ENTREVISTA A LA DIRECTORA
'Kedi': gats que ens fan persones
En l'aclamat documental 'Kedi', la directora Ceydan Torun acompanya a un grup de felins que poblen els carrers d'Istanbul per aportar llum sobre l'ànima humana
ealos39393431 fotograma del documental kedi para el icult170722163833
«Si mates un gat, hauràs de construir una mesquita perquè Déu et perdoni», diu una dita popular turca; i potser aquestes paraules en part expliquen per què, com ja deu saber tot aquell que hagi posat un peu a Istanbul, els gats campen allà tan tranquils, passejant-se pels carrers, els molls, les teulades i les copes dels arbres, amos del lloc i dels cors de veïns i turistes.
«Són capaços de connectar de seguida amb la gent, feliços que els acariciïs o de seure al teu costat i roncar», explica Ceydan Torun, directora del documental que s’acaba d’estrenar a Espanya després de triomfar per sorpresa a la taquilla nord-americana. «Han habitat durant milers d’anys la ciutat, que sense ells perdria part del que la fa única: la seva essència, la seva ànima».
'Kedi' –gat en turc– acompanya set d’aquests felins mentre ronden per les peixateries, cacen rates, prenen el sol i coquetegen amb els humans. Tots tenen personalitats diferents: un és una mare dedicada a aconseguir menjar per a les seves cries; un altre controla el seu barri amb urpa de ferro; un altre es dedica a demanar menjar en un deli però, això sí, de forma educada. Protagonitzen persecucions, baralles d’enamorats i pugnes territorials.
Ganes d’acaparar càmera
Establerta a Los Angeles, Torun es va passar dos mesos i mig a la seva ciutat natal filmant els seus herois; per posar-se al seu nivell va muntar una càmera sobre un cotxe de control remot. «En general als gats els agrada tant ser observats i acaparar càmera com a nosaltres», opina. «No en vam obligar cap a formar part de la pel·lícula. Quan ens acostàvem a un i ens girava l’esquena, donàvem per fet que no volia ser filmat».
Que els gats últimament s’hagin convertit en sensació viral sens dubte ha contribuït a l’èxit de 'Kedi', però, tot i així, la pel·lícula no s’acontenta a funcionar com una versió professional de tots aquests vídeos que circulen per YouTube. És també el retrat d’un grup de persones que asseguren rebre d’aquests animals tant com els donen o fins i tot més. Un home recorda com va ser capaç de sortir d’una depressió gràcies als gats, i un altre rememora com un mix el va salvar d’una infància problemàtica. «Absorbeixen la nostra energia negativa», assegura una dona. Pot ser que a Istanbul hi hagi gent que no senti simpatia pels gats, però ningú ho diria veient 'Kedi'. «Vam intentar que algunes d’aquestes persones parlessin amb nosaltres, però no hi va haver manera», opina Torun. «Qui no sent simpatia pels gats tampoc en sent per la gent». En altres paraules, sosté el film, estimar els gats ens fa millors persones.
Notícies relacionades
Per últim, la pel·lícula així mateix serveix per rescatar la ciutat turca dels telenotícies, i recordar-nos que Istanbul no és un niu de terroristes, sinó una de les ciutats més fascinants que hi ha. «Sigui quina sigui la situació política, els gats sobreviuran», assegura Torun. «Tant de bo les persones també ho aconsegueixin». La directora reconeix que a vegades es va sentir culpable per fer una pel·lícula que parlava d’animals adorables i no dels refugiats sirians o de l’autoritarisme del Govern turc, «però la pel·lícula demostra que els gats són capaços de treure el que tenim de millor nosaltres, sigui quina sigui la nostra classe social, la raça o la religió; i que, per tant, potser és possible que visquem junts sense destruir-nos els uns als altres».
