DE L'1 AL 5 DE NOVEMBRE

El Saló del Manga viu aquesta setmana la seva edició més espectacular

La cita amb el còmic i la cultura japonesa durarà aquest any cinc dies per donar cabuda a més assistents

La 23a edició incorpora canvis en la política d'entrades que no han agradat als aficionats

zentauroepp40746586 barcelona 30 de octubre de 2017 meritxell puig durante la 171030161143 / RICARD FADRIQUE

zentauroepp40746586 barcelona  30 de octubre de 2017  meritxell puig durante la 171030161143
zentauroepp382916 mazinger z171025110306
zentauroepp40675367 manga171025110037
zentauroepp40675371 manga171025110011
zentauroepp36121441 barcelona   barcelones    01 11 2016    icult    ultimo dia 171019174804

/

4
Es llegeix en minuts
Anna Abella
Anna Abella

Periodista cultural

Especialista en art i llibres, en particular en novel·la negra, còmic i memòria històrica

Ubicada/t a Barcelona

ver +
Josep M. Berengueras
Josep M. Berengueras

Periodista

ver +

Poques fires dedicades al gran públic duren cinc dies. Aquest any, el 23è Saló del Manga de Barcelona (de l’1 al 5 de novembre vinent), viurà el repte de portar el còmic, l’animació i la cultura japonesa durant cinc jornades –una més que en altres anys– als aficionats de tot el país, en la que serà la seva edició més espectacular: més metres quadrats, més estands (més de 215, el 9% més), més convidats i també més novetats de productes que en edicions anteriors. Però també arriba amb polèmica: a la sempre delicada qüestió de les entrades, a aquest any s’hi suma un canvi de política que sembla que no ha agradat als aficionats.

El Saló del Manga de Barcelona s’ha convertit en una cita referent per als joves i per als no tan joves. Any rere any ha anat batent els seus rècords, i en la passada edició va marcar màxim amb 142.000 visitants, situant-se en el top de salons amb més assistència de la ciutat. La seva fórmula d’èxit: públic fidel, moltes botigues, moltes activitats i, sobretot, un gir cap a la incorporació de tots els elements de la cultura japonesa que desperten l’atracció de la societat occidental. Per a aquesta edició, les entrades per dissabte i diumenge (així com els bons de cinc dies) ja s’han esgotat.

El saló, que repeteix al recinte firal de Montjuïc (Palaus 1, 2, 3.1, 4 i 5 i la plaça de l’Univers), amplia aquest any l’espai fins als 75.000 metres quadrats (5.000 més que en l’edició anterior), i tornarà a apostar per tots aquells elements que l’han portat a l’èxit, però amb una petita redistribució dels espais. En aquest sentit, els estands comercials es repartiran en dos pavellons per «millorar el flux dels visitants», va anunciar ahir en la presentació del saló la nova directora de la fira, Meritxell Puig, que substitueix Carles Santamaria, que ha deixat Ficomic per motius de salut. També s’han triplicat els espais de zones de descans, s’ha ampliat la carpa de la plaça de l’Univers i ha augmentat el nombre d’activitats simultànies a tots els pavellons.

   

 La fira dedica aquest any una especial atenció a la robòtica, amb diverses exposicions i xerrades sobre sèries mítiques com Mazinger Z i amb un convidat especial: el doctor Takanori Shibata, creador del robot terapèutic amb forma de foca Nuka (abans conegut com a Paro). De fet, una de les principals atraccions de la fira serà una exposició on hi haurà una vintena de robots. «Els robots són un element clàssic del manga», va explicar Oriol Estrada, coordinador d’activitats de la fira. Una altra de les novetats és l’aposta per la música amb la col·laboració del Sónar i Sónar+D: DJ Kentaro donarà un ritme especial a la fira. També destaca la presència al saló d’Azumi Inoue, cantant de la cançó principal de 'Mi vecino Totoro'.

MÉS GÈNERE DEDICAT A NOIES

També augmenta aquest any el nombre d’autors de manga i anime convidats, amb una aposta aquest any pel shojo, el gènere del manga destinat (principalment) a noies. Yoko Kamio ('No me lo digas con flores'), una de les reines d’aquest gènere al Japó, serà la convidada estrella del saló, al qual també assistirà Robico ('El monstruo de al lado'). En l’apartat shonen (manga per a nois), els autors Yoshiaki Skeno ('Twin Star Exorcists') i Masasumi Kakizaki ('Rainbow, los siete de la celda 6 bloque 2') en seran els protagonistes, mentre que en animació la sèrie 'Dragon Ball Super' comptarà amb els representants Hiroyuki Sakurada (productor) i Masatoshi Chioka (director). Un històric de l’animació com Masao Maruyama (fundador de l’estudi Madhouse –'Ninja Scroll', 'Perfect Blue'–) també visitarà la fira.

Mentrestant, en cultura japonesa destaca la presència del cuiner Kazushige Ikinari, així com l’artista de sumi-e Kaoru Hirose i del grup Takarabune, que interpreta el ball tradicional japonès Awa Odori.

Més enllà del contingut de la fira, els visitants del Saló del Manga trobaran aquest any canvis en l’operativa que arriben acompanyats de polèmica.

MINIMITZAR LES CUES

Notícies relacionades

Com cada any, aquests serà l’aspecte més delicat de la fira: l’accés i l’aforament. En aquesta edició, l’entrada és d’un sol accés, i si es decideix sortir del recinte ja no s’hi podrà tornar a entrar (desapareix el clàssic segell). Aquesta novetat, anunciada a mitjans d’aquest mes, ha provocat fins i tot una denúncia de Facua. També ha canviat la política respecte dels autors de còmic, l’acreditació dels quals només servirà de dimecres a divendres.

Amb aquestes variacions el que es es busca és «alleugerir i minimitzar les cues d’accés, i poder d’aquesta manera tenir més controlat l’aforament», segons va explicar Puig. En qualsevol cas, el saló, que compta amb un pressupost d’1,1 milions d’euros, confia a superar el seu rècord de visitants de l’any passat. Queden com a reptes de futur la internacionalització de la fira i el possible trasllat al recinte de Gran Via, segons indica Ficomic.