'Ikarie XB-1', la pel·lícula txeca que va inspirar Kubrick per a '2001'

En la primera seqüència d’Ikarie XB-1, un astronauta desesperat assegura que la Terra mai ha existit. És només un dels moments nihilistes d’aquesta important pel·lícula txecoslovaca de ciència-ficció realitzada el 1963, en plena explosió de la nova onada del cine txec, exhibida ara en una versió restaurada digitalment. Avui, a les 20.20 hores, es presentarà als cines Renoir de Barcelona i, a partir de divendres, el film circularà per diverses sales espanyoles. Al setembre està prevista una sessió especial al Phenomena.

Dirigida per Jindrich Polák –autor també de la telesèrie de ciència-ficció Los visitantes (1983)–, Ikarie XB-1 recull aspectes de produccions nord-americanes de ciència-ficció (el robot i la banda sonora electrònica remeten a El planeta prohibit) i avança elements utilitzats per Stanley Kubrick a 2001: una odissea de l’espai.

Aquesta adaptació de La nube de Magallanes, de Stanislaw Lem (escriptor polonès també portat al cine a Solaris i El congreso), ha sigut alabada per cineastes com Joe Dante i Alex Cox, que la considera una de les pel·lícules de ciència-ficció més excitants que s’han fet mai. De raó no n’hi falta al director de Repo man. És un film de culte, però vist en escasses ocasions. El negatiu original està preservat al National Film Archive de Praga, la restauració digital en 4K es va realitzar el 2016 al Hungarian Film Lab de Budapest, i es va presentar en la secció Cannes Classics del certamen francès i en els festival de Sitges, Sevilla i FKM de la Corunya.

¿Per què és tan important Ikarie XB-1? A més de la notòria influència que va exercir la cinta de Kubrick i del seu portentós treball amb els decorats i la música electrònica, és simptomàtica de la ciència-ficció cultivada als països del bloc soviètic durant la guerra freda. És igual de reflexiva que Solaris d’Andrei Tarkovski, però més misteriosa com a peça de gènere.

L’acció passa l’any 2163 i la nau Ikarie (Ícaro) XB-1 és en realitat una petita ciutat còsmica de 40 habitants. Es dirigeixen cap a un planeta que orbita a Alpha Centauri, l’estrella més pròxima a la Terra. Malgrat que en algunes escenes se’ls veu distesos en festes, tocant un piano de doble cua o al gimnàs, els membres de l’Ikarie s’enfronten a una situació inquietant que Christopher Nolan ha tractat també a Insterstellar: el viatge dura 28 mesos, però degut a la dilatació del temps són en realitat 15 anys, de manera que quan tornin seran 15 anys més vells, encara que els seus cossos amb prou feines n’hauran envellit dos.

MÚSICA ELECTRÒNICA / El film té alguna situació irònica: un dels astronautes assegura que volia confondre l’ordinador demanant bananes fumades per menjar. Però la pel·lícula adquireix una enorme severitat dramàtica: «Hem descobert el segle XX», diu un altre dels astronautes quan troben una nau de 1987 amb tots els seus tripulants morts i plena de caps nuclears.

Notícies relacionades

Les biblioteques de BCN faran vaga la vigília de Sant Jordi

L’enterrador de les fosses de Paterna, "el nostre Primo Levi"

Els interiors de la nau en blanc i negre són fascinants, no tan diferents de la sèrie B, així com els objectes i els ballets espacials. La banda sonora amb sons electrònics resultava molt important en aquest tipus de films. És obra de Zdenek Liska, col·laborador del cineasta d’animació Jan Svankhamer.

American International Pictures, capaç de pagar les pel·lícules de Roger Corman sobre contes de Poe i una infinitat de cintes B amb platges, surf, adolescents i monstres, va comprar els drets per al mercat nord-americà. La van estrenar amb l’altisonant títol de Voyage to the end of the universe, es van tallar 10 minuts, els personatges tenen noms diferents i el final és diferent, amb plans aeris de l’Estàtua de la Llibertat novaiorquesa. La guerra freda també es lliurarà a les sales de muntatge.