Quartet Casals, tocat per l'emoció

La formació va iniciar amb rotund èxit a Vilabertran la seva marató Beethoven i va homenatjar les víctimes dels atemptats amb 'El cant dels ocells'

zentauroepp39691678 quartet casals foto marc campa170819162554 / Marc Campa

zentauroepp39691678 quartet casals foto marc campa170819162554
zentauroepp39738570 vilabertran  schubertiada icult   fotos del quartet casals v170819172753

/

2
Es llegeix en minuts
CÉSAR LÓPEZ ROSELL / BARCELONA

Va ser una nit molt especial per al Quartet Casals i els seguidors que es van citar a la Schubertíada de Vilabertran per assistir a l’inici del projecte de més envergadura de la formació catalana: la interpretació per primera vegada en la seva carrera de la integral dels quartets per a corda de Beethoven. El que, sens dubte, és un dels esdeveniments musicals de la clàssica de l’estiu no es va poder abstreure de l’impacte dels atemptats de Barcelona i Cambrils i després de la magistral recreació de les obres seleccionades per obrir la marató, el violinista Abel Tomàs va expressar l’emoció que sentien per enfrontar-se a aquest repte, però també la tristesa per la tragèdia.

«És una vetllada molt emotiva pel que significa aquest repte, però estem molt afectats pel que ha passatsat i volem dedicar un petit homenatge a les víctimes d’uns fets que ens han tocat tan de prop», va anunciar el violinista en nom dels seus companys. Sense dir res més, violins i viola van introduir i acompanyar el commogut violoncel·lista Arnau Tomàs en la interpretació d’El cants dels ocells. 

Després d’haver ofert, el dia abans a Holanda, el mateix programa inicial de la integral, el Quartet Casals va arribar molt rodat per iniciar la seva gesta. Amb tres quartets, pertanyents a les diferents etapes creatives del geni de Bonn en aquest format, els components de l’agrupació van demostrar que han arribat al moment òptim de maduresa per tirar endavant aquesta col·lecció, una de les cimeres de la música.

REFERÈNCIA / Els quatre artistes van oferir una actuació sense màcula, d’una compenetració i capacitat de comunicació exemplars, cosa que els col·loca definitivament entre els grans referents internacionals en el gènere. N’hi va haver prou amb l’inici de l’Allegro amb brio del Quartet num. 1 en fa major, opus 18/1, amb el lirisme del violí d’Abel Tomàs en perfecte diàleg amb el de Vera Martínez i l’atentíssim suport d’Arnau Tomàs i el viola Jonathan Brown, per comprendre que seríem testimonis d’una vetllada excepcional.

Notícies relacionades

Els gestos de concentració, les mirades de complicitat, la pulsió dels arcs i fins i tot els silencis van mostrar la intensitat del seu debat intern per arribar a l’edificació d’una versió amb el seu propi segell. Va ser una actuació pletòrica de virtuosisme i domini tècnic, però també d’emoció, una exhibició en tota regla, accentuada en els moments de màgia dels moviments lents.

De la primera obra de la sèrie dels opus 18, el grup va fer el salt a una altra dels de la segona etapa creativa, el Quartet 9 en do major, opus 59/3, de dimensions més simfòniques però amb una base harmònica més sòlida. L’excel·lent execució els va portar a la densitat del Quartet 14 en do sostingut menor, opus 131, pertanyent a l’últim llegat d’un Beethoven en què cada peça té una personalitat pròpia. La seva impecable resolució va fer posar el públic dempeus enmig d’incessants bravos.