FESTIVAL D'ESTIU DE BARCELONA

El Grec dona veu a la immigració

'Clean city' mostra la vida a Grècia de treballadores domèstiques estrangeres i 'Històries d'Istanbul', l'agitació d'una ciutat entre Europa i Orient

fcasals39267260 clean city170712125116

fcasals39267260 clean city170712125116

3
Es llegeix en minuts
MARTA CERVERA / BARCELONA

Retalls de la vida actual d’Atenes i d’Istanbul arriben al Grec a través de dos muntatges que avui estrena el Teatre Lliure. La migració arribada a Grècia centra 'Clean city', una obra de creació de teatre documental; mentre que el ric i conflictiu creuament de cultures en una ciutat on s’uneixen Orient i Occident predomina a 'Històries d’Istanbul', de Yesim Özsoy.

La Sala Fabià Puigserver, la de més capacitat, acull 'Clean city', una aclamada coproducció de l’Onassis Cultural Centre-Athens i el Goethe Institut. Està basada en històries reals de cinc dones emigrants que treballen en les feines domèstiques a la capital grega. Elles mateixes interpreten l’obra, que es representarà en grec amb subtítols en català. «La idea va sorgir en plena crisi econòmica quan la idea d’eliminar els emigrants dels carrers i fer neteja predominava en el discurs del partit neofeixista Alba Daurada. Com que en grec la paraula 'neteja' i 'puresa' és la mateixa, juguem molt amb aquest doble significat», va destacar ahir Anestis Azas director de l’obra juntament amb Prodomos Tsinikoris, amb qui forma equip des de fa sis anys. 

Malgrat la difícil situació de les protagonistes i la duresa de les seves històries, el muntatge utilitza l’humor i la música per acostar el dia a dia de cinc dones que han lluitat per sobreviure en un país hostil als migrants sense passaport europeu ni cap poder adquisitiu. L’obra denuncia sobretot «el racisme institucional». En lloc d’utilitzar un to reivindicatiu, aposta per la ironia com a gran arma. «Soc un fan de les pel·lícules de Charlot i intento fer com ell, que la gent rigui amb l’obra malgrat el drama d’algunes situacions».

 L’obra es basa en històries reals de les protagonistes, dones d’edats i cultures diferents: l’albanesa Drita Shehi, «que treballava com a professora al seu país»; la filipina Fredalyn Resurreccion; la búlgara Rositsa Pandalieva, i la soprano moldava Valentina Ursache, «amb una capacitat per cantar que ens ha anat molt bé». També hi havia una sud-africana, que es va casar amb un grec i que va deixar la funció per perseguir el seu somni americà als Estats Units. El seu rol es manté, interpretat ara per Lauretta Macauley, de Sierra Leone.

«Menys Drita, que té 65 anys i ja s’ha jubilat, totes mantenen les seves feines com a treballadores domèstiques i es demanen vacances per poder anar de gira amb l’obra». Segons sembla l’èxit obtingut pel muntatge no ha canviat les seves condicions laborals. La compensació per a elles és una altra. «Al principi ens van criticar. Deien que explotàvem aquestes dones, quan en realitat l’obra els ha permès sortir a escena i parlar en públic de temes silenciats a Grècia». Les seves històries parlen d’abusos sexuals, dificultats amb la policia, amb els serveis socials i els problemes de trobar educació als fills quan no es tenen papers. «La intenció és provocar debat».

La peça rescata la tesi d’un professor universitari que relaciona l’emancipació de la dona a Grècia amb la immigració. «Aporta dades que demostren que les empleades estrangeres van permetre a moltes gregues abandonar les feines de casa i dedicar-se a unes altres coses».

LA REALITAT TURCA

Per la seva part, 'Històries d’Istanbul' és una fotografia de la Turquia contemporània. L’Espai Lliure estrena aquest text en què l’autora i directora Yesim Özsoy explora les contradiccions de la seva ciutat mitjançant un puzle amb 12 històries encreuades, 12 personatges molt diferents que viuen en aquesta enorme urbs de 18 milions d’habitants.

El muntatge, adaptat per Carles Batlle i dirigit per Joan Arqué Solà, té un sòlid repartiment: Mercè Arànega, Jordi Martínez, Carles Gilabert, Magda Puig, Francesc Ferrer i Elena Fortuny. L’obra proposa un joc d’oposats que enfronta un ric i un pobre, una persona laica i una de religiosa, un home i una dona, un prooccidental i un prooriental... «Encara que va ser escrita el 2000, l’autora ha adaptat el text als nostres dies amb subtils canvis», diu el director.

Notícies relacionades

«Hi apareixen temes que ens toquen a tots, com el fenomen migratori, l’amor, el tracte o mal tracte a la dona i la retallada de les llibertats». L’obra, que parlava de la situació política als anys 60, 70 i 80, arriba fins als nostres dies. «És un text contemporani, un relat creat a partir de moltes veus, que combina narració i vivències, tot en un to que va de l’amargura a la melancolia».

No hi ha una línia temporal clara, sinó continus salts endavant i enrere. «És un text d’enorme dificultat, perquè té una gramàtica diferent. Està fragmentat. A mesura que hi hem entrat ha sigut fascinant». Özsoy, que ofereix un curs de dramatúrgia a la Beckett, va quedar impressionada després d’assistir a un assaig. «Hem intentat plasmar aquest trànsit constant, el caos ordenat d’Istanbul».