EL LLIBRE DE LA SETMANA

Maleïts porquets

Apostolos Doxiadis barreja faula i l'ambient del Brooklyn del 1919 en una versió moderna del conte infantil amb 'maledizioni' mafioses

brooklyn1905

brooklyn1905

3
Es llegeix en minuts
Marta Marne
Marta Marne

Crítica literaria

Especialista en Gènere negre

Ubicada/t a Lleó

ver +

Encara que Disney ha dulcificat la nostra infantesa convertint els clàssics contes infantils en històries amb un final feliç, l’origen de gran part d’ells era molt més cruent. Aquest és el cas d’Els tres porquets, imprès per primera vegada el 1843 per James Orchard Halliwell-Phillipps, tot i que la ficció original es remunta a la tradició oral. En el seu origen, quan el llop ferotge va a les cases de palla i de fusta del primer i el segon porquets i aconsegueix ensorrar-les, el llop es cruspeix els porcs perquè aquests no aconsegueixen escapar-se. Amarat d’aquest esperit de posar les faules tradicionals al lloc que els pertoca, Apostolos Doxiadis va decidir el 2015 publicar una versió moderna d’aquest clàssic infantil.

    

Benvenuto Franco no passa pel seu millor moment. Emigrant italià, acaba de perdre la seva dona al donar a llum el seu tercer fill i els deutes l’escanyen. Som al 1919 a Broo-

klyn, però una nit la vida de Franco canvia per sempre. En una timba de pòquer descobreix que un dels jugadors està fent trampes, i la seva desesperació fa que acabi clavant-li una ampolla trencada a l’estafador. El que Franco no sabia és que aquell home era el fill de Tonio Lupo, un gàngster sicilià conegut com el Verdugo de Brooklyn. Lupo, malgrat ser vell i estar malalt, no dubta a ordir una venjança a l’altura de l’ofensa. Franco ha matat el seu únic descendent a l’edat de 42 anys i l’ha deixat sense hereu. Per tant, planeja una maledizione perquè els fills de Franco morin quan arribin també als 42 anys.

HALO DE LLEGENDA 

L’elecció de la paraula maledizione no és fortuïta. Amb ella Doxiadis aconsegueix disparar l’halo de conte per a nens en què ens embarca ja des de la primera pàgina de la novel·la amb la tan característica arrencada d’«Había una vez, hace mucho, mucho tiempo». Durant pàgines i pàgines, no ens queda clar si la maledicció és metafísica o metafòrica, si tan sols ha intentat terroritzar les futures víctimes o si ha deixat tots els caps ben lligats perquè algú executi el seu mandat arribat el moment. Per incrementar aquest aspecte de llegenda, la història ens és explicada per un estrany home dècades després dels esdeveniments narrats. Fins a les últimes pàgines no sabem amb certesa si ens expliquen una història verdadera o si es tracta de la invenció d’un contacontes.

    

A tot això hi hem de sumar l’escenari que Doxiadis ha escollit per ambientar l’obra. Ens trobem a la primera meitat del segle XX i assistim al naixement del cine sonor, al glamur de la indústria del setè art, a l’esclat de la segona guerra mundial, a l’aparició dels feixismes a Europa, a la influència de la màfia. Un teló de fons molt atractiu que aconseguirà que el cap dels lectors s’inundi del fum del tabac i de la música de jazz.

    

L’escriptor grec nascut a Austrà­lia és conegut per ser el creador de la ficció matemàtica amb la seva novel·la L’oncle Petros i la conjectura de Gold-

Notícies relacionades

bach (Ediciones B, 2000) i el còmic Logicomix (Salamandra, 2014). Ara amb Tres cerditos aborda reflexions tan filosòfiques com el destí, la sort o el lliure albir. El final resulta una clausura perfecta a través d’una sèrie de meditacions sobre aquests temes, cosa que suposa una aportació extra per al lector que tancarà les pàgines del llibre entre elucubracions sobre el que acaba de llegir. És tot un encert. 

item

'Tres cerditos'

Apostolos Doxiadis 
Traducció: María Barruetabeña
Alianza
312 pàgines
18 euros