ENTREVISTA A UNA GRAN DAMA DEL LIED

Kate Royal: "Els directors de teatre demanen moltes bogeries"

L'exquisida soprano britànica debuta avui a la Schubertíada de Vilabertran amb un programa d'obres de Schumann, Loewe i Fauré

fcasals39777999 kate royal170823181808

fcasals39777999 kate royal170823181808

3
Es llegeix en minuts
César López Rosell
César López Rosell

Periodista

ver +

Kate Royal (Londres, 1979) és una de les grans dames britàniques de l’òpera i de la interpretació del lied. Musa de grans directors com Simon Rattle, Daniel Harding i Kirill Petrenko, la soprano britànica debuta avui en la 25a edició de la Schubertíada de Vilabertran, on mostrarà la bellesa de la seva veu lírica amb un variat programa.

–¿Tenia referències d’aquesta mostra musical catalana?

–No coneixia aquest festival de Vilabertran fins que me n’he informat al ser-hi convidada. Les referències que tinc fan que esperi amb especial il·lusió aquesta cita. Sempre em motiva conèixer noves audiències i més al poder explorar l’increïble repertori del lied alemany per primera vegada a Espanya.

–En el seu programa, amb el títol de La presó, presenta lieder de Schumann, Loewe i Fauré. ¿Per què ha elegit aquest repertori?

–En el meu mètode de treball sempre busco un tema que es pugui desenvolupar. Volia trobar peces per complementar els lieder del cicle de Maria Stuart de Schumann. Per això vaig començar a pensar en els fets més determinants de la vida de la reina d’Escòcia per així poder construir històries al voltant de les seves cançons. ¡Hi ha tanta poesia gloriosa per triar que no crec que mai se m’acabin les idees!

–¿Com enfocarà el recital?

–A la primera part interpretaré el Liederkreis, op. 39 de Schumann, una obra mestra en miniatura a partir dels poemes de Joseph von Eichendorff. Són estranys per la seva forma d’abordar l’amor perdut, l’abandonament i la llunyania de la teva terra. La segona part és la que gira al voltant del personatge de Maria, reina d’Escòcia, el seu empresonament i els sentiments que es viuen en una situació així.

–Un programa idoni per a un marc tan intimista com el de la Canònica de Santa Maria de Vilabertran…

–Adoro l’emoció que brinda la interpretació del lied confrontant-la amb la proximitat del públic. Serà meravellós interpretar aquest repertori juntament amb [el pianista] Malcom Martineau. Amb ell mantinc una relació musical perfecta des de fa anys. Em dona llibertat per interpretar les cançons a la meva manera i està sempre disposat a provar coses noves.

–Alterna els recitals amb l’òpera. ¿Com compagina aquestes disciplines?

–Els dos gèneres s’alimenten mútuament i la meva experiència en l’escena operística em permet donar profunditat al caràcter de les cançons. La preparació del text és una cosa que vaig aprendre en els recitals de cant i que intento aplicar també en l’òpera. Un so bell no és suficient si no s’arriba al nucli de l’emoció per poder expressar aquesta emoció.

–A l’escenari té una actitud molt seductora. ¿Creu que un bon físic al servei del drama és tan important com la veu?

–En els últims 20 anys, els directors de teatre intenten que els cantants s’assemblin als personatges que estan interpretant i demanen moltes bogeries. En la meva opinió, el paper prioritari ha de ser per a la música. Un bon director d’orquestra entén i respecta les claus del cant. Sobretot som cantants que treballem molt intensament. Interpretar òpera és una cosa molt física i s’ha de preservar per emetre correctament els sons.

–Però la teatralitat també és important…

–Sí, però l’espai que ocupem és enorme, i dramàticament no es pot ser gaire subtil. Per això quan veiem òpera per la televisió tot sembla desmesurat.

–Ve d’una família de músics i el seu marit és cantant. ¿S’imagina una vida fora de la música?

–Necessitem la música en les nostres vides. Per a mi és com una religió. M’ajuda a entendre el món i a veure com som d’insignificants en la lògica actual. Conèixer la bellesa d’una cançó de Schumann i mirar durant anys d’entendre el seu significat per interpretar-la millor ho és tot per a mi. I també reunir-me amb la família i ser testimoni amb ella del poder i la felicitat d’aquest art que és la música.

–Ha treballat amb grans directors. ¿Quin l’ha influït més?

–Sens dubte, Simon Rattle. Toca de peus a terra i al podi posseeix una màgia que transmet a tots els que estem al seu voltant. Col·laborar amb ell és una experiència descomunal.

Notícies relacionades

–¿Quina música escolta quan és a casa?

–Des de l’aparell del meu fill sonen Stevie Wonder i Michael Jackson. El meu pare era cantant de pop i em va familiaritzar amb aquest repertori, però a mi m’encanta anar a concerts simfònics i de piano. ¡Qualsevol cosa que no tingui un cantant a l’escenari!