HISTÒRIA

Negres tempestes agitaven les ones: la ràdio de la CNT-FAI

Ferran Aisa recupera en un llibre els continguts inèdits radiats durant la guerra des de l'emissora ECN1. Radio CNT-FAI

ealos40789574 juan garca oliver ante el micrfono de radio cnt-fai171102193137

ealos40789574 juan garca oliver ante el micrfono de radio cnt-fai171102193137

3
Es llegeix en minuts
Ernest Alós
Ernest Alós

Coordinador d'Opinió y Participació

Especialista en Escric, quan puc, sobre literatura fantàstica i de ciència ficció, ornitologia, llengua, fotografia o Barcelona

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La programació de l’emissora ECN 1, des dels seus estudis de la quarta planta de l’actual seu de la patronal Foment, s’iniciava i tancava als sons d’Hijos del pueblo («Hijo del pueblo te oprimen cadenas / y esa injusticia no puede seguir…») i A las barricadas («Negras tormentas agitan los aires / nubes oscuras nos impiden ver…»). S’incloïen al·locucions de Durruti, Frederica Montseny, Juan Peiró, Juan García Oliver i Marianet; els noticiaris eren comunicats de guerra, cròniques de primera línia des de la Columna Durruti i reportatges com Cervezas Damm, baluarte y exponente de la revolución proletaria, i els programes habituals eren conferències contra la prostitució o a favor de la pedagogia moderna o la higiene. Aquestes paraules, encara que no fossin gravades, no se les va emportar el vent. L’escriptor Ferran Aisa les ha recuperat en el seu últim llibre, ECN 1. Radio CNT-FAI Barcelona. La voz de la revolución (Editorial Entre Ambos).

El volum, amb una introducció sobre el context en què es va crear l’emissora del moviment anarquista –activa des del setembre de 1936 fins al juny de 1937, quan va ser clausurada després dels Fets de Maig– i una àmplia antologia de continguts emesos per aquesta, ha sigut possible perquè part de la seva programació era transcrita per taquígrafs i publicada a la premsa anarquista de Barcelona, en opuscles o fulls volants. Únicament unes poques emissions van ser enregistrades en discos o filmacions de cine sonor (els magnetòfons no havien arribat).

Amb Radio Barcelona controlada pel Govern de la República i Ràdio Associació al costat del de la Generalitat, la CNT va agafar ja el juliol de 1936 el control de Radio Badalona, La Voz de la Costa (la futura Radio Miramar) i, posteriorment, com farien el POUM, la UGT i el PSUC, va posar en marxa el 3 de setembre la seva pròpia emissora, emmarcada en l’oficina de propaganda de la CNT-FAI que dirigia des de la seu del moviment, a l’incautat edifici de Foment, el periodista Jacinto Toryho, director també de la mateixa emissora i del diari Solidaridad Obrera. Sota la seva direcció, i abans fins i tot de la creació del Comissariat de Propaganda de la Generalitat, es coordinava l’actuació de la premsa anarquista (Solidaridad Obrera, La Veu de Catalunya, fins i tot Tierra y libertad de la FAI…), mítings, conferències i espectacles, noticiaris… Totes aquestes activitats subministraven els continguts de la ràdio, que es distingia per combinar el català i el castellà, a diferència de Ràdio Associació, i pels seus espais, en les hores de menys audiència, en esperanto, portuguès, alemany, francès, anglès, rus, suec, italià, txec, polonès o àrab.

«El paper de la ràdio va ser molt menor en la primera guerra mundial. La guerra civil va ser la primera que també es va desenvolupar a les ones», recorda Aisa, autor de llibres sobre l’anarquisme a Catalunya i premi Ciutat de Barcelona pel seu treball sobre l’Ateneu Enciclopèdic Popular. «El seu propòsit era sobretot la propaganda de guerra. Difondre al front i a la rereguarda l’entusiasme», apunta.

Entre els locutors oblidats d’ECN 1 figuren principalment el mateix Torhyo (que va acabar a l’exili treballant al Canal 7 de Buenos Aires), noms com Joaquín Montero, Jaume R. Magriñá i Ada Martí, i la pràctica totalitat dels redactors de la Soli, que feien una versió llegida dels continguts de cada dia del diari de la CNT.

Notícies relacionades

Les postures oficials de la CNT es radiaven en moments clau (desmarcant-se de les patrulles incontrolades, fixant la posició de l’organització sobre el catalanisme l’Onze de Setembre, defensant el federalisme ibèric o fent crides a la calma després dels Fets de Maig), però la programació, que cada dia s’anunciava a la premsa, com avui es fa amb la televisiva, incloïa també programes estables com El buzón del miliciano, amb cartes des del front, i xerrades de contingut pedagògic de Mercedes Comaposada (feminisme), Floreal Ocaña, Violeta Baget o Joan Puig Elies (pedagogia), Gonzalo de Reparaz (història), Félix Martí Ibáñez (sexologia i higiene), Alberto Carcí (ciència i economia)…

A més, s’emetien les conferències i mítings dels principals dirigents de la CNT, i entrevistes amb il·lustres visitants com Thomas Mann i John Dos Passos. Aisa ha seleccionat els materials que seguien inèdits des de la seva difusió el 1937; tots emesos a través de les ones, excepte una conferència de León Felipe que no es va arribar a radiar «perquè es ficava amb tots». H