CRÍTICA DE CINE

'La hora del cambio': una sàtira poc subtil

Tràiler de ’La hora del cambio’. (2017) / periodico

'La hora del cambio' intenta restituir la comèdia italiana dels anys 50 i 60. Però encara que tenen bon ull per a les situacions quotidianes, els personatges tan barroers com entranyables i el sarcasme polític, a Salvatore Ficarra i Valentino Picone, coguionistes protagonistes, els manca en el seu cinquè treball l’esperit corrosiu i la ironia de Mario Monicelli, Pietro Germi o Dino Risi i estan més a prop de Roberto Benigni.

Ficarra i Picone són dos joves col·laboradors d’un parell de polítics que s’enfronten per l’alcaldia d’una localitat siciliana. L’alcalde, conservador, explica el seu programa per la ràdio mentre el film mostra imatges de la ciutat plena de bosses d’escombraries, forats i un excés de trànsit.

Notícies relacionades

No és precisament subtil. Gairebé tota la pel·lícula funciona amb seqüències de xoc d’humor groller. El candidat progressista tampoc és un model de virtuts. La cinta pretén riure’s de tothom encara que li falta el to corrosiu perquè el poder polític salti fet a miques i el conjunt no sigui una comèdia simplement simpàtica.