcripció, i el volum ve acompanyat de nombroses fotografies poc conegudes i, de bonus track, la de portada, que inclou la famosa imatge de García Lorca en batí que Alfonso li va fer originalment al costat del periodista Felipe Morales, encara que després la reenquadrés sense ell.

DESCALÇ I EN PIJAMA

Contestar entrevistes en batí no era inusual en ell. A la hispanista francesa Mathilde Pomès la va rebre a casa seva a Madrid en pijama, descalç i despentinat, acabat de llevar-se –havia oblidat la cita, encara que eren les 11.30 del matí– i com que no hi havia cap altre lloc on asseure’s, la va invitar a fer-ho sobre el llit encara calent. «Aquesta és una oportunitat de mostrar el Lorca més quotidià, podríem dir que en sabatilles, perquè Pomès s’encarrega de descriure l’habitació i de tafanejar en la seva biblioteca. Això és periodisme», diu Víctor Fernández.

    

Les entrevistes s’inicien el 1922, tot i que la més famosa d’aquesta època és la de Francisco Ayala després de l’estrena de Mariana Pineda. Perquè és el teatre, més que la seva obra poètica, el que més interès desperta entre els entrevistadors, entre ells, María Teresa León, Ernesto Giménez Caballero, Josep Palau i Fabre, César González-Ruano o els italians Indro Montanelli i Silvio d’Amico.

    

Per Inglada, les que l’autor de Yerma va concedir en el seu viatge a Buenos Aires i Montevideo són excepcionals, però si hagués de quedar-se amb una de tot el conjunt, sens dubte elegiria els tres reportatges que el director teatral Cipriano Rivas Cherif va publicar pòstumament a Mèxic als anys 50, en què el poeta li confessava obertament la seva homosexualitat. Al tractar-se d’una xerrada privada, molts companys de La Barraca es van ofendre. «Jo crec, en canvi, que allà hi ha el Lorca més humà», assegura Inglada, que destaca el retrat que compon el llibre: «Veiem un home jove, carregat de futur. Un Lorca que captivava, molt andalús, molt exagerat, que parla de projectes que després no surten o que inventa fins i tot coses només per enlluernar al periodista».

    

Lorca solia lamentar-se de com el seu Romancero gitano havia generat tants mals imitadors, i una part d’aquest esperit s’encomana deformat en l’estil d’uns quants entrevistadors, que intenten emular-lo amb uns resultats terriblement afectats, mentre el poeta, absolutament natural, potser es reia una mica d’ells.

PREMONITORI

Entre les perles del llibre hi ha l’entrevista que va concedir a La Mañana de León, en què, relaxat al tractar-se d’una publicació de províncies, Lorca no es va tallar a l’hora de mostrar el seu desgrat per Valle Inclán i Azorín. Tampoc va ser gaire correcte en l’última de les seves entrevistes publicada en vida. L’hi va fer el famós periodista i caricaturista Luis Bagaría, a qui va deixar anar: «Actualment a Granada s’agita la pitjor burgesia d’Espanya», en el que alguns han volgut veure la premonició d’una venjança.

Notícies relacionades

    

No va ser l’última, aquesta l’hi va fer el seu amic Rafael Martínez Nadal l’agost del 36. El último día de Federico en Madrid es va publicar el 1978 i, si s’ha de recordar una frase d’aquella conversa, la més commovedora és: «Rafael, aquests camps s’ompliran de morts». 

García Lorca, Margarita Xirgu i Cipriano Rivas Cherif al Teatre Espanyol poc abans de l'entrevista de González-Ruano. Madrid, 1931 / 'Crónica'

Quatre autodefinicions

<span style="font-size: 1.6rem; line-height: 2.6rem;">«La meva infància és aprendre lletres i música amb la meva mare, ser un nen ric al poble, un manaire» <strong> 1928</strong></span>