ACTUACIÓ A PERALADA

Pretty Yende, de l'església a la Metropolitan Opera

La jove soprano sud-africana portarà dimecres al Festival de Peralada les obres del seu àlbum de debut, 'Journey'

jgarcia39517276 icult pretty  yende  foto gregor hohenberg170801185245

jgarcia39517276 icult pretty yende foto gregor hohenberg170801185245 / Gregor Hohenberg Sony Music

3
Es llegeix en minuts
ESTER TORRAS / BARCELONA

Hi ha moltes maneres de trobar la vocació que sempre has portat a dins, fins i tot veient un anunci de British Airways des del sofà de casa. Així, de forma inesperada, va ser com Pretty Yende va entrar en el món de l’òpera després d’escoltar el famós 'Duo de les flors' de l’òpera 'Lakmé', de Léo Delibes, en l’espot promocional de l’aerolínia. «Suposo que el destí em va trobar», assegura en conversa telefònica amb aquest diari. Però no tot va quedar en mans de la sort. La soprano sud-africana, nascuda a la petita localitat de Piet Retief el 1985, ja s’havia enamorat de la música molt abans, quan anava cada vespre a missa amb la família. «Als 5 anys, la meva àvia ja m’ensenyava cançons i em feia posar al davant de l’església a cantar-les», recorda. I aquesta nit debuta al Festival Castell de Peralada, a l’església del Carme.  

Als 20 anys, la jove Yende va prendre una decisió que va canviar completament el seu rumb: va deixar la carrera de comptabilitat per provar sort en el món de la música. «Va ser un xoc per a tothom, fins i tot per a mi. Vaig créixer amb una cosa que no sabia que tenia fins que la meva professora de l’institut va dipositar tota la seva confiança en mi», explica.

Grans consells

Quan Yende va guanyar una beca per estudiar al South African College of Music, a Ciutat del Cap, va quedar aclaparada de veure la quantitat de talent que hi havia. «Vaig sentir que no era prou bona». Però el fet de convertir-se en alumna de Virginia Davids, la primera dona negra que va pujar a cantar òpera durant l’'apartheid' a Sud-àfrica, li va fer recuperar la confiança. «Em va ensenyar a reconèixer la grandesa sense desestimar el meu propi do. Si el cuides –em va dir–, tens el potencial per trobar el teu propi espai en aquest cel ple d’estrelles».

I a partir d’allà tot van ser victòries per a la jove soprano, que es va penjar la medalla d’or en competicions internacionals com Hans Gabor Belvedere, Operalia Competitions i el concurs de cant Montserrat Caballé (2009). «És una de les cantants d’òpera que més admiro perquè va crear un gran impacte en el repertori del bel canto», assegura. El consell que la soprano catalana li va donar encara li retrona dins el cap: «Canta amb la veu que tens ara, no interpretis mai un repertori amb la veu que tindràs».

Debut a gran escala

Després de passar per La Scala de Milà, el seu somni de debutar a la Metropolitan Opera de Nova York es va fer realitat. Es va estrenar amb 'Le comte Ory', de Gioachino Rossini, en el paper d’Adèle, un rol totalment nou per a ella. «Quan vaig pujar a l’escenari del teatre més icònic del món amb aquella esplèndida producció, vaig saber que tenia poc a perdre i molt a guanyar».

 

Notícies relacionades

A més d’Àdèle, al llarg dels anys Yende s’ha ficat en la pell de grans figures com Musetta ('La Bohème', de Giacomo Puccini), Rosina ('El barber de Sevilla', de Gioachino Rossini) i Susana ('Les noces de Fígaro', de Wolfgang Amadeus Mozart), però va ser el rol de Lucia di Lammermoor, de Gaetano Donizetti, el que va resultar més exigent per a ella. «En aquest paper havia de definir què significava la bogeria per a Lucia, però no he estat mai boja ni he passat per les seves etapes turbulentes», subratlla.

Amb aquesta llarga trajectòria a les espatlles, la tardor passada va decidir retenir els seus directes en un disc. A 'Journey', la cantant repassa tots els moments crucials que l’han dut fins al moment actual. «En el disc volia que la meva veu interpretés com en els directes, que no se sentís una altra persona diferent», afegeix Yende, que ja prepara el seu segon treball. «Els contes de fades esdevenen cada dia, i jo visc el meu amb molta emoció per veure què és la següent cosa que passa», confessa.