Aterciopelados: "El feminisme encara causa coïssor"

Aterciopelados, és a dir, Andrea Echeverri i Héctor Buitrago, tornen a Barcelona per oferir un concert avui a Barts (22.00 hores), dins del Grec. La seva última obra és el disc i DVD en directe 'Reluciente, rechinante y aterciopelado'.

–Després d’uns anys de parada, ¿com els ha provat el retrobament amb les seves cançons? 

–Andrea Echeverri: Hem passat de tenir-hi una relació a estones repetitiva, avorrida, a valorar-les per com les senten moltes persones. És bonic que et diguin: «He crescut amb la teva música». 

–Héctor Buitrago: I algunes prenen un significat diferent. 'Florecita 

rockera' era una cançó d’amor, però ara s’associa amb l’apoderament femení. Ara que està passant tot això de la dona…

–¿El revival del feminisme? ¿Ho viuen així també a Colòmbia? 

–A. E.: Sí, més o menys. 

–H. B.: Se’n parla moltíssim. Les xifres de feminicidis… Estem anant a un canvi. 

–A. E.: Però, almenys allà, el tema encara causa coïssor. Els homes es posen molt nerviosos, a la defensiva. És estranyíssim. Jo vaig fer un disc, 'Ruiseñora', que anava molt de feminisme; era de quan m’havia barallat amb ell, i em van dir de tot. Ho perceben com una cosa revengista en lloc de veure-ho com una defensa de drets. 

–L’octubre passat, a Apolo, van interpretar una cançó inèdita, 'Amo mis piernas', de denúncia dels cànons estètics. 

–A. E.: Sí, és parenta de cançons com 'El estuche', 'Yo…' Crec que estarà en el pròxim disc. Jo aquesta pressió la sento contínuament i lluito contra ella, contra els estereotips. 

–A Yo diu: «No quiero ser Juanes/ no quiero ser Shakira». 

–A. E.: Com que són colombians, durant un temps a les entrevistes ens preguntaven per ells. Estava implícit que ells ho havien aconseguit i nosaltres… gairebé, però no tant. Però el que és important és el que tu ets, com et relaciones, no com et veus al mirall o quants discos vens. 

–Parlant de figures colombianes, n’hi ha una altra de molt popular... 

–A. E.: ¡Maluma! Sempre està dient que fa dieta i que va molt al gim-

nàs. És molt guapo, però és estrany que tots estiguem pensant sempre en això. 

–H. B.: El reggaeton, com va passar amb la salsa o el rock’n’roll, genera polèmica, però té coses 'chéveres': el ritme, la producció. 

–A. E.: Però és la banda sonora de la superficialitat, la hipersexualització, gairebé diria que deshumanitzant. Surt un i crida: «¿On són les gosses?», i les noies es tornen boges. Ens devem estar fent vells, però jo sento això i m’imagino la meva filla, de 15 anys, i que li diguin gossa i que estigui contenta…  

–Andrea, deia que Héctor i vostè s’havien barallat. ¿Ja regna la pau? 

–A. E.: Aterciopelados és 'chévere' perquè hi ha diferències, perquè pensem diferent. Ell és optimista, jo soc pessimista. Ell és vegetarià, jo soc vampira… ¡Menjo carn fins i tot crua! 

–¿Cap on van ara Aterciopelados? 

–A. E.: Gravarem un disc el setembre vinent, i les maquetes que hem fet per separat no s’assemblen gens: les seves són molt modernes, i les meves, més guitarreres, no sé si folk-rock… 

–H. B.: Sempre penso a fer un pas més en la producció, que no s’assembli a res que ja vam fer. 

–A. E.: I que no sigui tampoc calcar el que és modernet. 

--¿Què representa per a vostès Juan Gabriel?

-- (H. B.) Són cançons tan populars i tan boniques… (A. E.) El que és sorprenent és que pensàvem que no coneixíem la seva obra però ens van enviar una llista de cançons, vam escoltar-les i ens les sabíem totes. Amb aquesta cançó en concret vaig tenir un ‘flashback’ total de la meva infància.

Notícies relacionades

Una ‘a’ que vol dir ‘no’

Netflix narra ‘El caso Asunta’ sense permís dels implicats

--Tornen a Barcelona només nou mesos després del seu últim concert. Deuen haver notat que tenim aquí una important comunitat d'origen colombià.

--(A. E.) Uf, ¡sí! I a Madrid. N'hi ha bastants, sí. I tots hi tenim parents: jo tinc un cunyat que viu a Barcelona, la teclista té un germà…A veure si poden venir perquè tenen fills petitons.