¿De Shreck al 'Quixot'?

Fins als 12 anys els nens llegeixen. Molt. Més que qualsevol generació anterior. Però a partir d’aquesta edat, alguna cosa falla. L’aparició d’altres distraccions. El rebuig a la imposició. «Però llegeixen moltíssim», recorda Iolanda Batallé, editora de La Galera i un dels quatre ponents convocats per parlar d’aquest punt crític al Fòrum Edita Barcelona, la trobada internacional d’editors impulsada pel Gremi d’Editors de Catalunya i la Universitat Pompeu Fabra.

Iolanda Batallé i les escriptores Care Santos i Gemma Lienas, que l’acompanyen, plantegen l’estat de la qüestió en els termes habituals. «És l’edat crítica, fins llavors el llibre és una joguina, un objecte de plaer», recorda Care Santos, que explica a l’audiència tots els seus recursos com a mare per aplicar la recepta en què tots coincideixen, predicar amb l’exemple a casa. I l’altre problema: no només n’hi ha prou amb incitar a la lectura com a plaer, i evitar associar-la a l’obligació, sinó aconseguir que «a una determinada edat tots hàgim llegit el mateix». La mínima base d’una formació literària. El dilema de la secundària.

Però a falta de les altres veus que serien necessàries en el debat (docents, bibliotecaris), el contrapunt el posa avui un booktuber, Sebas G. Mauret, un recomanador de lectures al seu canal de Youtube, El Coleccionista de Mundos. Un estudiant de periodisme de 21 anys amb 200.000 seguidors en aquest canal.

«¿Li traiem Harry Potter de les mans perquè llegeixi l’autor X? ¿Matem això? ¿Tornem al càstig, a la imposició?», es pregunta, abans de sentenciar el fracàs inevitable de les llistes de lectures escolars. «Es pot acabar la secundària sense haver-ne llegit cap ni una. Internet és ple de resums de llibres per aprovar exàmens», recorda.

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Música, fantasia, dansa i burlesque

Però no ens posem les mans al cap. Mauret coincideix en el principal. Primer, l’exemple a casa. Després, créixer com a lector. «Fins i tot si dius que s’ha de llegir, això ja implica una obligació. Llegir és diversió. Hauríem de ser capaços de llegir els clàssics com ho fan sense problemes en altres països. Però abans d’arribar a aquesta etapa, s’ha de crear el lector; ja tindrà la necessitat de llegir els clàssics imprescindibles».

Per acompanyar en aquest camí, la clau és «parlar del que ells parlen i parlar en el seu llenguatge; si parles del Quixot, comparar-lo amb les aventures que surt a viure pels camins un personatge que sí que coneixen, Shrek». És imaginable l’infart massiu que patiria Harold Bloom davant d’aquest plantejament (amb Francisco Rico no se sap mai).