'Beware of pity', impressionant meravella teatral

De la connexió entre dues de les grans factories teatrals europees només podia brotar un muntatge majúscul, un d’aquells que marquen la pauta i el camí a seguir. Dit i fet: 'Beware of pity', translació escènica de la novel·la de Stefan Zweig 'La impaciència del cor' (1939), va confirmar que era una de les inqüestionables joies del Grec. L’aliança entre unes companyies tan aclamades, la britànica Complicité i la berlinesa Schaubühne, va deixar una altra empremta del teatre de relat total, amb diversitat i aprofitament de llenguatges, que defineix els passos de Simon McBurney, el pilot de Complicité.

  

 Cinc anys després de la impressionant adaptació de la novel·la de Mikhaïl Bulgàkov 'El mestre i Margarita', un prodigi tecnològic teatral, el retorn al Grec de McBurney va arribar amb un altre artefacte precís, mil·limètric, desbordant de talent. El director, i també actor, britànic és un mag que treu continus trucs del seu barret de copa. Aquí amb menys aparell tècnic, però no menys brillantor. És cert que, només de sortida, el muntatge acusa el pes de la seva oralitat per aixecar l’entramat d’aquesta novel·la moralista de Zweig. Un tractat sobre l’abast i els efectes de la compassió, la mena de mentida piadosa i també covarda, que pot arribar a provocar efectes devastadors.

MALENTESOS

L’obra narra la història d’un jove soldat de l’Exèrcit austrohongarès, en l’època que va donar pas a la gran guerra, que sedueix en una festa la filla d’un noble jueu. Una noia a la qual convida a ballar sense adonar-se que ella pateix una paràlisi que amb prou feines la deixa moure’s. A partir d’aquí sorgeix un carrusel de malentesos, de dubtes i incerteses en què l’oficial Anton Hofmiller, atrapat per un sentiment de culpa, sembla abocat a prendre males decisions. Com aquesta Europa que es col·lapsa després de l’assassinat de l’arxiduc Francesc d’Àustria el 1914. Un ressò convuls que avui també ressona.

  

  McBurney desplega un dinàmic relat polifònic que atrapa per la seva imaginativa i talentosa posada en escena. Res resulta efectista perquè tot té la seva explicació. El director, a més, juga amb l’avantatge de comptar amb set extraordinaris intèrprets de la Schaubühne. Ni un sol defalliment, ni una sortida de to, solucions meravelloses de vídeo, il·luminació i so... Tot greixat per donar realç al text.

Notícies relacionades

Complicité entra en el món Zweig

Amb el peu esquerre

    

Els trucs se succeeixen un darrere l’altre. Alguns ja vistos en altres muntatges de McBurney, com la forma tan senzilla, directa i intel·ligent de portar a escena el moviment dels personatges, sigui en qualsevol classe de vehicle o a peu. És una marca de la casa Complicité. O l’instant entrellaçat de vida i mort, només un segon de savi enginy teatral, en una taula camilla on a un part segueix en un tres i no res una mort. Que tornin aviat, junts o per separat, però que tornin. H