Masasumi Kakizaki: "Si en 24 hores dibuixo dues pàgines, ja puc estar content"

Bèsties i dracs a l’Antiga Roma. El Far West. Horror psicològic. Un reformatori nipó en la postguerra. Masasumi Kakizaki (Yeso, 1978) és un prolífic dibuixant japonès capaç de plasmar amb cura i gran detall històries molt variades. És un dels convidats del Saló del Manga.

És un reconegut dibuixant de manga, però, a diferència d’altres autors, ser dibuixant no era el seu gran somni.

A mi el que m’agradava era escriure relats i novel·les. Però em vaig adonar que no tenia prou talent, així que em vaig dedicar a altres coses. No vaig arribar ni a presentar els meus relats a concursos, ja vaig veure que no tenia futur.

¿Quan va començar a dibuixar?

Quan vaig fer 20 anys vaig començar a dibuixar. Vaig veure que no ho feia del tot malament, i vaig començar a enganxar-m’hi. Llavors va ser quan vaig intentar fer alguna cosa més seriosament amb la meva carrera. Vaig estar uns dos anys dibuixant històries fins que algú es va fixar en mi i vaig poder publicar.

Tampoc llegia gaires còmics. ¿Quines eren les seves referències tant a l’hora d’imaginar històries com a l’hora de dibuixar?

No, en realitat no llegia gaires còmics. Sí que llegia manga com Ashita no Joe i Black Jack, però poc més. Les meves referències més importants eren les pel·lícules i les novel·les, i mirava de portar aquella mena d’històries al paper, dibuixar-les.

Rainbow va ser el seu primer gran èxit. ¿Per què una història sobre un reformatori ambientada en els 50?

George Abe és l’autor del guió, de la història. Jo ja tenia la intenció de fer un manga sobre diversos personatges empresonats, i Abe tenia la seva idea al cap i em va proposar treballar junts. Ell hi va acabar posant el context històric. Va ser tot un èxit [22 toms en total, set anys publicant-se al Japó], no ens ho esperàvem.

Ha fet obres situades en molts contextos històrics i de temes totalment variats. Altres autors centren la seva producció en un temps o un tipus d’obra. ¿Per què tanta varietat en la seva carrera?

En realitat, jo dibuixo el que tinc ganes de dibuixar en cada moment.Per això no m’he encasellat mai. Veig moltes pel·lícules, llegeixo molt, i d’aquí sorgeixen idees molt variades per a les meves obres.

Al Japó cada vegada més gent llegeix còmics al mòbil. ¿Com ho afronta un autor de paper?

A mi em sembla perfecte que se’ns pugui llegir en el màxim nombre de dispositius possibles, però jo dibuixo manga per a paper. No adapto el meu dibuix o la manera d’explicar la història pensant en el format digital, encara que és cert que molta gent ja ens llegeix al mòbil o la tauleta.

Sent tan detallista, ¿quant triga a dibuixar una pàgina d’un còmic com Bestiarius?

M’agrada fer-ho tot jo, des de l’esbós fins a l’entintat. En una obra com Bestiarius, si treballo 24 hores seguides i en aquest temps aconsegueixo fer dues pàgines, ja puc estar content.

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Música, fantasia, dansa i burlesque

¿Tornarà a provar sort i escriurà una novel·la per publicar-la?

Em sembla que no serà possible... no tinc prou talent.