Julia Lezhneva, virtuosisme sense emoció

Als 27 anys, continua tenint aquella cara de nena que l’ajuda a projectar en escena la imatge de l’àngel que canta. Fent gala de la seva impecable tècnica i d’un aclaparador domini de la coloratura, Julia Lezhneva va exhibir en el seu debut dissabte al Festival Castell de Peralada les virtuts que l’han portat a convertir-se en una de les especialistes en recitals més desitjades per abordar repertoris barrocs i belcantistes.

Tot i això, també va mostrar les seves carències expressives a l’hora de projectar les emocions d’un programa en què va afegir una incursió pel poètic món del lied. Molt per a una vetllada en què durant gairebé dues hores va haver de casar atmosferes tan diferents com les del seu viatge per la pirotècnia vocal i un altre pel de la profunditat i la delicadesa de Franz Schubert.

Des que la vam sentir en la seva presentació del Festival de Torroella de Montgrí ara fa cinc anys, passant pe la seva première al Gran Teatre del Liceu interpretant Zerlina a 'Don Giovanni', és evident que hi hagut una progressió en el seu instrument. La seva veu, absolutament adequada en estil per a aquests repertoris, s’ha fet una mica més ampla però sense perdre gens ni mica l’agilitat, cosa que li permet afrontar sense problemes refilets  i passatges més ràpids. I ha millorat en la dicció de l’alemany per enfrontar-se amb més garanties a peces com els lieder, encara que des del seu estaticisme interpretatiu està lluny de commoure com ho fan els grans del gènere.

INICI EXPLOSIU

Notícies relacionades

Set noves produccions en la temporada del Liceu

El retorn digital de ‘Sálvame’

Amb l’aparença de verge renaixentista, es va enfrontar a les primeres de canvi als colors d’'Agitata da due venti de Griselda' d’Antonio Vivaldi. Començament explosiu i de risc que va abordar amb naturalitat. Des de l’inici es va fer patent la compenetració amb el pianista Mikhaïl Antonenko, la seva parella, que va deixar empremta a l’església del Carme de la seva qualitat com a solista amb una peça de Johann Sebastian Bach i un aplaudit 'Impromptu' de Schubert. Lezhneva va seguir amb 'Carmelitarum, ut confirmet ordinem', ajustada versió de la peça del motet 'Saeviat tellus inter rigors'', de Georg Friedrich Händel. Va continuar pel barroc religiós amb 'Exulta, exulta o cor!', recitatiu i ària d’'In caelo stelle clare' de Nicola Porpora, i va tancar la primera part amb 'Tu virginum, corona…', del cèlebre 'Exultate, jubilate', de Wolfgang Amadeus Mozart.

Fins llavors, Lezhneva havia donat mostres d’un virtuosisme un punt fred, però va guanyar calidesa en la continuació. Va despatxar amb facilitat el compendi de les tres cançons de la 'Regata veneciana', de Gioachino Rossini, es va submergir en les aigües profundes de la sensibilitat dramàtica amb tres coneguts lieder de Schubert: 'Nacht und träume', 'Die junge’ nonne' i el nostàlgic 'Im frühling', interpretats amb siberiana perfecció tècnica. 'Tanti affetti', el vibrant rondó final de 'La donna del lago', de Rossini, la va tornar al seu territori belcantista. Els reiterats aplaudiments la van fer tornar a escena per oferir tres propines: una cançó de Carl Heinrich Graun, el 'Alleluia' de Porpora i 'Daisies' de Serguei Ratxmaminov.