FESTIVAL D'ESTIU DE BARCELONA

La sofisticada dansa del Dresden Frankfurt Dance Company inaugura el Grec

L'heterogeni públic va acollir amb una llarga ovació l'exigent programa triple de Jacopo Godani

El director de la companyia explota la capacitat tècnica dels seus joves ballarins a 'Metamorphers', 'Echoes from a restless soul' i 'Moto perpetuo'

fcasals39121770 barcelona 30 06 2017  icult   programa triple de dresden fra170701170041

fcasals39121770 barcelona 30 06 2017 icult programa triple de dresden fra170701170041

3
Es llegeix en minuts
Marta Cervera
Marta Cervera

Periodista

ver +

L’heterogeni públic de la jornada inaugural va acollir ahir amb interès i aplaudiments el programa triple del coreògraf italià Jacopo Godani interpretat per la seva companyia, la Dresden Frankfurt Dance Company.

    

Tot calculat i magníficament executat però, en ocasions, fred. Així va ser el programa inaugural amb què el Grec 2017 va obrir la 41a edició, a la qual va assistir una àmplia representació del món cultural i polític de la capital catalana encapçalada per Ada Colau, alcadessa de Barcelona, que s’acaba de reincorporar parcialment al càrrec després de la baixa per maternitat; Jaume Collboni, tinent d’alcalde i màxim representant de Cultura de la ciutat, i Enric Millo, delegat del Govern. 

Cesc Casadesús es va estrenar com a director del festival apostant per una companyia sòlida i un coreògraf de referència, Jacopo Godani, director italià de la companyia alemanya des de fa dos anys i autor de les tres peces, una mostra del nou impuls que ha imprès a l’antiga companyia de William Forsythe, totalment renovada per Godani.

     

Metamorphers, una peça exigent tant per als ballarins com per al públic menys familiaritzat amb la dansa, va obrir la funció. Els punxants i intrigants primers acords del Quartet de corda núm. 4 de Béla Bartók, executat en directe pel conjunt femení Kubus Quartett, van donar pas a un exercici ple de virtuosisme en parelles, quartets i grupals. Fins a 13 ballarins van participar en aquesta coreografia de moviments precisos, canviants i veloços. La coordinació entre els membres de la companyia era brutal quan ballaven com un bloc tot i que van predominar més altres combinacions.

    

Godani extreu el màxim dels seus intèrprets, que van brillar en parelles en el quart moviment de l’obra de Bartók, marcat per un acusat pizzicato. En un determinat moment cada pinçament de les cordes era seguit només pels caps dels ballarins. En un altre, els cossos dels ballarins passaven d’una postura rígida típica del cànon clàssic a trencar-lo corbant els cossos amb moviments veloços. El mateix feien després amb els braços, primer estirats i estilitzats per tot seguit evolucionar cap a una desconstrucció de formes anguloses. Tot molt ràpid però fluid. La coreografia va sorprendre el públic per la seva gran intensitat, equilibri, força i precisió.

    

Després dels correctes aplaudiments del primer tour de force de la nit, el pianista Ruslan Bezbrozh va oferir Ondine i Le Gibet, dos passatges de l’obra de Ravel inspirada en Gaspard de la Nuit, del poeta Aloysius Bertrand. Les seves notes suggerents i melancòliques van donar pas a Echoes of the restless soul, una obra molt diferent que va seduir el públic. Pura bellesa. Un tempo més calmat i el treball de dues parelles va donar pas a una dansa més tendra i sensible. El públic es va delectar observant aquest treball de gran bellesa i matriu neoclàssica en què Godani explora les noves possibilitats del pas a deux a la recerca de nous camins per reinventar la tradició.

DESAFIAMENT EN PUNTES

 L’última peça del programa, Moto perpetuo, va deixar clara la seva capacitat per treballar amb grans grups. Setze ballarins van clavar tots els passos, salts i detalls d’aquesta exigent obra, matemàtica pura. Es van ajustar als ritmes industrials creats per  Ulrich Müller i Siegfried Rössrt, de 48nord, col·laboradors habituals de Godani. La coreografia –l’única amb música gravada– plena d’energia suposa un repte per a tot l’elenc, especialment per a l’increïble treball de les noies, polivalents tant amb puntes com sense, com ho van demostrar amb aquest exigent programa triple.

Notícies relacionades

    

La complexitat tècnica de les coreografies va contrastar amb l’enorme simplicitat de l’escenografia de l’univers Forsythe, un linòleum negre rectangular emmarcat per llums arran de terra. Godani, creador total encarregat de tots els aspectes del muntatge, va triomfar amb força en la seva primera nit al Grec. Demà, més.  

Temes:

Grec Dansa