Eduardo Halfon, el Zelig guatemalenc

No totes les novel·les, breus i concises, pur os, d’Eduardo Halfon bussegen en la pròpia història i en les seves arrels familiars. Però en els últims temps ha escrit cinc novel·les que s’enfronten a aquesta indagació. La primera, El boxeador polaco. L’última, la recent Duelo (Asteroide), treu a la llum un episodi familiar del qual no es parlava en el seu entorn. De com el nen Salomón, germà gran del seu pare, va morir als 5 anys.

Cal llegir el llibre per saber què va passar, encara que la narració apunti molt més enllà del simple enigma, perquè Halfon trena aquest relat amb l’experiència de la deportació del seu avi, a Sachsenhausen i a Auschwitz, que va arribar a fer-li creure que el número que lluïa al braç era el del seu telèfon «perquè no se li oblidés». A més de les seves pròpies baralles amb el seu germà, o els nombrosos nens ofegats al llac Amatitlán de Guatemala, que tàcitament revelen «una societat que abandona les seves criatures».

Lluny del costumisme

Juntament amb Rodrigo Rey Rosa, Halfon (Ciutat de Guatemala, 1971) és un dels escriptors guatemalencs més internacionals i tots dos defugen el relat més costumista i obvi. El món literari d’Halfon, a més, mai ha plasmat la violència del seu país. «No la vaig viure», explica. I dir el seu país és molt, perquè hi va viure fins als 10 anys. Després es va traslladar als EUA acompanyat de les seves arrels poloneses i libaneses i marcat per la seva essència jueva.

Escriure en castellà, quan la seva llengua prioritària era l’anglès, va ser una elecció. En aquests llimbs imprecisos es desenvolupa una literatura que té molt més a veure amb la tradició centreeuropea o nord-americana: «La crítica i els lectors solen dir-me que el meu gran tema és la identitat i no és que jo m’hagi proposat que ho sigui. Però en el fons és un tema molt jueu, el cosmopolitisme i la diàspora permanent que vaig heretar i en què vaig ser educat. La meva és una identitat adaptable, una cosa líquida que em fa pensar en Zelig 

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Música, fantasia, dansa i burlesque

I tot i que no se’n penedeix, aquest cicle familiar li ha costat més d’un disgust. Duelo va sorgir d’una confessió del seu pare, que en una visita a Guatemala el va comminar després a no escriure sobre això. «No ho vaig planejar, senzillament vaig escriure la primera frase i ja no vaig poder parar». Naturalment, li va fer llegir el manuscrit de la història prohibida i li va assegurar que eliminaria tot allò que pogués ofendre. «I no hi havia res que ofengués perquè ho he tractat amb bondat i afecte, però igualment no li va agradar. De totes maneres, un autor no pot deixar que això l’influeixi, porti les conseqüències que porti».

Durant anys va viure a Nova York i ara a Nebraska, en ple territori Trump, on no se sent estimat perquè el confonen amb un àrab. Ho sembla. «Trump ha donat ales a la gent que fa un any eren racistes de portes endins. Ell va obrir aquestes comportes i ara se senten legitimats per acceptar les barbaritats més grans».