Michael Schenker reuneix la seva gran família

Excitació al club de fans de Michael Schenker: el guitarrista alemany està de gira amb una banda que inclou els tres cantants que el van acompanyar successivament en els discos dels anys 80, obres clàssiques del hard rock: parlem de Gary Barden, Graham Bonnet i Robin McAuley. Un format inaudit que es podrà degustar aquest diumenge a la sala Razzmatazz (21.00 hores) sota l’enunciat de Michael Schenker Fest.

Una festa, doncs, en honor a les sigles MSG, que al·ludeixen tant a Michael Schenker Group (la marca original i més duradora) com a McAuley Schenker Group, versió de la formació que va operar entre el 1986 i el 1994. Al capdavant, un 'guitar hero' de capçalera, autor de cançons-fetitxe del rock dur, que ja als 70 va alternar etapes substancioses a Scorpions i UFO. La imatge d’aquesta gira, estil gran família feliç, es va començar a forjar a principis del 2016. «Michael em va trucar preguntant-me per la meva disponibilitat per a un projecte amb el qual celebrar tots aquests anys de música. La idea em va semblar fantàstica», explica Gary Barden a aquest diari responent a un qüestionari per correu electrònic.

Supergrup baptismal 

Seva va ser la primera veu de l’MGS, la del disc de debut, del 1980, amb  cançons com Armed and ready i Cry for the nations, una obra produïda per Roger Glover (Deep Purple, Rainbow), amb portada d’Hipgnosis, que va esbossar un so hard rock melòdic i dinàmic amb vistes a l’emergent metal. «Michael tenia unes 30 cançons maquetades i estava buscant un cantant. Jo llavors tenia la meva pròpia banda, Fraser Nash. Vaig anar a l’estudi, vaig cantar un parell de cançons, ell es va limitar a dir-me gràcies i va tocar el dos. L’endemà em va demanar si em venia de gust fer el disc. No en vaig tenir cap dubte», recorda.

Una festa, doncs, en honor a les sigles MSG, que al·ludeixen tanto a Michael Schenker Group (la marca original i més duradora) com a McAuley Schenker Group, versió de la formació que va operar entre 1986 i 1994. Al frente, un 'guitar hero' de capçalera, autor de cançons-fetitxe del rock dur, que ja en els 70 va alternar estancias substancioses en Scorpions i UFO. La imatge d'aquesta gira, a lo gran família feliç, va començar a forjar-se a principis del 2016. "Michael em llamó preguntant-me per la meva disponibilitat per a un projecte con el que celebrar tots aquests anys de música. La idea em va semblar fantàstica", explica Gary Barden a aquest diari responent a un qüestionari per correu electrònic.

L’MSG va establir llavors una alineació carismàtica amb Cozy Powell (que acabava de sortir de Rainbow), Paul Raymond (UFO) i Chris Glen (Sensational Alex Harvey Band), la del doble 'One night at Budokan'. «Una formació clàssica, sens dubte, encara que m’agradaria dir que qualsevol banda de les que ha format Michael ha fet justícia a les seves idees i aspiracions», respon Barden amb una diplomàcia, a la qual recorre quan se li pregunta pel breu i turbulent període en què va ser suplert per Graham Bonnet, un altre exmembre de Rainbow, per gravar 'Assault attack' (1982).

L'edat d'or

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Música, fantasia, dansa i burlesque

Bonnet va ser acomiadat per Schenker després d’un únic bolo, a Sheffield, en què va aparèixer borratxo. «El mànager de Michael va venir després a casa a demanar-me que els ajudés per fer el següent concert, al Festival de Reading», relata Barden. «Va ser en l’últim moment, però coneixia les cançons, així que em vaig decidir a tornar». El 1983, el MSG, amb Barden al micro, va actuar a l’antic pavelló del Joventut de Badalona com a convidat de la gira Piece of mind, d’Iron Maiden. «Era la millor banda del món. Es van portar estupendament amb nosaltres, eren uns grans fans de Michael. No es podia demanar més». Per tot plegat considera els 80 com «l’edat d’or del hard rock». L’era Barden al MSG es va tancar quan Schenker va orientar la seva banda al mercat americà i va fitxar l’irlandès Robin McAuley.

A Razzmatazz, els tres cantants se succeiran en escena acompanyats per Ted McKenna (bateria), Chris Glen (bajo) i Steve Mann (teclats, guitarra). ¿Així es vol escenificar que les desavinences queden enrere? «No hi ha xocs d’egos, no hi ha rivalitats. Ho estem passant molt bé de gira junts. ¡Següent pregunta!», ventila Gary Barden, que anuncia plans per al Michael Schenker Fest més enllà del directe. «Acabem d’enllestir un disc d’estudi amb els tres vocalistes més Doogie White, que canta i compon algunes cançons. Un gran projecte amb diferents estils vocals i la millor secció rítmica del planeta». La gran família i un més.