Tura guanya el premi Carles Rahola amb una reivindicació del catalanisme rural

L’exconsellera d’Interior Montserrat Tura va ser premiada ahir amb el premi Carles Rahola d’assaig pel seu llibre República pagesa, reivindicació de les bases rurals que van impulsar el catalanisme al costat de la molt més reconeguda aportació de la burgesia urbana, i, al mateix temps, memòria familiar de la figura del seu avi Feliu Tura, un dels fundadors de la Unió de Rabassaires i alcalde republicà de Mollet, i del seu pare i oncle, víctimes del nazisme i represaliats en la postguerra. Els premis literaris de Girona, entregats a l’auditori de la ciutat, inclouen també el Prudenci Bertrana de novel·la, que va ser per a David Nel·lo per Melissa i Nicole; el Miquel de Palol de poesia, per a Albert Garcia Elena per La saliva dels morts, i el Ramon Muntaner de literatura juvenil, amb el qual va ser guardonat Xavier Gual amb el thriller La noia de la caravana.

Una emocionada Tura es va manifestar ahir especialment satisfeta per rebre un premi amb el nom de Carles Rahola, algú que per als militants de la Unió de Rabassaires «era un nom de referència per la seva defensa de la cultura per a les classes populars».

República pagesa, que serà publicada per l’editorial Pòrtic el pròxim gener, segueix «el fil familiar» dels Tura de Cal Pinyoner. «El principal protagonista és l’avi, Feliu Tura, el gran líder rabassaire i social que va guanyar les municipals de 1931 amb el 75% dels vots i les de 1934 amb el 54%», però també els seus dos fills: l’oncle de Montserrat Tura, mort al camp d’extermini de Mauthausen, i el seu pare, enquadrat en una companyia de treball esclau de l’organització Todt.

Notícies relacionades

El #MeToo dels nens

Amb el peu esquerre

Més enllà de l’àmbit familiar, Tura pretén recordar que, fins i tot abans del gran moviment dels pagesos sense terres pròpies davant els conservadors terratinents, la Unió de Rabassaires (que va arribar als 100.000 militants) explica l’èxit electoral d’ERC el 1931. «Tots els grans fenòmens del catalanisme passaven en una Catalunya rural; els que estenien, difonien, explicaven i en feien difusió eren casals i ateneus plens de gent amb espardenyes, cremada pel sol i que treballava al camp». Després de la guerra, no només pateixen repressió política, sinó que el desarrollismo franquista acaba amb l’agricultura a les comarques on eren forts, com els dos Vallès, el Maresme i el Baix Llobregat.

PREMI AL GRUP ZOO / La novel·la guanyadora del premi Prudenci Bertrana, Melissa i Nicole, que serà publicada al novembre per Columna, gira al voltant de dues famílies, els Callahan i els Vinyals, que es troben casualment en una petita illa del Bàltic i són testimonis d’«uns successos que canviaran per sempre les seves vides». El seu autor, David Nel·lo, s’ha centrat fins ara en la literatura infantil i juvenil, però ha publicat novel·les per a adults com El meu cor cap a tu per sempre. En la vetllada dels premis literaris de Girona també s’entrega el premi Cerverí (organitzat per Catalunya Ràdio i la revista Enderrok) a la millor lletra de cançó en català de l’any. El vencedor ha sigut el grup valencià Zoo, per la cançó La mestra.