ANIVERSARI OLÍMPIC

Nit rumbera al Grec

El concert 'Rumberos, pugin a l'escenari!' rendeix homenatge al gènere amb un recorregut pels seus èxits dirigit per Sicus Carbonell i Sabor de Gràcia

Veterans com Los Amaya, Peret Reyes i Rumba Tres compartiran escenari amb figures modernes de l'escena com Joan Garriga, La Pegatina i Gertrudis

fcasals39434006 rumba170724194955

fcasals39434006 rumba170724194955 / JOAN PUIG

4
Es llegeix en minuts
Jordi Bianciotto
Jordi Bianciotto

Periodista

ver +

Fa 25 anys, el 25 de juliol del 1992, l’Estadi Olímpic acollia l’obertura dels Jocs Olímpics de Barcelona, que es van tancar 15 dies més tard amb una festa rumbera transmesa arreu del món de la mà de Peret, Los Amaya i Los Manolos. Un moment inèdit de reconeixement i projecció del gènere que avui, al Teatre Grec (22.00 hores), serà evocat per la 'troupe' de rumbers de diverses generacions encapçalada per Sicus Carbonell i el seu grup, Sabor de Gràcia.

La rumba «puja i baixa», es posa de moda, s’amaga i ressorgeix a vegades amb un altre aspecte, com apunta Peret Reyes, un dels músics que van particpar en aquella nit olímpica, en el seu cas com a guitarrista de Peret. «Però hi ha una cosa important: el gitano català mai deixa que es mori, segueix tocant-la fins que es torna a posar de moda», reflexiona. Ara, aquesta rumba torna a estar present, barrejada, sobretot, amb altres ritmes de la llatinitat i el pop, com en les propostes de Joan Garriga (La Troba Kung-Fú), La Pegatina i Gertrudis, artistes que prendran part en el concert del Grec al costat de Los Amaya, Rumba Tres, Maruja Garrido,  Manel Joseph (Orquestra Plateria), Johnny Tarradellas i Yumitus. Al cartell s’hi ha sumat Moncho, que trencarà el seu retir, per una afecció a les cordes vocals, i interpretarà una cançó.

De generació en generació 

El propòsit és «reivindicar no tant el gènere sinó els cantants i músics», explica el seu director artístic, Albert Puig, ja que «des del 1992 ja hi ha hagut moltes iniciatives per normalitzar la rumba» i es tractava, llavors, d’«agrupar un 'all stars' considerant que alguns dels grans, com el mateix Peret, ja no hi són». Per a Sicus Carbonell, serà una oportunitat de «veure les diferències entre tots els tipus de rumba: l’abolerada de Mon-cho, la més pròxima al tablao de Maruja o la catalana de l’escola de Peret i que toquem nosaltres», explica. Sabor de Gràcia comptarà amb col·laboradors com els fills de Peret Reyes, Toni, i del mateix Carbonell, Sicus Jr.

    

El títol s’inspira en aquella petició de Constantino Romero, «atletes, baixin de l’escenari», llançat per megafonia als atletes olímpics que van envair l’escenari de l’Estadi quan van sortir els rumbers en la cerimònia de clausura. Peret Reyes hi era. «Vam passar una mica de por que s’enfonsés l’escenari», reconeix, si bé el que hi va haver va ser, sobretot, «molta alegria». El concert del Grec recordarà aspectes de la festa olímpica a través d’un guió teatral amb direcció escènica d’Ester Nadal i dos actors, Laura Aubert i Ricard Farré.

Redords del 92

Però ¿on eren els altres rumbers d’avui el 92? Sicus Carbonell va complir 18 anys durant els jocs, l’1 d’agost. Llavors feia els seus primers passos com a professional amb Ai Ai Ai i Estrelles de Gràcia, i va veure la cerimònia per televisió. «Crec que ni tan sols els artistes que hi van participar eren conscients del que va significar allò. Va ser un reconeixement a la rumba que no havia tingut mai i que potser no torni a tenir», raona. Més tendre estava encara Adrià Salas, de La Pegatina, que tenia set anys i no conserva records de la gala. «Era molt petit, però a casa havia escoltat sempre rumba catalana», assegura, i afegeix un detall premonitori. «Els meus pares es van conèixer en un concert de la Plateria a la Llagosta».

Notícies relacionades

Com observa Peret Reyes, que va estar 38 anys tocant amb el patriarca Peret i va crear, amb Tarradellas, el grup Chipén, «ara hi ha més paios que gitanos tocant rumba», encara que ho fan a la seva manera. «Rubén (Sierra) toca la rumba a la guitarra amb pua, que és gairebé un delicte», assenyala Adrià Salas en referència al seu company de La Pegatina. «Quan va començar a tocar la guitarra va ser imitant Manu Chao i li ha quedat la seva manera d’entendre la rumba a través de versions de Los Chichos i Los Chunguitos», afegeix Salas, que s’il·lusiona amb la perspectiva de cantar, al Grec, el seu hit 'Gat rumberu' amb Sabor de Gràcia, «que la tocaran en rumba catalana».

Al Grec sonaran cançons com 'Marcha, marcha' (del germà de Peret Reyes, Ramonet, que va popularitzar Rosario), els èxits 'Vete' i 'Caramelos', de Los Amaya, i exponents moderns com la versió de 'La cançó del lladre' de La Troba Kung-Fú i La samarreta, de Gertrudis. Rumba d’ahir i avui, canònica o amb llicències, si bé tots coincideixen que no s’ha d’enterrar els orígens. «És important que hi hagi grups que mantinguin la forma clàssica perquè si no, al final, no sabrem d’on venim», raona Adrià Salas. Aquí, Peret Reyes es posa seriós. «La rumba és una guitarra i dos palmers; així va néixer, i avui aquesta imatge s’ha perdut. ¿Per què els joves no volen ser palmers?». 

Los Manolos es reuneixen a la pla de Catalunya

En paral·lel al concert del Grec, la plaça de Catalunya acollirà un altre recordatori olímpic a cop de rumba amb Los Manolos. Un concert d'accés gratuït (22.00 hores; a les 20.30 obrirà Mambo Jambo) en què la formació barcelonina reapareixerà amb vuit dels seus deu membres originals. Reunits a finals de l'any passat per gravar una cançó, ‘Seré feliç’, adaptació de ‘I will survive’, de Gloria Gaynor, amb destí al disc de ‘La marató’, de TV3, Los Manolos han publicat un treball amb regravacions dels seus èxits i una nova versió de ‘Amics per sempre’. El títol del disc juga, com el concert del Grec, amb el record olímpic, ‘Manolos, pugin a l'escenari’, i inclou preses gravades amb Peret, Omar Sosa i Ojos de Brujo.