Portades que expliquen històries

¿Hi ha res que agradi més, en termes d’iconografia rockera, que un guitarrista estampant el seu instrument contra el terra? Sí: un baixista fent el mateix. Per començar, un baix pesa més que una guitarra. El Fender Precision blanc que Paul Simonon va estavellar a l’escenari del Palladium de Nova York el 21 de setembre de 1979 no baixa de cinc quilos. El moment va ser capturat per la fotògrafa Pennie Smith en una imatge lleugerament desenfocada que ha passat a la història per la memorable portada de l’àlbum London Calling de The Clash. «Si hagués sigut més llest, hauria agafat abans el baix de recanvi, que no era tan bo com el que vaig destrossar», va lamentar Simonon temps després.

   

 El disseny gràfic de la coberta de London Calling era un homenatge explícit a la portada del primer elapé d’Elvis Presley, realitzada a partir d’una foto presa per William V. Red  durant una actuació del cantant de Tupelo a Tampa, Florida, el 31 de juliol de 1955. Avui veiem aquesta imatge, en què un Elvis pletòric mostra la bona salut de les seves joves amígdales, com la profecia de la imminent irrupció d’una nova i rutilant estrella en el firmament musical; el cert és que aquella nit a Tampa el nom de Presley no apareixia ni de lluny a dalt de tot del cartell (el precedien, i en lletres més grans, Andy Griffith, Ferlin Husky, Marty Robbins, Tommy Collins i Glenn Reeves). Només un any després, 60 milions de nord-ame-

Notícies relacionades

Una ‘a’ que vol dir ‘no’

Netflix narra ‘El caso Asunta’ sense permís dels implicats

ricans s’enganxaven als seus televisors per veure la primera aparició del cantant a The Ed Sullivan Show.

Les portades de discos ens expliquen històries; són una font d’informació preciosa, preferentment visual, però també tàctil i olfactiva (per no parlar dels col·leccionistes que tenen el malaltís costum de llepar els vinils; ¡n’hi ha, ho juro!), que converteix l’audició musical en una experiència sensorial completa. Un plaer d’un altre temps. Un focus de voluptuosa rebel·lia enfront de la incorpòria tirania de zeros i uns dels arxius digitals.