'El diari d'Anne Frank' arriba al còmic

La primera resposta del guionista i realitzador israelià Ari Folman quan la Fundació Anne Frank li va proposar fer un còmic d’'El Diari d’Anne Frank' va ser 'no'. «¡S’han fet tantes coses sobre Anne Frank!», recorda Folman en la recent presentació del llibre a París. Tot i això, en va tenir prou amb una setmana per canviar d’opinió i, juntament amb el dibuixant David Polonsky –els dos artífexs de la multipremiada pel·lícula d’animació 'Vals con Bashir'–, han donat forma a una versió gràfica que, després del llançament mundial, arribarà a Espanya el 21 d’octubre publicada per Debolsillo.

Un cop allunyada la por d’enfrontar-se a una icona de la memòria de la barbàrie nazi, Folman va assumir el repte d’oferir als joves lectors de l’era digital un format accessible per conèixer l’excepcional història de l’adolescent jueva, morta al camp de Bergen-Belsen després de ser deportada a Auschwitz.

«Avui els nens creixen amb un telèfon mòbil en una mà i un videojoc a l’altra. Les seves eines són completament diferents de les que nosaltres teníem fa anys», explica el cineasta. La família de Folman també va ser víctima de la Shoah (Holocaust), i per això ben aviat el projecte del llibre es va convertir gairebé en un deure moral. «Pot semblar un tòpic, però ens vam adonar que teníem una missió», assenyala.

El punt de vista de David Polonsky, il·lustrador habitual de llibres infantils, va ser una mica diferent. Cap membre de la seva família va morir als camps de concentració. Estaven a la Unió Soviètica, explica, i per això van aconseguir escapar del nazisme.

El principal temor del dibuixant era, en canvi, caure en allò que ell anomena «la indústria de l’Holocaust», una trampa que condueix, en la seva opinió, a la instrumentalització política del patiment dels jueus. «Però per un altre costat era un gran repte i una gran responsabilitat, i algú ho havia de fer, així que vam intentar fer-ho bé», comenta.

El projecte va arrencar amb un període d’investigació per reflectir el context històric en què es va generar el diari. «Intentem donar vida al document i mostrar la seva qualitat. Té molt d’humor i no l’hem fet desaparèixer», subratlla el dibuixant.

Sentit de l'humor

«No vam voler convertir-nos en una noia de 13 anys amagada a Holanda. Vam voler adoptar el seu punt de vista, que es basava a utilitzar el sentit de l’humor i la capacitat d’observació fins i tot en les condicions més horribles que un es pot imaginar. El millor que podíem fer era mantenir aquest esperit i tractar el text com una obra d’art», afegeix Polonsky.

L’obra va començar a forjar-se amb els ulls posats en el 70è aniversari de la primera edició del 'Diari d’Anne Frank', publicat el 1947, i ha comptat en tot moment amb el suport de la fundació creada el 1963 pel pare de la noia, Otto Frank, mort el 1980.

El treball dels dos autors es va orientar a trobar el llenguatge adequat sense fer concessions al text original. Per a això van haver de sintetitzar i recórrer a imatges fantàstiques o oníriques, amb l’objectiu d’abastar tots els temes que reflecteix Anne Frank a 'Kitty', el nom que va donar al seu diari.

743 dies amagats

El resultat d’això ha quedat reflectit en les 150 pàgines de vinyetes de línia clara que condensen el dia a dia d’Anne Frank entre el 12 de juny de 1942 i l’1 d’agost de 1944. Un relat de la vida quotidiana durant els 743 dies que la seva família i els tres membres d’una altra família jueva, els Van Daan, van passar amagats a les golfes d’uns magatzems d’Amsterdam fins que algú els va delatar i van ser detinguts per la policia alemanya. El diari gràfic serà publicat en 50 països.

«Em semblava inconcebible que una noieta de 13 anys tingués una mirada de tal maduresa, tal poesia i tal lirisme sobre el món que l’envoltava, i que hagués aconseguit expressar-ho en textos concisos que desbordaven compassió, humor i una lucidesa que rarament he vist en adults, i encara menys en nens», diu un sorprès Folman.

Pròxima pel·lícula d'animació

Notícies relacionades

Set noves produccions en la temporada del Liceu

El retorn digital de ‘Sálvame’

La narració segueix una estructura molt cinematogràfica. «Les il·lustracions a vegades exageren el text, el fan emocionalment tangible i retraten el que Anne Frank escrivia entre línies», prossegueix el realitzador, que ultima una pel·lícula d’animació sobre la vida de la jove autora que està previst estrenar el 2019. El film no estarà basat en el diari gràfic, sinó que es tracta d’un altre projecte del cineasta amb Polonsky, un tàndem que amb 'Vals con Bashir' va guanyar un Globus d’Or i un premi César i va estar nominat a l’Oscar.

Polonsky creu que la raó per la qual el 'Diari d’Anne Frank' connecta amb tanta gent és perquè és molt específic. «És la història d’una noia. És cert que al final es converteix en una declaració sobre la Humanitat, però la gent no el llegeix per això. És, abans que res, la història d’una persona». «Però si hem fet bé el nostre treball, el diari gràfic mostrarà la història no tan sols de la família de l’Anne, sinó del funcionament de l’Holocaust», conclou Folman.