Roger Bernat juga a espies al Mercat

El 2012, tres homes originaris de Ceuta van viatjar a Síria per lluitar amb l’Estat Islàmic. Les seves esposes desconeixien el pla i van denunciar la desaparició dels marits. La policia va posar en marxa una investigació i va punxar els seus telèfons i les seves xarxes socials. Al cap d’una setmana, elles van descobrir que eren a Síria, on, un mes després, es van immolar. Però la investigació no es va aturar. La seva activitat va ser rastrejada durant 11 mesos.

«No es registren converses d’interès», és la conclusió que la policia en va treure. No obstant, l’inquiet creador i director teatral Roger Bernat ha utilitzat aquell material per crear la seva nova proposta, batejada amb idèntica frase, que des d’avui i fins dissabte acull el Mercat de les Flors. Cada espectador portarà auriculars i crearà el seu propi relat a partir d’aquestes tres històries reales. «Les dones sospiten que són espiades i en les seves converses mai apareixen noms propis ni tampoc es parla de Síria, encara que és clar de què parlen», apunta Bernat, autor d’altres espectacles singulars com Please, continue, Hamlet (2011) i Numax-Fagot-Plus (2014).

El director utilitza tota la informació que contenen les escoltes de diàlegs per acostar de forma directa una realitat que generalment arriba filtrada per la premsa. «L’espectacle permet mirar a través del pany de la porta, que és d’alguna manera el mateix que fa la policia».

Les converses de cadascuna d’elles es transmeten per canals diferents. El públic escollirà a quina segueix en cada moment. «M’agradaria que la gent sortís de l’espectacle amb, almenys, una visió personal. Espero excitar la subjectivitat de l’espectador. Al final, ningú haurà vist i escoltat el mateix, ja que cadascú anirà canviant de canal al seu gust». 

En escena les actrius no interpreten, sinó que donen veu a les tres viudes i als seus relats, que arriben a través dels auriculars. Laura Calvet, una jove actriu acabada d’arribar del Conservatori de París, «actua com si fos una intèrpret de radionovel·la». Maria Salgado, la poeta i rapsoda, llegeix les converses del seu personatge. I la malaguenya Alessandra García escolta les converses amb uns cascos i les va repetint. «Són tres maneres diferents de donar-los veu a les protagonistes de la història i, al maetix temps, de distanciar-nos-en. Em semblava estrany i fins i tot incòmode personificar unes dones que han patit una tragèdia i a les quals no coneixem directament, ja que no han volgut entrar en contacte amb la companyia», confessa Bernat. Per al director, tampoc és imprescindible posar-los cara: l’informe policial és prou revelador.

Notícies relacionades

Amb el peu esquerre

"Aquesta és la millor finestra per a la moda nupcial"

En una pantalla es projecten els comentaris de la policia sobre les escoltes i les explicacions d’un narrador. «També es projecten imatges de propaganda de l’Isis juntament amb pel·lícules de cinéma vérité de finals dels anys 60 i principis de la dècada dels 70 per donar una perspectiva històrica». A Barcelona, a més, s’estrena una nova versió, «la definitiva», on s’hi han afegit nous elements per intentar donar «una mirada més artística, per dir-ho d’alguna manera, a aquesta realitat tan dramàtica i miserable que mostrem» .

El punt de partida per al director va ser el sumari del cas, amb un dossier de 14.000 pàgines. La primera versió en tenia unes mil i actualment és una adaptació per a un espectacle d’una hora, que en realitat són tres si se sumen les converses de cadascuna.